Tenerife, l'illa dels contrastos, fou la destinació d'enguany per Setmana Santa. Tan sols foren quatre dies, però quins quatre dies! Hi va haver temps per tot: gresca i xerinola, bromes i alegria, turisme i relax, sol i pluja, i per damunt de tot, uns companys de viatge extraordinaris als quals sempre estaré agraït. A la foto -possiblement la millor del viatge, l'omnipresent Teide, un dels símbols de Tenerife, vist des del nostre allotjament. La verdor tropical de la part nord és un regal per a la vista (com a anècdota dir que les palmeres de tronc prim i llargarut, originàries de les Canàries, foren plantades a Califòrnia pels catalans a finals del segle XVIII. Erròniament, la gent es pensa que aquelles palmeres són de Califòrnia quan el cert és que són palmeres canàries).
Magnífica foto -possiblement l'única gran foto de paisatge que no vaig fer jo, modèstia a part- que mostra una platja típicament canària. El turisme de sol i platja és el motor de les illes. Si a un clima benigne hi sumem el vent i les onades que sempre peten contra la costa, tenim que les Canàries són un dels paradissos mundials dels amants del windsurfing i la vela en general. No menys extraordinàries són les peculiars tonalitats fosques que presenten la sorra de les platges. A la foto es pot observar la sorra "gris" de la platja de la Tejita.
En JC a l'aparta-hotel on vam allotjar-nos. Més turístic impossible! L'aparta-hotel en qüestió està situat a la part nord de l'illa, a l'urbanització de La Quinta, a escassos quilòmetres de Puerto Cruz. Per gentilesa de la filla d'en Gustau, un servidor va poder gaudir gratuïtament d'uns esmorzars colossals. Només diré que no vaig dinar cap dia. I a les nits, dos dies vam gaudir de la cuina de Tenerife -qui vulgui saber per plats típics que pregunti a la Yanis perquè jo me'ls vaig cruspir amb molt de gust però, ai làs!, ja no recordo llurs noms- i els altres dos vam aprofitar la cuina de l'aparta-hotel.
Vale, va cuinar només la Yanis, però de manera voluntària eh! ;-) Des d'aquí la més sincera gratitud i admiració per la seva increïble vitalitat (pobre noia, després de quatre dies aguantant-me ja es deu haver guanyat el cel...).
Les instal·lacions de l'aparta-hotel eren esplèndides. A la foto, els dos campions jugant a ping-pong. Destacable l'habilitat d'en JC si bé no és menys cert que un servidor es va defensar molt dignament (amb algunes victòries incloses).
I per si no n'hi hagués prou amb habitació, menjador i cuina pròpies, piscines i sales d'esbarjo comunitàries i esmorzars fabulosos, l'aparta-hotel encara ens reservava una sorpresa encisadora: unes vistes apoteòsiques. Què bonic que és la part nord de Tenerife! I què bonic que és l'Atlàntic a Tenerife! Però què bonic! A la foto, un dels moments culminants dels dies a Tenerife, quan el sol es ponia i ens regalava un conjunt de tonalitats marines francament espectaculars.
Així com al nord de l'illa els núvols sempre solen fer-hi acte de presència, al sud de l'illa el sol no ens va fallar mai. Mentre a Barcelona plovia i les temperatures eren més hivernals que no pas primaverals, nosaltres gaudiem d'un clima estiuenc a la platja de Las Teresitas, a tocar de Santa Cruz de Tenerife. La sorra groguenca és del Sàhara. El dos joves que s'endinsen cap a la platja són, evidentment, en JC i la Yanis. A la foto també es pot observar el paisatge àrid de la part sud de l'illa.
Mentre aquells dos s'endinsaven cap a la platja, jo em vaig girar un moment per fer aquesta foto. A la part sud de l'illa, les muntanyes àrides i les casetes blanques eren molt comuns.
A la part sud, per desgràcia, la majoria de platges no conserven la sorra fosca típica de les Canàries. La Tejita n'és una excepció. Aquí, instants abans d'arribar-hi. A la platja vam aprofitar per jugar a pales i tot i el fort vent canari, els resultats foren certament admirables, almenys quan els dos jugadors érem en JC i un servidor (fins a 74 tocs consecutius!!!).
La platja de la Tejita estava plena de paios -majoritàriament homes veterans- que prenien el sol sense banyador. Però és allò que deia al principi, Tenerife, l'illa dels contrastos: de la bellesa de La Tejita a la lletjor de cossos decadents que profanen la terra XD
Evidentment, no podia passar per les Canàries sense banyar-me! El mar és força traïdor a Tenerife. Pot semblar que estigui amb relativa calma i de sobte ve una gran onada que t'arrossega i et fa rodolar enfonsat dins de l'aigua, una sensació poc recomenable, la veritat (els illencs en diuen fer "
la lavadora").
El Teide, el magnífic volcà que corona Tenerife fou, per mi, la millor excursió que vam fer. A la foto, els últims mil metres del Teide o el què és el mateix, el Teide un cop ens hem enfilat a més de 2000 metres per damunt del nivell del mar.
Ubicat al nord de l'illa, el Teide sol estar envoltat de boira i núvols baixos (fins a 2.000 metres) de manera que, des de lluny, hom sol divisar tan sols el cim àrid i escarpat. Però no sempre és així. A vegades, a última hora de la tarda (a partir de les 19 h), els núvols solen fer-se més prims i aleshores és un bon moment per enfilar-se cap al Teide. L'experiència, us ho asseguro, és d'aquelles que no s'obliden en tota una vida. Al peu de la muntanya, el paisatge és tropical, verd i ric en vegetació, amb temperatures superiors als 20ºC. El cim, en canvi, és àrid i desèrtic, i cubert de neu permanentment, és a dir, amb temperatures sota zero la major part de l'any. Però això només és l'aperitiu. El Teide és un recorregut per diferents paisatges i canvis climàtics a mesura que ens enfilem. Els geòlegs i els botànics distingeixen fins a 7 capes diferents de roques i vegetació!
En alguns trams, com el de la foto, el paisatge sembla d'un altre planeta. A 2.000 metres, la temperatura era de tan sols 4ºC. D'aquí que les mans estiguessin sempre dins de les butxaques. Si bé no vam fer fotos, sempre recordaré el bosc de pins (!) que hi ha a 1.000 metres del nivell del mar. Veure per creure.
Amb aquest vehicle ens vam moure per l'illa. Els preus, a Tenerife, són un dels altres al·licients per visitar-la. La benzina, els aparells electrònics, i molts més productes estan a uns preus francament estimulants. Jo em vaig comprar una càmara que, si Déu vol, començaré a exprimir aquest estiu.
En una illa semi-tropical no hi podia faltar la festa nocturna! A l'hora de la veritat, a mi, personalment, lla marxa canària em va decebre profundament. No és que no hi hagi locals, no. El problema és la gent i l'ambient en general, una mica
macarrilla pel meu gust. Tots els paios solen portar el cap rapat (o gairebé) i les ties són bastant
choles. En ambients com aquests, un servidor té molt poques possiblitats de mostrar els seus encants.
I per acabar amb Tenerife, res millor que una platja del nord de l'illa, en concret, El Bollullo. Sorra negra envoltada d'exuberant vegetació. Allò sí que era una platja bonica! El motiu pel qual es conserva tan bé és perquè és una platja amagada i de difícil accés. Difícilment un turista pot profanar un paradís com aquell (la Yanis té família canària i per això coneixia el lloc i l'accés).
En JC a l'aparta-hotel on vam allotjar-nos. Més turístic impossible! L'aparta-hotel en qüestió està situat a la part nord de l'illa, a l'urbanització de La Quinta, a escassos quilòmetres de Puerto Cruz. Per gentilesa de la filla d'en Gustau, un servidor va poder gaudir gratuïtament d'uns esmorzars colossals. Només diré que no vaig dinar cap dia. I a les nits, dos dies vam gaudir de la cuina de Tenerife -qui vulgui saber per plats típics que pregunti a la Yanis perquè jo me'ls vaig cruspir amb molt de gust però, ai làs!, ja no recordo llurs noms- i els altres dos vam aprofitar la cuina de l'aparta-hotel. Vale, va cuinar només la Yanis, però de manera voluntària eh! ;-) Des d'aquí la més sincera gratitud i admiració per la seva increïble vitalitat (pobre noia, després de quatre dies aguantant-me ja es deu haver guanyat el cel...).
Les instal·lacions de l'aparta-hotel eren esplèndides. A la foto, els dos campions jugant a ping-pong. Destacable l'habilitat d'en JC si bé no és menys cert que un servidor es va defensar molt dignament (amb algunes victòries incloses).
Així com al nord de l'illa els núvols sempre solen fer-hi acte de presència, al sud de l'illa el sol no ens va fallar mai. Mentre a Barcelona plovia i les temperatures eren més hivernals que no pas primaverals, nosaltres gaudiem d'un clima estiuenc a la platja de Las Teresitas, a tocar de Santa Cruz de Tenerife. La sorra groguenca és del Sàhara. El dos joves que s'endinsen cap a la platja són, evidentment, en JC i la Yanis. A la foto també es pot observar el paisatge àrid de la part sud de l'illa.
Mentre aquells dos s'endinsaven cap a la platja, jo em vaig girar un moment per fer aquesta foto. A la part sud de l'illa, les muntanyes àrides i les casetes blanques eren molt comuns.
A la part sud, per desgràcia, la majoria de platges no conserven la sorra fosca típica de les Canàries. La Tejita n'és una excepció. Aquí, instants abans d'arribar-hi. A la platja vam aprofitar per jugar a pales i tot i el fort vent canari, els resultats foren certament admirables, almenys quan els dos jugadors érem en JC i un servidor (fins a 74 tocs consecutius!!!).
La platja de la Tejita estava plena de paios -majoritàriament homes veterans- que prenien el sol sense banyador. Però és allò que deia al principi, Tenerife, l'illa dels contrastos: de la bellesa de La Tejita a la lletjor de cossos decadents que profanen la terra XD
Evidentment, no podia passar per les Canàries sense banyar-me! El mar és força traïdor a Tenerife. Pot semblar que estigui amb relativa calma i de sobte ve una gran onada que t'arrossega i et fa rodolar enfonsat dins de l'aigua, una sensació poc recomenable, la veritat (els illencs en diuen fer "la lavadora").
El Teide, el magnífic volcà que corona Tenerife fou, per mi, la millor excursió que vam fer. A la foto, els últims mil metres del Teide o el què és el mateix, el Teide un cop ens hem enfilat a més de 2000 metres per damunt del nivell del mar.
En alguns trams, com el de la foto, el paisatge sembla d'un altre planeta. A 2.000 metres, la temperatura era de tan sols 4ºC. D'aquí que les mans estiguessin sempre dins de les butxaques. Si bé no vam fer fotos, sempre recordaré el bosc de pins (!) que hi ha a 1.000 metres del nivell del mar. Veure per creure.
Amb aquest vehicle ens vam moure per l'illa. Els preus, a Tenerife, són un dels altres al·licients per visitar-la. La benzina, els aparells electrònics, i molts més productes estan a uns preus francament estimulants. Jo em vaig comprar una càmara que, si Déu vol, començaré a exprimir aquest estiu.
En una illa semi-tropical no hi podia faltar la festa nocturna! A l'hora de la veritat, a mi, personalment, lla marxa canària em va decebre profundament. No és que no hi hagi locals, no. El problema és la gent i l'ambient en general, una mica macarrilla pel meu gust. Tots els paios solen portar el cap rapat (o gairebé) i les ties són bastant choles. En ambients com aquests, un servidor té molt poques possiblitats de mostrar els seus encants.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada