“Tots els planetes giren al voltant del Sol. És una Veritat sabuda per l’escola pitagòrica i per Copèrnic i Kepler però mai provada per l’evidència dels nostres sentits”
Galileu -conegut universalment pel seu nom de pila- és el primer dels tres científics més importants i determinants de la història de la humanitat. Els altres dos són, naturalment, Newton i Einstein. La importància de Galileu per la història de la ciència i llur desenvolupament no és pas inferior a la seva extraordinària –i totalment merescuda- fama. Tothom ha sentit a parlar de Galileu, ja sigui dels seus invents (com el telescopi), ja sigui del seu afer amb l’Església de Roma. Només Newton i Einstein tenen un repertori igual (o superior) de llegendes o proeses que els allunyen de la resta dels mortals. Tanmateix, aquesta inusual coneixença d’un científic i la seva obra és fins a cert punt paradoxal. Galileu no és un científic als ulls de la gent sinó una espècie d’heroi o mite, al costat mateix del rei Artús o d’Ulisses, rei d’Itaca. I ja se sap que els mites no són mai certs del tot. La majoria de coses que hom sap –o creuen que saben- sobre Galileu són falses o, com a mínim, no del tot certes. Però el pitjor de tot és que molts llibres de física –tan a nivell d’escola com d’universitat!- alimenten aquests mites més propis de la mitologia que no pas d’un científic. No cal embellir l’obra i la vida de Galileu per admirar-lo i agenollar-se davant del seu talent, només cal conèixer qui era, què va fer i la magnífica base que ha significat la seva obra pels autors posteriors. Vet aquí la paradoxa, si hom coneix a Galileu no és per la seva grandesa sinó per ser un petit geni (una espècie d’il·luminat) que, havent demostrat (com?) que la Terra girava al voltant del Sol, s’enfrontà a l’Església. Pobres ignorants! Si la vida i obra de Galileu es reduís a aquesta misèria, de debò creuen que la seva fama, capaç de reduir a espectadors de luxe homes com Kepler, Descartes, Hooke o Huyhgens, seria tan i tan gran? Galileu fou el científic que desafià i superà l’hegemonia dels clàssics grecs gràcies a una correcta observació de la naturalesa; l’home que derrotà la ignorància i els seus prejudicis amb l’ajut de la raó i l’experimentació. Galileu Galilei va deduir i crear tot sol dos aparells per mesurar el temps (el pèndol i un senzill rellotge hidràulic), la temperatura (el termoscopi, precursor de l’actual termòmetre) i el telescopi, l’aparell bàsic per l’astronomia. Amb l’ajuda d’aquests aparells, Galileu va experimentar, observar i raonar tota mena de fenòmens mecànics i astronòmics tot formulant lleis físiques amb l’ajuda de les matemàtiques. Per tot això, Galileu està considerat el pare de la ciència moderna. Els mites i les llegendes per la mitologia. Les proeses i gestes intel·lectuals per la ciència i la seva història.
El 22 de juny del 1.633, Galileu, fou obligat a declarar...
“Jo Galileu Galilei, [...] agenollat davant vostre, [...] amb la vista fixada en els Sants Evangelis que tinc a les meves mans, declaro que sempre he cregut i crec ara i amb l’ajuda de Déu continuaré creient tot allò que la Santa Església Catòlica Apostòlica Romana creu, predica i ensenya. Així doncs, com que aquest Sant Ofici ha manat judcialment que abandoni la falsa opinió que he mantingut, que el Sol roman en el centre de l’Univers inmòvil, no defensaré ni, de cap de les maneres ensenyaré, ni de paraula ni per escrit, aquesta doctrina prohibida per ser contrària a les Sagrades Escriptures. En conseqüència, [...] amb sinceritat i de tot cor i amb fe no fingida, abjuro, maleeixo i detesto els errors i les heretgies anteriorment mencionades, i en general qualsevol error i secta contràries a la Santa Església, i juro que no diré o afirmaré mai més, de paraula o per escrit, alguna cosa que pugui fer-me sospitós d’heretgia. [...] Juro i prometo cumplir totes les penitències que se m’han imposat o se m’imposin per aquest Sant Ofici. [...] Que Déu i els Sants Evangelis sobre els quals tinc exteses les mans m’ajudin. Jo Galileu Galilei juro, prometo i m’obligo tal i com acabo de dir, i en fe que aquests són els meus compromisos, a firmar amb el meu propi puny i lletra aquesta abjuració, que és la meva i que he recitat paraula per paraula. ”
Diu la llegenda que tot seguit Galileu digué en veu baixa: “Eppur si muove” és a dir, “Emperò, es mou.”
“Jo Galileu Galilei, [...] agenollat davant vostre, [...] amb la vista fixada en els Sants Evangelis que tinc a les meves mans, declaro que sempre he cregut i crec ara i amb l’ajuda de Déu continuaré creient tot allò que la Santa Església Catòlica Apostòlica Romana creu, predica i ensenya. Així doncs, com que aquest Sant Ofici ha manat judcialment que abandoni la falsa opinió que he mantingut, que el Sol roman en el centre de l’Univers inmòvil, no defensaré ni, de cap de les maneres ensenyaré, ni de paraula ni per escrit, aquesta doctrina prohibida per ser contrària a les Sagrades Escriptures. En conseqüència, [...] amb sinceritat i de tot cor i amb fe no fingida, abjuro, maleeixo i detesto els errors i les heretgies anteriorment mencionades, i en general qualsevol error i secta contràries a la Santa Església, i juro que no diré o afirmaré mai més, de paraula o per escrit, alguna cosa que pugui fer-me sospitós d’heretgia. [...] Juro i prometo cumplir totes les penitències que se m’han imposat o se m’imposin per aquest Sant Ofici. [...] Que Déu i els Sants Evangelis sobre els quals tinc exteses les mans m’ajudin. Jo Galileu Galilei juro, prometo i m’obligo tal i com acabo de dir, i en fe que aquests són els meus compromisos, a firmar amb el meu propi puny i lletra aquesta abjuració, que és la meva i que he recitat paraula per paraula. ”
Diu la llegenda que tot seguit Galileu digué en veu baixa: “Eppur si muove” és a dir, “Emperò, es mou.”
