OBRIGADO LISBOA

Ara fa tot just un any que vaig passar un agradable cap de setmana de tres dies (dilluns era festa – la segona Pasqua) a Lisboa, Portugal.

Lisboa, com la majoria de capitals europees, encara conserva aquell encant que només poden tenir les ciutats que han estat capitals d’imperis. Tot i que ja havia estat a Lisboa, la veritat és que em va agradar molt tornar-hi. És obvi que els viatges amb la parella sempre són divertits (com a mínim quan estàs a l’habitació de l’hotel XD), però també no és menys cert que Lisboa és una ciutat on un servidor sempre podrà gaudir perquè:

1) m’encanta sentir i conviure amb els portuguesos. Quin idioma tan ridícul!!! No cal anar a Portugal per gaudir dels renecs portuguesos (em consta que Lord Filip, el Faisà i en Danelor van poder gaudir a París d’una fabulosa partida de domino en la qual els participants eren portuguesos. Lord Filip sap imitar extraordinàriament bé el portuguès!!!) però sí que cal anar a Portugal per viure plenament en portuguès. Tot i que la majoria de portuguesos entenen el castellà, jo sempre que he estat a Portugal (1.998 i 2.005) “parlo” portuguès. Els resultats sempre han estat divertidíssims. Per exemple, un servidor saludava la gent amb un “Buenossshh diassshh” (allargant les consonants i les vocals sense gairebé pronunciar-les). Els portuguesos, que són una gent molt trempada, tot i que veien clarament com estava jugant amb el seu idioma, reien amb mi i em corregien. “Bom dia” em deien. La meva xicota no parava de riure. El portugués, com l’italià, fonèticament potser s’assembla més al castellà que al català, però a l’hora d’escriure’s la cosa canvia.

2) en Maverick, com en Lord Filip, sempre s’ha sentit atret per les capitals europees que actualment estan en decadència però que encara conserven l’encant d’un passat esplendorós (Berlín, Moscou, Budapest, ...). Lisboa és l’única capital occidental d’aquestes característiques, i només per això, val la pena passejar-hi almenys un cop a la vida.

3) a la facilitat per fer-se entendre (tot i que això també té el seu costat dolent; els portuguesos capten bastant bé el català; quan varem agafar un taxi perquè ens portés a l’hotel, el conductor no va trigar ni cinc minuts a dir-nos: “catalanes, verdade?” –per tant vigileu amb les conyes i dic això perquè un dels plaers amb Lord Filip era insultar a tot déu quan estàvem a Berlín; inclosa la mítica “Next stop: Auschwitz” quan vam haver de compartir un vagó de Metro amb individus no caucàsics) s’hi ha de sumar uns preus més que acceptables per a la nostra economia, cosa que no podem dir de la immensa majoria de ciutats europees. El taxi de l’aeroport a l’hotel, per exemple, ens costà menys de 10 euros, i un fantàstic recorregut amb vaixell (més de 2 hores) tan sols costava 12 euros.

En resum, que Lisboa és una magnífica destinació per passar un cap de setmana tant per motius econòmics i culturals com perquè en tres dies ja ho has vist tot :-P Pel que fa al clima, continental, és bastant benèvol tot i que refresca a les nits. El vent també sol fer acte de presència com es pot veure en algunes fotos.

Lisboa és coneguda pels seus dos magnífics ponts. A l’oest, el 25 d’Abril (en honor a la Revolució del 1974), de 2 km de llargada, un dels ponts més macos que jo hagi vist (veure la foto) per mi, molt superior al mític Golden Gate). I a l’est el llarguíssim Vasco da Gama, inaugurat l’any 1998, 500 anys després que Vasco da Gama arribés a l’Índia, el pont més llarg d’Europa (més de 17 km). Per cert, no deixa de ser curiós que el pont més curt sigui el que està més pròxim al mar, però l’estuari del Tajo ja ho té això. En el tram final just abans de desembocar, el Tajo s’estreny.

Lisboa no és una ciutat de grans monuments sinó més aviat una ciutat de barris, dels quals jo en destacaria quatre: la Baixa, l’Alta, L’Alfama i Belem.

La Baixa Pombalina és el majestuós barri que ens recorda que Lisboa fou una poderosa ciutat fa tres segles. La major part dels edificis i places que hom pot admirar daten de la segona meitat del segle XVIII. El seu artífex fou el Marquès da Pombal.

La plaça del Rossio, i la fabulosa Praça do Comercio, la plaça que donava la benvinguda als mariners quan arribaven a casa.

Tocant a la Baixa (a l’est) hi ha l’Alfama, el barri més antic de Lisboa, equivalent al gòtic de Barcelona. A l’Alfama hi ha la catedral de Lisboa, una església romànica del segle XII de bellesa limitada. Els tramvies sí que molen.

Coronant l’ancestral barri hi ha el Castelo de Sao Jorge.

Les millors fotos de Lisboa es poden fer des del Castell. Hom pot veure l'Alfama, la Baixa, l'Alta i el pont 25 d'Abril.

Situat a l’oest de la Baixa, i a uns quants metres d’altura per damunt del nivell del mar hi ha l’Alta. L’Alta és el barri bohemi, el predilecte dels amants de la nit. El famós elevador de Santa Justa comunica els barris de l’Alta i la Baixa. La llegenda urbana diu que fou dissenyat per Eiffel, però això no és cert. En realitat fou un enginyer portuguès, el nom del qual no tinc l’honor de recordar. Sí que és d’Eiffel el pont metàl·lic de Porto.

El barri de Belem (a l’oest dels barris històrics i tocant el Tajo) destaca pels seus monuments i museus, a saber: el Monestir dels Jerònims, la Torre de Belem i el Museu Nacional dos coches.

Els portuguesos consideren que els claustres dels Monestir dels Jerònims són els més macos del món. La veritat és que són preciosos (art manelí, segle XV i XVI), tot i que a nivell mundial tenen més fama els claustres romànics catalans (segles XII i XIII).

Ciutat de mariners i descobridors, comerciants i navegants, Lisboa dedica a aquest gremi un monument de dubtosa bellesa: el Padrao dos Descobrimentos, una tifa inaugurada l’any 1.960 per commemorar el 500 aniversari de la mort d’Enric el Navegant.

Per acabar dues anècdotes: 1) mentre era a Lisboa el Benfica es va proclamar campió de lliga, i la celebració fou a la Plaça de del Marquès da Pombal. 2) el viatge el vam fer amb avió de la TAP, Transportes Aereos Portugueses. Els avions no eren d’última generació (no sé si era l’avió o la pista però la veritat és que a l’hora d’enlairar-nos l’avió va fer uns moviments bastant xungos –botava i rectificava la trajectòria contínuament), és cert, però no és menys cert que els pilots i les hostesses portuguesos parlen un anglès perfecte. Admirable diria jo. Ja voldrien els d’Ibèria parlar com els de TAP!!!

L'hora dels adeus. Última foto de Lisboa, des de l'avió. Impressionant el Vasco da Gama.