EL DELTA DE L'OKAVANGO

El Delta de l’Okavango resultà ser un indret tan especial com prometia, tant per la seva particularitat geogràfica (“Where all this water goes is a mystery”) com per l’increïble ecosistema que es forma al voltant de l’immensa desembocadura. A grans trets, l’Okavango és un riu africà que neix a Angola i desemboca a Botswana. Com el Nil i el Niger, l’Okavango neix en un territori tropical i acaba en terres àrides. En canvi, quan arriba l’hora de desembocar no hi ha similituds que valguin car l’Okavango és un cas únic. I és que l’Okavango no desemboca enlloc sinó que s’acaba eixugant a les dunes del Kalahari. Així de brutal és el Delta de l’Okavango: una plana immensa on s’uneixen un desert àrid i un riu cabalós ple de vida salvatge.

Les activitats que es poden dur a terme al voltant del Delta de l’Okavango són moltes i variades: des de vols amb avioneta i navegació amb barques de motor, a excursions a peu i passeigs amb mokoro amb els nadius descendents dels ancestrals habitants de les planes de Botswana.

En funció de l`època de l’any, hom veurà paisatges i ecosistemes força diferents, cada un amb les seves peculiaritats. A l’agost, en plena estació seca, les aigües de l’Okavango són poc profundes (un metre escàs) i en conseqüència, el delta es converteix en una immensa plana fèrtil on els animals terrestres, amb el permís dels cocodrils i els hipopòtams, s’acosten per beure i reposar. Entre aquests animals destaquen l’elefant africà de la sabana –el mamífer terrestre més gran del planeta, el lleó de l’Okavango –el rei dels felins i l’únic de la seva espècie que sap nedar, el búfal africà, el lleopard, el guepard i molts altres (antílops, zebres, girafes, nyús...). Per contra, durant aquesta època de l’any se suposa que hi ha poca vegetació, si bé per a un europeu la diversitat de tonalitats era senzillament fabulosa tal i com es pot observar a les fotos. També durant l’agost sembla ser que no hi ha tantes aus com durant l’època de pluges (fins a 500 espècies d’aus, un ecosistema únic en tot el món).

Gran part de la bellesa del Delta de l’Okavango recau en el fet que l’home amb prou feines hi és present. El govern de Botswana no deixa que el turisme sigui massiu i, certament, s’agraeix l’esforç de les autoritats locals. El cor del Delta roman verge i només s’hi pot dormir acampant amb tenda.

Nosaltres vam recórrer tot el Delta, de sud a nord, amb tota mena de transports: avioneta, tot terreny, llanxa, mokoro i fins i tot a peu. La primera parada fou a la ciutat de Maun, una capital turística al sud del Delta que serveix de base i fonda per als turistes que visiten la zona. Després de passar vàries nits acampant a Savuti i Moremi, entre lleons i elefants, passar una tarda-nit en un hotel de Maun fou la glòria. D’allí vam anar pujant progressivament fins arribar a Seronga, al nord, on el Delta comença a formar-se i l’Okavango és prou profund com per ésser considerat un riu convencional.

Un dels moments més emocionants i emotius del viatge fou el trajecte amb avioneta (de sud a nord) pel Delta de l'Okavango, des de la desembocadura fins al riu pròpiament dit. Les fotos tan sols reflecteixen una petita part d'aquest autèntic espectacle natural.

Afortunadament no els vaig haver d’utilitzar però no està de més recordar alguns consells dels nadius mentre camines per les múltiples illetes que es formen al voltant del delta:

1) si veus una “serp negra” allunya’t i comença a córrer. Al Delta de l’Okavango viu un dels animals més letals del planeta: la Mamba Negra, la serp més verinosa d’Àfrica (without treatment the mortality rate is 100%) i la més ràpida del món (es mou a 18 km/h)

2) en cas de “topar-se” amb un lleó: tranquil·litzar-se, mirar-lo fixament als ulls, quedar-se quiet uns quants minuts i passat un temps recular lentament però sempre mirant-lo. Res de moviments bruscos ni donar-li l’esquena. Pel que es veu, el lleó no identifica l’home com una presa, de manera que si no el molestes, no t’atacarà. Es diu que els felins tenen l’instint de caçar aquells que fugen car els relacionen amb preses.

3) no acostar-se a guaitar “forats” al terra. Solen ser caus de serps i altres animals que poden atacar-te pel fet de sentir-se amenaçats.

4) no acostar-se mai a un búfal ferit. Si per desgràcia un búfal se sent amenaçat i es disposa a carregar, tens dues opcions: o bé córrer fent ziga-zagues o bé llançar-te al terra, estirar-te completament i resar perquè passi de llarg.

5) No quedar-se quiet sota un arbre com aquest, ni aixoplugar-s’hi quan plou. L’impacte d’una “salsitxa” (fruita que penja de l’arbre) al cap pot ser mortal.