L'ÍNDIA 2008

L’agost de l’any 2008 un servidor va visitar l'Índia, un país tan fascinant com descompensat.

El primer que qualsevol occidental destaca de l'Índia és el famós estat de xoc inicial. Enmig d’un oceà de pobresa i misèria inimaginables, s’alcen els palaus més meravellosos del món mentre l’atònit turista no sap que admirar més, si l’arquitectura ancestral o les riuades de gent que fan vida al carrer, l’olor de l’ambient, el caos circulatori o els costums estrafolaris que fan tan peculiar el subcontinent indi. Tanmateix, aquest primer xoc inicial s’acaba convertint, amb el temps, en una monotonia que acaba cansant. Del cúmul d’emocions inicials a la indiferència final. És la paradoxa de l'Índia: allò que la fa tan especial, el fet de ser un país on tot és blanc o negre, sense espai pel gris, és també allò que al final la fa tan previsible i repetitiva als ulls del turista.

Cinc detalls colpidors de l'Índia:

1) a l'Índia viuen en condicions d’extrema pobresa –passant gana- més de 300 milions d’habitants (aproximadament el 30% de la població). A més, el 50% dels nens pateixen desnutrició.

2) l'Índia té el tercer exèrcit més nombrós del món (per darrera de la Xina i els Estats Units) que malbarata recursos en investigacions militars i experiments nuclears mentre una quarta part de la població guanya menys de 20 euros mensuals.

3) més de la meitat de la joventut mundial es troba a l'Índia, país amb una mitjana d’edat per sota dels 25 anys.

4) la religió majoritària a l'Índia és l’hinduisme (gairebé 900 milions d’habitants) mentre que el budisme i el jainisme, tot i també tenir el seu origen a l'Índia, no arriben ni al 1% de la població.

5) la segona religió del país és la religió musulmana, amb més de 150 milions de fidels. Teòricament, l'Índia és el tercer país musulmà del món (darrera del Pakistan i Indonèsia) però a la pràctica és possiblement el primer. El cristianisme és la tercera religió de l'Índia, amb més de 25 milions de fidels. Al sud del país, el cristianisme hi va arribar –i es va establir amb força- fa més de 1000 anys. La quarta religió del país és el sikhisme, amb uns 20 milions d’habitants. Els sikhs viuen majoritàriament al nord-est de l'Índia. En el post dedicat a Delhi es parla àmpliament dels sikhs i la seva religió.

Actualment la República de l'Índia és una Unió d’Estats federal, dels quals un servidor només en va veure tres:

- Rajastan [la “j” es pronuncia com en català], al nord oest de l'Índia
- Uttar Pradesh, al nord de l'Índia
- Madhya Pradesh, el cor de l'Índia

I a més, un servidor va gaudir del territori especial que inclou la capital de l'Índia: el National Capital Territory of Delhi.

De la mateixa manera que els Estats Units tenen el Districte de Columbia per englobar-hi la seva capital, Washignton, la República de l'Índia fa quelcom semblant amb Delhi.


La capital Delhi és, actualment, una metròpolis de més de 10 milions d’habitants on es pot conviure i admirar tots els estils de vida de l'Índia, que no cal ni dir-ho, són molts i variats. La seva visita és una parada obligatòria en qualsevol viatge a l'Índia.


El Rajastan, literalment la Terra dels Reis (Rajà vol dir rei), és un estat amb una extensió similar a la de la República Federal d’Alemanya. Antigament, la major part del Rajastan actual estava governat pels Rajas, que vivien en immensos palaus que avui en dia encara es conserven. Els Rajas van sobreviure a totes les invasions –islàmiques- i dominis –britànic- gràcies a la fortalesa dels seus exèrcits i a la diplomàcia dels seus ministres. A canvi d’una certa quantitat de diners, obediència i fidelitat a l’Imperi Britànic, els Rajas van poder conservar els seus privilegis fins ben entrat el segle XX. Actualment, els Rajas continuen sent persones molt riques però oficialment ja no manen.


El Rajastan, fronterer amb el Pakistan, és un Estat amb clares influències islàmiques, tant en l’arquitectura com en els costums de la gent, malgrat que la religió predominant és la hindú, en tant que era la religió dels Rajas i aquests la van mantenir sempre.


A nivell turístic, el Rajastan és famós pels seus palaus i fortaleses reials, pels seus passeigs amb elefants i dromedaris, i també per la indústria tèxtil –catifes- i els treballs artesans de la seva gent. Tanmateix, aquest estat, com gairebé tots els de l'Índia, viu bàsicament de l’agricultura i la ramaderia.



Uttar Pradesh, literalment l’Estat del Nord (Uttar vol dir nord i Pradesh, Estat), és la regió més poblada de l'Índia, amb gairebé 200 milions d’habitants. La capital d’Uttar Pradesh és Lucknow, però la ciutat més famosa és la mundialment coneguda Agra, seu del Taj Mahal. Altres ciutats importants són Varanasi, la ciutat sagrada de l’hinduisme, i Kanpur, una metròpolis plena d’indústries.


Geogràficament, Uttar Pradesh s’ubica al sud del Nepal i a l’est del Rajastan. Uttar Pradesh és un estat pla increïblement fèrtil degut al pas del Ganges, el riu més important de l'Índia.



La història d’Uttar Paadesh és molt rica. Per una banda se la considera la terra on va néixer l’hinduisme, però per l’altra, l’islam va fer-hi acte de presència durant l’Edat Mitjana i va governar fins al segle XIX en forma de diferents imperis i dinasties. Finalment, durant el domini britànic, Uttar Pradesh fou on es gestà el nacionalisme indi que acabaria alliberant l'Índia. Actualment, la major part de la gent és de religió hinduista però com en el Rajastan, els musulmans són una part activa i visible de la població.



A nivell turístic, Uttar Pradesh ofereix centenars de monuments islàmics i hinduistes, així com passeigs pel Ganges a primera hora del matí i última hora de la tarda, quan els fidels es purifiquen al riu sagrat. Només per veure Agra i Varanasi, val la pena agafar un avió i visitar l'Índia i més concretament Uttar Pradesh.


Econòmicament, Uttar Pradesh viu de l’agricultura i ramaderia al voltant del Ganges però també viu del turisme, la indústria i els treballs amb marbre i pedres precioses que són capaços de fer els descendents dels artesans que van decorar el Taj Mahal.


Madhya Pradesh és, com el seu nom indica, l’Estat Central de l'Índia (Madhya vol dir Centre i Pradesh, Estat). Ubicat al sud del Rajastan i Uttar Pradesh, Madhya Pradesh és un estat boscós amb un clima gairebé tropical que geogràficament i culturalment es troba a mig camí entre els estats del nord –clarament influenciats per l’Islam- i els del sud –bàsicament dravídics.


La capital de Madhya Pradesh és la malauradament coneguda ciutat de Bhopal, seu de l’accident químic més greu de la història (més de 10.000 morts i més de 150.000 afectats pels gasos tòxics).


A nivell turístic, destaquen els monuments d’algunes poblacions relativament petites com són Khajuraho –que conserva els temples hinduistes més famosos del món, coneguts per les seves escultures eròtiques- i Orchha –petita ciutat que durant el segle XVI fou capital d’un regne central de l'Índia.