En primer lloc, evidentment, el Golden Gate, el pont més famós del món (que no el més maco, ni el més llarg, ni el més alt ni res de res). Tot i que era estiu, la sensació de fred fou constant durant la nostra estada a San Francisco. Però així és San Francisco i el seu clima: horrorós. A l'estiu, la temperatura oscil·la entre els 20ºC (als migdies, quan el sol fa acte de presència fins i tot pot arribar a fer calor) i els 10ºC al matí i al vespre. Però això no és el pitjor. El pitjor és la maleïda boira matinal -comú a la majoria de ciutats costeres del Pacífic: Los Angeles i Hong Kong, per exemple- i sobretot, els posteriors corrents d'aires gèlids al vespre. En realitat, vam tenir molta sort de poder gaudir del Golden Gate. A Twin Peaks (els turons que coronen San Francisco) no vam tenir tanta sort i la boira ens va fastiguejar.
El famós Fishermans Wharf de San Francisco, o el què és el mateix, l'embarcader dels antics pescadors de San Francisco. Actualment és més aviat un passeig marítim amb magnífiques vistes de la badia de San Francisco (San Francisco està ubicada en una península de manera que una part de la ciutat toca l'oceà Pacifíc i una altra toca una bonica badia). En aquesta zona també hi ha l'antiga fàbrica -avui botiga-museu- de xocolata de Ghirardelli. Foto feta a la tarda, quan el cel estava destapat.
Com totes les ciutats americanes, San Francisco té un centre comercial ple de gratacels, si bé actualment moltes ciutats asiàtiques li passen la mà per la cara. El gratacels més famós de la ciutat californiana és la Transamerica Pyramid, un bodrio que no ens van deixar visitar (a diferència de l'Empire State de Nova York o el Jin Mao de Shanghai). En canvi, el què si té diferent San Francisco de la resta de ciutats americanes són les mansions victorianes a escassos quilòmetres del centre.
Inexplicablement, no tinc fotos de la Union Square, el centre comercial (allí hi ha la seu central de la Levis Strauss, per exemple) i cultural (seu del Theater Bay Area) de San Francisco. Allí també teníem el nostre hotel, el Hilton, que haig de dir que és molt fluix.
Aquesta magnífica foto la vam fer just damunt de Lombard Crooket Street (a la dreta del Guifré i perpendicular al carrer de la foto, començaria Lombard Street). Coronant la badia de San Francisco hi ha la presó més famosa del món: Alcatraz. Per desgràcia, si hom vol visitar Alcatraz ha de reservar passatge amb un mes d'antelació com a mínim. Nosaltres ens vam quedar amb les ganes. 
Més fotos dels carrers de San Francisco. Entre el clima i les pujades jo no sé com algú pot viure a San Francisco :-P
San Francisco sempre ha destacat per ser una ciutat molt esquerranosa (pels americans) i permisiva amb les minories ètniques i els homosexuals. Evidentment no em vaig fer cap foto amb els centenars de locals i zones gays que hi ha a la ciutat però sí que, en canvi, em feu molta il·lusió visitar el China Town de San Francisco, conegut també com el Hong Kong dels Estats Units. A la primera foto l'entrada a China Town i a la segona el carrer principal d'aquest peculiar barri (tot i que a mi no m'ho va semblar, pel que es veu el de Nova York és més gran).
Dues fotos més del Golden Gate. Estic extraordinàriament orgullós de la primera foto car considero que és bellíssima. Fou feta des del primer mirador del pont. Des d'aquest mirador salten molts americans cansats de viure. La segona foto en canvi, és una curiositat i és que la "biga" no és res més que un exemplar de cable que subjecta el pont. Brutal!
Foto de l'ajuntament de San Francisco. Fa cinquanta anys, aquest palau fou la primera Seu de les Nacions Unides, actualment a Nova York. En aquesta zona hi ha un seguit de monuments i estàtues dedicades a gent teòricament "humanista" així com als fundadors de la ciutat, els catalans encapçalats per Gaspar de Portolà, Governador de Califòrnia (l'Alta-actualment U.S.A.- i la Baixa -actualment Mèxic- i també fundador de San Diego i Monterey.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada