La vuitena meravella del món: Petra, l'ancestral capital dels enigmàtics nabateus. Aquesta foto mostra el Tresor amb tot el seu esplendor a última hora de la tarda, quan ja no hi ha turistes... excepte un servidor. Petra fou saquejada i destrossada (com tantes altres ciutats ubicades estratègicament per controlar el comerç), de manera que a dins de les grans sales i tombes no hi ha res de res. Ja ho diem els catalans: "no es pot tenir tot en aquesta vida".
Petra (roca en grec) està ubicada al sud de l'actual Jordània, entre el Mar Mort i el Mar Roig. Antigament, aquestes muntanyes eren un enclavament estratègic per on passaven les caravanes de Jerusalem, Damasc, Egipte, Pèrsia i Aràbia. Els nabateus, un poble nòmada d'orígens poc clars, va establir una fabulosa ciutat amagada entre les valls d'aquestes escarpades muntanyes pocs segles abans del naixament de Crist. Molt abans, però, aquestes valls ja havien estat habitades, temporalment, pel poble d'Israel. La prova més evident n'és la tumba d'Aaron, germà de Moisès, ubicada al cim d'una muntanya (a la foto, el puntet blanc situat damunt de la muntanya més alta).
Seguiu-me! Conec el camí! La única manera d'accedir a Petra és passar pel Sik, un camí estret de gairebé un kilòmetre de llargada. 
Mentre passeges pel Silk topes amb múltiples geometries rocoses, algunes tan curioses com la Roca de l'Elefant.
Al final del camí trobarem el Tresor de Petra. Indescriptible. I això només és el principi...
Number 74, Meyer, present! Ja només queda un mes per fer els 26. A veure quina samarreta em regalaran enguany... XDDDDD La dels 25 anys, no us podeu queixar, que l'he duta a Shanghai i a Petra!
Diuen que més val una imatge que mil paraules... En el cas de Petra una imatge també es queda curta. En aquesta immensa vall és on vivien els nabateus.
Pels valents queda pujar al cim, on ens espera el "Monestir". La pujada es espectacular, i se l'anomena l'escala dels mil esglaons.
Això és el "Monestir" (una antiga tomba reial convertida a monestir pels cristians...). Actualment a dins tampoc hi queda res. Llàstima! A més del Monestir, al cim hi ha uns esplèndids miradors, des d'on podem admirar les muntanyes que envolten Petra, la tomba d'Aaron, fabuloses parets verticals de múltiples colors (des de rosa fins a negre) així com el Mar Mort i la Terra Promesa.
Viatge a Jordània
3 comentaris:
Si les façanes són tant impressionants, s'enten q per dins tb eren edificis de grans dimensions (o potser no?). Algú et va explicar quin sistema diluminació utilizaven?
Hi ha dos factors q dificulten respondre els teus dubtes.
1) la veritat es q en aket viatge vaig estar poc atent a les explicacions del guia. :-PPP Entre els múltiples muntatges q faig per fer-me fotos (q m'obliguen a allunyar-me del grup) i les conyes amb els companys d viatge (Ritt, Jose, Sandra, Merce, Quim, Josu, Patri...) el viatge fou més amè q no pas cultural.
2) independentment d'aquests fet, no és menys cert q Petra i els nabateus continuen sent un misteri pels historiadors i arqueòlegs. Eren un poble d'origen semita, provinents de la península aràbica?També es fa difícil entendre com van poder subsistir. Es parla de grans canalitzacions però tampoc està gens clar. El famós Sik, per exemple, hi ha qui diu q era un canal d'aigua. Us imagineu entrar a Petra amb una barca?
A veure q diu en Ritt. Jo pel que vaig entendre, els nabateus vivien en coves i tendes, i les grans construccions tallades a les roques tan sols eren tombes i edificis "públics" (tombes, sanctuaris...), d manera que a la nit estaven fora d servei.
Pel q fa als edificis, dir-te q per dins només són una sala (quina decepció q va tenir el meu germà quan li vaig dir q per dins els edificis no tenen res d res, q només són façana!), d manera q tampoc caldria grans recursos per iluminar-los interiorment.
Els edificis, originalment, eren només façanes. Pobles posteriors els hi van donar alguns usos diferents, però en general tot el que està tallat en roca no era per a viure-hi. En lloc d'això, era en tendes de campanya, a l'estil beduí, on vivien els més de 25.000 habitants de Petra. Potser hi van haver cases de romans durant la romanització, a banda i banda del Cardo Major, però l'estructura de la ciutat i els seus voltants indica que en general la vida era d'estil beduí.
El riu de Petra està actualment desviat. En el segle XVIII encara estava amb aigua, i hi ha làmines que mostren el Siq i la vall de la ciutat tal i com era amb aigua. Els nabateus havien creat un gran sistema de dipòsits d'aigua (els vaig veure entrant a mà dreta, mig amagats) on guardaven l'aigua de l'escassa pluja de la regió.
La ciutat es va abandonar cap al segle VIII després d'un gran terratrèmol, si no m'equivoco, però ja estava en forta decadència per l'escassetat d'aigua i per l'ascens de noves rutes comercials més benignes.
Publica un comentari a l'entrada