ARTICLE

Avís important: l'autor d'aquest article és un provocador nat però no per això deixa de ser un escriptor que de tant en tant diu veritats com un temple. Abstenir-se els que creuen en la censura del "políticament correcte". Esteu avisats.

Voldria deixar clar que encara que sigui delicte i es consideri una porcada tinc unes escalfors satàniques quan veig sortir dels instituts totes aquestes nenes de 16 o 17 anys ensenyant el tanga i el cul fins a la ratlla o amb aquestes minifaldilles que de tan curtes en diuen de sordmut perquè s'hi poden llegir els llavis. Hi ha la Clara, esclar, i el fet que aquestes noietes tan fantàstiques segurament tenen d'altres interessos que un calb de 30 anys dislèxic i tartamut. Però si no tingués nòvia i alguna d'aquestes garses se m'hi posés bé no tinguin el menor dubte que aprofitaria l'ocasió sense estalviar-hi res i fent totes les marranades que em fossin autoritzades; que serien considerables, per les converses que sento que tenen: Una diu que va totalment depilada i l'altra que s'hi posarà un pírcing, i en si, tota una sèrie de barbaritats que més m'estimo no escriure perquè ja l'article va prou carregadet i encara prendríem mal. Segurament alguns de vostès pensaran que sóc un sàtir i un porc, un llefiscós impresentable contra qui convindria dictar una ordre irrevocable de presó. Però per culpa de Zara i del pollastre (de la moda i la proteïna a baix preu) avui les noies a partir dels 16 ja estan com el pastís que ha fet l'àvia i que ha deixat al marbre perquè es refredi, però que tu ja hi poses el dit perquè no et pots estar de tastar-lo encara que et cremis. És així per molt que vulguis negar-ho i que així sigui ens posa per molt que vulguis reprimir-te. Les actuals lleis van contra la naturalesa humana i les noies vesteixen contra la nostra paciència i la nostra salut coronària. Sort que hi ha la Clara i que com a mínim jo sóc fidel. Ella, per cert, ja ha tornat d'Osca i diu que sóc un comediant i que vaig de víctima i que avui dinem.

Salvador Sostres. Diari Avui. 20 d'abril del 2006

ELS FELIÇOS VUITANTA

És indubtable que la millor dècada de les nostres vides fou la primera de totes. Els anys vuitanta del segle vint representen entre d'altres, els inicis de les nostres vides triomfants, el final d'una etapa socio-politico-econòmica (La Guerra Freda i el Teló d'Acer) i l'inici d'una nova era (la del silici?).

Quantes coses ens van donar els feliços vuitanta: els millors cotxes (començant pel mític trio de Ferraris, el GTO, el Testarossa i el F40), les millors pel·lícules (s'acabava Star Wars i començava Indiana Jones, Terminator i Alien), el millor basquetbol de la història, tant allà (a la NBA els llegendaris Magic Johnson -Los Angeles Lakers, Larry Bird -Celtics Boston, i Michael Jordan -Chicago Bulls) com aquí (el Barça de Nacho Solozabal, Epi i Audi Norris, la Iugoplastica d'Ivanovic, Savic i Kukoc), la millor música (Iron Maiden, Helloween, Queen, Metallica, Bon Jovi), el rock català (Sau, Sangtraït, els Pets, Sopa de Cabra), les millors series americanes (Màgnum, El Coche Fantástico, El Equipo A), japoneses (Bola de Drac!!!), ibèriques (D'Artacan, La volta al món en vuitanta dies) i angleses (Sí senyor ministre, L'escurçó Negre, Els joves), així com els primers mites de l'entreteniment digital (des de les maquinetes Casio al gegant de Nintendo amb Super Mario Bros i Donkey Kong), les primeres i segurament les millors aventures gràfiques de la història (Monkey Island, Maniac Mansion) i les recreatives més entrenyables de tots els temps (Golden Axe, Double Dragon, Final Fight i Out Run).

Després dels grisos anys noranta, ara, vint anys després, tornem a recuperar els feliços anys vuitanta amb el retorn de varis mites: la col·lecció en DVD de l'Escurçó Negre (obra mestre de l'humor anglès i del doblatge català) i el retorn en escena del joc de cotxes Out Run.

Segons els llibres d'història, el successor de Ricard III d'Anglaterra va ser Enric VII després de la batalla dels Camps de Bosworth, el 1485. I, segons Shakespeare, un dels actes més vils de Ricard per aconseguir el tron va ser fer matar els seus dos nebots, encara infants, els prínceps de la Torre. Però els productors de "L'escurçó negre" lamenten dissentir de totes dues versions...

Recordeu la mítica cançó?

The sound of hoofbeats 'cross the glade,
Good folk, lock up your son and daughter,
Beware the deadly flashing blade,
Unless you want to end up shorter.
Black Adder, Black Adder, he rides a pitch black steed.
Black Adder, Black Adder, he's very bad indeed.
Black: his gloves of finest mole,
Black: his codpiece made of metal,
His horse is blacker than a vole,
His pot is blacker than his kettle.
Black Adder, Black Adder, with many a cunning plan.
Black Adder, Black Adder, you horrid little man.

I per escena la de Lord Flasheart (el gran pilot d'avions britànic) durant la primera guerra mundial:

Lord Flasheart: Always treat your plane like you treat your woman.
Lieutenant George: What do you mean, sir, take her home at the weekend to meet your mother?
Lord Flasheart: No, I mean get inside her five times a day and take her to heaven and back!

Recordeu el mític Out Run? Allò sí que era un joc de cotxes: al volant d'un Ferrari i escortat per una rossa. Els fans de la bona vida estem d'enorabona: Out Run torna!!!

RECORD DEL HARRODS

Quan vaig estar a Londres, mon germà va trobar al Harrods dos grans llibres. Davant de tanta saviesa, no vaig poder reprimir-me i vaig retratar aquelles dues obres mestres. No sé com em vaig oblidar de penjar-les al blog. Afortunadament, ahir les vaig veure de casualitat i aquí les teniu. Tota la humanitat es mereix poder gaudir de la millor literatura!

..............................................................................

La resposta a tots aquests dilemes és:

..................................................................................

O què us pensaveu? XD