Ha començat estupendament i promet ser simplement extraordinari.
L'entrada de l'estiu l'he passat a Madrid. Hi havia anat per motius de feina el dimecres passat i per motius de festa i diversió m'hi vaig quedar fins diumenge.
Porque la vida puede ser maravillosa!!!
Dimecres vam començar a explorar el terreny: Plaza Mayor i la Latina, o el què és el mateix, dia de relax amb els de la feina. Dijous es va acabar el curs i la gent va tornar cap a casa... menys alguns XD. El gran Miguel, àlies el Bueno, em va recomenar un bon restaurant per sopar al costat del Cuzco AC (a la Castellana, ben a prop del gran water, conegut universalment com Estadio Santiago Bernabeu), en concret al carrer de Juan Hurtado de Mendoza. No recordo exactament el nom del restaurant, em sembla que era El olvido. Tenia una terrasseta de puta mare i un menjar exquisit pel que fa a qualitat preu. Extraordinari el primer plat que em vaig fotre. Una delicatessen (allà tot el què té formatge és boníssim). Com a curiositat, parets amb detalls de color taronja i una explicació "el taronja és un color intens, i més que el vermell, simbolitza passió i alegria". M'ho apunto.
El Bueno em va recomenar seguir la nit a l'Avinguda de Brasil, també ben a prop de l'hotel AC Cuzco. Però a mi no em va fer el pes. Potser perquè veia la Torre Picasso i de pas la seu de SyV. La qüestió és que vam decidir moure'ns. Destination: Gran Vía (parada de Metro). Allí vam passejar una mica. Era obvi que teníem dues opcions: Huertas o Chueca. Com que Huertas jo ja hi havia estat, i com que sabia que la tornaria a trepitjar amb el Miguel i el Luís durant el finde, em vaig endinsar en el barri gay de Madrid, el millor barri segons el meu cap (un dels homes més cremats de l'univers, i no, no és gay... que jo sàpiga!). La veritat és que sense guies madrilenys, és difícil trobar l'ambient correcte en aquell barri. Una altra vegada serà. Com que Chueca no ens motivava, vam decidir anar a la mítica discoteca Ananda, el Danzatoria madrileny.
Ananda està a l'estació d'Atocha, ben a prop d'un altre local mític, Kapital. La diferència entre els dos locals bàsicament és que a Kapital es folla i a Ananda no.
Ananda és una espècie de "terrassa-discoteca" dins de la pròpia estació d'Atocha. Realment és difícil d'explicar. La música és màquina i l'ambient és d'allò més fashion. També hi ha molts nens rics i molta nena a la caça del famosillo de torn. Però si per alguna cosa és espectacular Ananda és per les seves Go-gos. Feia molt de temps que no veia una rossa-ulls blaus tan espectacular. Un cos perfecte (al voltant dels 170 cm), un ventre meravellós, unes cames fantàstiques i uns pits operats: enormes, rodons i ben drets. Vestia amb shorts i bikini de triangle que deixava veure la majestuositat d'aquelles tetes perfectes. Però el més increïble de tot és que quan la mirava era difícil veure-li el cos... perquè la cara era igual o millor!!! Després de gairebé 26 anys, per fi veig el meu equivalent en tia ;-)
Divendres vam canviar d'aires. L'empresa ja no em pagava l'hotel. Vam anar a un hostal a 100 metres de la Puerta del Sol. Més al centre impossible. Habitació digne, amb aire condicionat i tele amb la Sexta per veure el Mundial en condicions. La tarda me la vaig passant fotent-me clares pel centre de Madrid: Plaza Mayor, Sol, Gran Vía... Després de dues nits d'amateur, tocava començar el cap de setmana i l'estiu com Déu mana. Naturalment vaig trucar al Miguel i el Luís i ells em van preparar una ruta.
Tot va començar a Lateral (a la Castellana, davant mateix de SyV), el mític restaurant de tapes on en Danelor comença els rituals de cacera salvatge. Després de les ampolles de vi blanc vam anar amb cotxe fins a no sé on :-PPPPP Vam trepitjar varis bars i vam canviar de zona dues vegades. Després vam anar a Huertas, on sinó? Allà vam alternar bastants bars musicals-dicoteques. Interessant Madrid. En un mateix carrer hi poden haver locals per a bruts i locals per a nets que diria en Felip, o locals per a Pingüins i locals on la gent pot portar camisa sense sentir-se estrany que diria jo.
Aquella nit m'ho vaig passar de conya tot i que entre el Brugal i el vi tampoc sóc capaç d'assegurar què vaig fer realment. Només sé que teníem intenció d'anar a The Room i que vam acabar al Vendeta uaaaaaaaa. Com sempre, el Luís se les va pirar abans d'hora.
L'endemà, dissabte, vaig fer el gos durant bona part del dia. A la tarda vaig dinar en un Pans i vaig tornar ràpidament per veure els primers vuitens de final del Mundial: Deutschland versus Suècia i Argentina versus Mèxic.
La nit del dissabte va ser molt especial. El Luís es va rajar però el Miguel em va oferir gaudir de la Festa Major de Tres Cantos, una espècie de Sant Cugat madrileny. El pla era simple: comprar quelcom de beguda en un garito de xinesos, agafar el cotxe i cap a Tres Cantos. Allí vam sopar en un Ginos d'un centre comercial i després vam anar cap a les carpes. Hi havia un gran ambient.
Només arribar (a les 12 + o -), en un escenari immens tocaven uns paios del poble que versionaven temes de heavy amb una gran dignitat. Tancaren el recital amb dos grans cançons: Run to the hills (Iron Maiden) i una versió heaviata de "La canción del pirata" de Espronceda (ja sabeu aquella de "Con diez cañones por banda, viento en popa a toda vela, no corta el mar sino vuela, un velero bergantín... Qué es mi barco mi tesoro, que es mi dios la libertad, mi ley: la fuerza y el viento, mi única patria, la mar"). Després va tocar el torn dels "professionals". Primer va ser el torn de Alpinista (jo no els conec) i van tancar els concerts Pereza. En principi pot ser aquests últims no us diguin res però us asseguro que tenen algunes cançons (dos o tres :-P) super-conegudes i que segur que heu sentit en alguna disco.
Els recitals van acabar ben passades la una de la matinada. Mentre estàvem "de concert popular" vam fotre'ns la beguda i vaig poder conéixer dos canaris molt cachondos (el Yago i l'Àlex) i la xicota del Miguel. Va ser tota una sorpresa car es tracta d'una noia maca i molt simpàtica. Ah, i pels lectors malpensats, també és molt digne pel que fa a cos. Vamos, que el Miguel li passa la mà per la cara a més d'un. No es pot dir el mateix d'ella perquè algunes lectores han estat amb el putu amo, o sigui, jo XDDDD Per cert, amb la xicota del Miguel també anaven algunes amigues. La teoria Gispertiana es cumpleix: només veiem les ties que estan bones, per això sovint diem que les nòvies dels amics no tenen amigues o que en una discoteca no hi havia ties.
Un cop es va acabar el concert va tocar gaudir de les carpes i l'ambient a l'aire lliure. Allò estava ple de gom a gom. Simplement sensacional: temperatura ideal, moltes noies, música boníssima (poques cançons del Razz, moltes de Sala B i algunes extres, com Mago de Oz), begudes barates, bona companyia, xiringuitos del PP i el PSOE i un servidor provocant...
En definitiva, que he gaudit moltíssim de Madrid ciutat i dels afores. És la meva fórmula per evadir-me: amics de puta mare, ambients nous i molta varietat. 100% recomenable.
I AIXÒ NOMÉS HA COMENÇAT.
Aquest cap de setmana venen el Luís i el Miguel a Barcelona. Danzatoria ens espera...
I al juliol cap de setmana al País Basc i/o País Valencià...
I a l'agost dues setmanes a la Xina...
I el mundial de basquetball a la Sexta (USA amb Wade, Kobe, LeBron...) i caps de setmana amb el Gimi a la costa catalana amb motos d'aigua, gresca nocturna...
I la primera setmana de setembre a Jordània i Síria amb en Ritt and company...
L'entrada de l'estiu l'he passat a Madrid. Hi havia anat per motius de feina el dimecres passat i per motius de festa i diversió m'hi vaig quedar fins diumenge.
Porque la vida puede ser maravillosa!!!
Dimecres vam començar a explorar el terreny: Plaza Mayor i la Latina, o el què és el mateix, dia de relax amb els de la feina. Dijous es va acabar el curs i la gent va tornar cap a casa... menys alguns XD. El gran Miguel, àlies el Bueno, em va recomenar un bon restaurant per sopar al costat del Cuzco AC (a la Castellana, ben a prop del gran water, conegut universalment com Estadio Santiago Bernabeu), en concret al carrer de Juan Hurtado de Mendoza. No recordo exactament el nom del restaurant, em sembla que era El olvido. Tenia una terrasseta de puta mare i un menjar exquisit pel que fa a qualitat preu. Extraordinari el primer plat que em vaig fotre. Una delicatessen (allà tot el què té formatge és boníssim). Com a curiositat, parets amb detalls de color taronja i una explicació "el taronja és un color intens, i més que el vermell, simbolitza passió i alegria". M'ho apunto.
El Bueno em va recomenar seguir la nit a l'Avinguda de Brasil, també ben a prop de l'hotel AC Cuzco. Però a mi no em va fer el pes. Potser perquè veia la Torre Picasso i de pas la seu de SyV. La qüestió és que vam decidir moure'ns. Destination: Gran Vía (parada de Metro). Allí vam passejar una mica. Era obvi que teníem dues opcions: Huertas o Chueca. Com que Huertas jo ja hi havia estat, i com que sabia que la tornaria a trepitjar amb el Miguel i el Luís durant el finde, em vaig endinsar en el barri gay de Madrid, el millor barri segons el meu cap (un dels homes més cremats de l'univers, i no, no és gay... que jo sàpiga!). La veritat és que sense guies madrilenys, és difícil trobar l'ambient correcte en aquell barri. Una altra vegada serà. Com que Chueca no ens motivava, vam decidir anar a la mítica discoteca Ananda, el Danzatoria madrileny.
Ananda està a l'estació d'Atocha, ben a prop d'un altre local mític, Kapital. La diferència entre els dos locals bàsicament és que a Kapital es folla i a Ananda no.
Ananda és una espècie de "terrassa-discoteca" dins de la pròpia estació d'Atocha. Realment és difícil d'explicar. La música és màquina i l'ambient és d'allò més fashion. També hi ha molts nens rics i molta nena a la caça del famosillo de torn. Però si per alguna cosa és espectacular Ananda és per les seves Go-gos. Feia molt de temps que no veia una rossa-ulls blaus tan espectacular. Un cos perfecte (al voltant dels 170 cm), un ventre meravellós, unes cames fantàstiques i uns pits operats: enormes, rodons i ben drets. Vestia amb shorts i bikini de triangle que deixava veure la majestuositat d'aquelles tetes perfectes. Però el més increïble de tot és que quan la mirava era difícil veure-li el cos... perquè la cara era igual o millor!!! Després de gairebé 26 anys, per fi veig el meu equivalent en tia ;-)
Divendres vam canviar d'aires. L'empresa ja no em pagava l'hotel. Vam anar a un hostal a 100 metres de la Puerta del Sol. Més al centre impossible. Habitació digne, amb aire condicionat i tele amb la Sexta per veure el Mundial en condicions. La tarda me la vaig passant fotent-me clares pel centre de Madrid: Plaza Mayor, Sol, Gran Vía... Després de dues nits d'amateur, tocava començar el cap de setmana i l'estiu com Déu mana. Naturalment vaig trucar al Miguel i el Luís i ells em van preparar una ruta.
Tot va començar a Lateral (a la Castellana, davant mateix de SyV), el mític restaurant de tapes on en Danelor comença els rituals de cacera salvatge. Després de les ampolles de vi blanc vam anar amb cotxe fins a no sé on :-PPPPP Vam trepitjar varis bars i vam canviar de zona dues vegades. Després vam anar a Huertas, on sinó? Allà vam alternar bastants bars musicals-dicoteques. Interessant Madrid. En un mateix carrer hi poden haver locals per a bruts i locals per a nets que diria en Felip, o locals per a Pingüins i locals on la gent pot portar camisa sense sentir-se estrany que diria jo.
Aquella nit m'ho vaig passar de conya tot i que entre el Brugal i el vi tampoc sóc capaç d'assegurar què vaig fer realment. Només sé que teníem intenció d'anar a The Room i que vam acabar al Vendeta uaaaaaaaa. Com sempre, el Luís se les va pirar abans d'hora.
L'endemà, dissabte, vaig fer el gos durant bona part del dia. A la tarda vaig dinar en un Pans i vaig tornar ràpidament per veure els primers vuitens de final del Mundial: Deutschland versus Suècia i Argentina versus Mèxic.
La nit del dissabte va ser molt especial. El Luís es va rajar però el Miguel em va oferir gaudir de la Festa Major de Tres Cantos, una espècie de Sant Cugat madrileny. El pla era simple: comprar quelcom de beguda en un garito de xinesos, agafar el cotxe i cap a Tres Cantos. Allí vam sopar en un Ginos d'un centre comercial i després vam anar cap a les carpes. Hi havia un gran ambient.
Només arribar (a les 12 + o -), en un escenari immens tocaven uns paios del poble que versionaven temes de heavy amb una gran dignitat. Tancaren el recital amb dos grans cançons: Run to the hills (Iron Maiden) i una versió heaviata de "La canción del pirata" de Espronceda (ja sabeu aquella de "Con diez cañones por banda, viento en popa a toda vela, no corta el mar sino vuela, un velero bergantín... Qué es mi barco mi tesoro, que es mi dios la libertad, mi ley: la fuerza y el viento, mi única patria, la mar"). Després va tocar el torn dels "professionals". Primer va ser el torn de Alpinista (jo no els conec) i van tancar els concerts Pereza. En principi pot ser aquests últims no us diguin res però us asseguro que tenen algunes cançons (dos o tres :-P) super-conegudes i que segur que heu sentit en alguna disco.
Els recitals van acabar ben passades la una de la matinada. Mentre estàvem "de concert popular" vam fotre'ns la beguda i vaig poder conéixer dos canaris molt cachondos (el Yago i l'Àlex) i la xicota del Miguel. Va ser tota una sorpresa car es tracta d'una noia maca i molt simpàtica. Ah, i pels lectors malpensats, també és molt digne pel que fa a cos. Vamos, que el Miguel li passa la mà per la cara a més d'un. No es pot dir el mateix d'ella perquè algunes lectores han estat amb el putu amo, o sigui, jo XDDDD Per cert, amb la xicota del Miguel també anaven algunes amigues. La teoria Gispertiana es cumpleix: només veiem les ties que estan bones, per això sovint diem que les nòvies dels amics no tenen amigues o que en una discoteca no hi havia ties.
Un cop es va acabar el concert va tocar gaudir de les carpes i l'ambient a l'aire lliure. Allò estava ple de gom a gom. Simplement sensacional: temperatura ideal, moltes noies, música boníssima (poques cançons del Razz, moltes de Sala B i algunes extres, com Mago de Oz), begudes barates, bona companyia, xiringuitos del PP i el PSOE i un servidor provocant...
En definitiva, que he gaudit moltíssim de Madrid ciutat i dels afores. És la meva fórmula per evadir-me: amics de puta mare, ambients nous i molta varietat. 100% recomenable.
I AIXÒ NOMÉS HA COMENÇAT.
Aquest cap de setmana venen el Luís i el Miguel a Barcelona. Danzatoria ens espera...
I al juliol cap de setmana al País Basc i/o País Valencià...
I a l'agost dues setmanes a la Xina...
I el mundial de basquetball a la Sexta (USA amb Wade, Kobe, LeBron...) i caps de setmana amb el Gimi a la costa catalana amb motos d'aigua, gresca nocturna...
I la primera setmana de setembre a Jordània i Síria amb en Ritt and company...
Impressionant l'aeroport d'Orlando. És enorme, no pas pels habitants, que són pocs, sinó pels 50 milions de turistes i visitants (!!!) que cada any hi passen. És tan gran l'aeroport, que entre terminals hi ha una extensa xarxa de monorrails.
Orlando té molts parcs però jo en destacaria dos: el mític DisneyWorld, el complex d'atraccions més gran del món (format per quatre parcs independents: Magic Kingdom, Epcot Center, Disney-MGM Studios i Animal Kingdom) i el fabulós Universal Studios.
El Magic Kingdom és molt semblant al Disneyland de París: el mític castell, l'atracció de Pirates of the Caribean, el vaixell de vapor del Mississipí, el tren de l'Oest, personatges Disney... Ideal per a nens i bastant fluix per a adults. Com a anècdota, dir que la majoria d'atraccions mítiques són més velles que nosaltres.
Epcot Center és el parc ideal pels adults, que no els joves. És un parc més aviat cultural, sense atraccions fortes ni tampoc infantils. Una gran part del parc és com una Exposició Universal però a lo grande, amb zones de diferents païsaos del món on podem veure arquitectura, gastronomia, souvenirs... També hi ha una zona dedicada a la tecnologia i la ciència, amb una atracció francament sensacional des del punt de vista de l'enginyeria. Es tracta d'una atracció interior, a bord d'uns vehicles que van per guiatge òptic, és a dir, sense conductor i sense vies ni carrils.
El Disney-MGM Studios és un parc força fluixet però amb alguns espectacles i ambientació made in Hollywood. En aquest parc hi ha el clàssic Star Wars Tours (que Disneyland París va copiar), possibilitat de visitar estudis de cine i indrets on es simulen explosions, incendis, inundacions, etc, o un plató amb possibilitat de participar a Who Wants To Be a Millonaire?, però jo destacaria l'espectacle d'Indiana Jones i la Rock 'n' Roller Coaster Starring Aerosmith, la millor muntanya russa del planeta. 
Universal Studios Orlando Florida té dues zones diferenciades: l'Island of the Adventure i l'Universal Studios pròpiament dit. El primer és el paradís de les muntanyes russes i les emocions fortes. Es tracta de cinc illes d'aventures: Isle of Superheroes, Toon Lagoon, Jurassic Park Island, The Lost Continent i Seuss Landing. A l'illa dels Superherois hi ha la millor atracció del planeta: The Amazing Adventures of Spider-Man. Es tracta d'una atracció única, una meravella tecnològica, un plaer indescriptible. Uns vagons de 6 places que tenen dos graus de llibertat (avançar i retrocedir per la via, i girar sobre sí mateixos) en una espècie de muntanya russa amb pujades, baixades, girs, acceleracions i frenades brusques en un ambient tridimensional gràcies a un conjunt de pantalles hàbilment posades, un so espectacular i les ulleres 3D que et poses abans d'entrar. Veure per creure. De debò que les paraules no poden descriure aquesta atracció. És com estar dins del còmic i seguir l'Spiderman mentre persegueix i lluita contra alguns dels seus enemics. És com si barregessim les sensacions d'un IMAX (3D) amb l'Star Tours (imatges i so) i una muntanya russa (moviments reals, avances, baixes, puges, etz).
Nosaltres vam començar per aquesta zona del parc i no vam passar a l'altra zona fins ben entrada la tarda. Però la veritat és que Universal Studios és un parc "doble". Encara que només pagues una única entrada, és impossible veure'l en un sol dia. La part del Universal Studios pròpiament dit no té res a envejar a l'Island of the Adventure. Hi ha tantes pel·lícules, tantes atraccions, tants espectacles, una ambientació tan espectacular... Hom pot anar a caçar un tauró en un vaixell en una atracció ambientada en la famosa pel·lícula Jaws (Tiburón tot i que Jaws vol dir mandíbules...), pot veure una espècie d'Imax de Terminator amb sorpresa final (apareixen actors i completen l'espectacle en directe), un 4-D de Shrek (3D amb ulleres i la quarta dimensió són ràfagues d'aire i aigua que et tiren en alguns moments puntuals, de manera que sembla real), un 3D dels personatges de Hanna i Barberà -fill de catalans!- (The Flinstones i molts més), pujar al cotxe de Back To The Future, l'atracció de King Kong (el clàssic, no sé si ara amb la pel·lícula l'han actualitzat) i molts més.
