La primera sorpresa que vaig tenir a l’arribar a Hong Kong fou comprovar com el territori de Hong Kong és increïblement muntanyós i força més extens del que em pensava: l’illa de Hong Kong més un tros de continent asiàtic (la península de Kowloon), més els anomenats Nous Territoris, que inclouen algunes illes com la de Lantau. La segona, veure com tots els seus habitants (més de 6 milions) viuen super-apretats a la costa, tot deixant el continent i els Nous Territoris gairebé despoblats.
També em va xocar el fet que la immensa majoria de la població és xinesa (ètnia Han) i que d’anglesos, ni un. Els habitants de l’illa parlen un dialecte del cantonès, que no és pas l’idioma oficial de la Xina (és el mandarí), i alguns també parlen l’anglès. I dic alguns perquè jo em vaig trobar amb molts maromos que no tenien ni repajolera idea d’anglès. Era força curiós, o bé em trobava amb xinets que em deixaven en evidència amb el seu anglès impecable o bé em topava amb retardats mentals que feien el ridícul quan jo els preguntava quelcom.
Les vistes des del cim Victòria són espectaculars. A la foto es pot apreciar el centre financer de Hong Kong, el port Victòria i la península de Kowloon. També es pot observar com la població viu amuntegada al voltant de la costa mentre que a les muntanyes del fons, que també pertanyen al territori de Hong Kong, gairebé no hi viu ningú. Antigament (fins a la Segona Guerra Mundial), els xinesos tenien totalment prohibit acostar-se a la muntanya Victòria, territori exclusiu dels nobles anglesos. Actualment, les antigues mansions victorianes s’han substituït per luxoses mansions modernes on hi viuen els habitants més afortunats de Hong Kong. La riquesa i opulència de Hong Kong és més que formidable. Jo vaig veure molts Rolls-Royce, Lamborghinis i Maseratis (només a Londres, Montecarlo i L.A he vist més luxe). Ara per ara, Hong Kong encara està molt per sobre de Shanghai, la segona ciutat més rica de la Xina i la nineta dels ulls del Partit Comunista.
L’ídol també sap fer fotos! Hong Kong és el territori amb més densitat de població del planeta. Per aquest motiu, callejear per la ciutat és un plaer indescriptible. Hi ha tanta vida! Tanta gent! Tantes botigues! Tants carrerons per perdre’s! Imprescindible passejar per Kowloon, sobretot per Nathan Road, el carrer més luxós de la ciutat (una imitació descarada d’Oxford Street de Londres) i pels carrerons de botigues electròniques i mercadillos que moren a Jordan Road. A la foto un d’aquests carrerons. Al fons hi havia un mercadillo de productes d’imitació (rellotges, roba, ...) fantàstic. Com a anècdota dir que a Nathan Road hi havia una megastore de Nike amb uns aparadors plens de roba del Barça i fins una foto gegantina dels seus jugadors més emblemàtics (Ronaldinho, Puyol, Marquez, Valdés...). Quina joia veure el nostre club a l’altra punta del món! Llarga vida als campions d’Europa!
Quin parell de fotos fetes pels vigatans! A la primera hom pot observar l'edifici més alt de Hong Kong, el 2IFC i el seu germà petit, l'IFC. A la segona, el fabulós espectacle de llums –cada vespre el fan i dura escassos minuts- al centre financer de Hong Kong. A la nit destacava l’edifici que a la foto es veu lila (a la dreta). I és que aquest edifici canvia de color cada 15 segons, ara blau, ara verd, ara lila... Magnífica foto cortesia de la parella de viguetans. Sònia, Jordi: una foto com aquesta només es pot fer amb una càmera com la vostre! Portar aquell trasto té l’inconvenient del pes i les molèsties però també té els seus avantatges!
Jo havia tornat de Hong Kong unes hores abans i la visibilitat era totalment diferent... Per cert, el vaixell que et porta de Hong Kong a Kowloon només costa 2 euros, de manera que val la pena agafar-lo i gaudir del trajecte. El metro –el millor del món en la meva humil opinió- és molt més ràpid però passa per sota el mar. L’edifici fosc de l’esquerra, el que té antenes, és el Bank of China, mentre que l’edifici més alt de la foto també és l’edifici més alt de Hong Kong, el famós 2 IFC, de 88 plantes (l’edifici més alt de Shanghai també té 88 plantes. El 8 és el número de la sort dels xinesos, i els xinesos són molt, molt, però que molt supersticiosos, fins al punt que tothom vol matrícules que tinguin el número 8, o que el seu número de mòbil tingui el màxim de números 8...) i 412 metres d’altura.
Hong Kong sempre ha estat la meca del cine d'acció. Per aquest motiu, no hi podia faltar un carrer dedicat al setè art... A la foto, el passeig de les estrelles de Hong Kong i l’estàtua de Bruce Lee que hom hi pot trobar. Això d’estrelles és força relatiu (Jackie Chan, Bruce Lee i para de contar)... però pel que fa a "Passeig" sí que ho és, i amb vistes magnífiques.
A l’illa de Lantau hi ha el Buda a l’aire lliure més alt del món: 26 metres d’altura. Per anar a Lantau nosaltres vam fer el següent: 1) agafar un bus que passa pels hotels de Kowloon i que et porta a una estació de metro on pots agafar qualsevulla de les dues línies de metro que van fins a Lantau 2) Agafar la línia taronja i baixar a la última parada: Tung Chung –la penúltima parada és el parc d’atraccions Disneyland 3) Annex a l’estació de Tung Chung, hi ha un bus que et porta al temple budista on hi ha el colossal buda de bronze. Aquest últim trajecte és llarg -40 minuts- però amè car travesses bona part de l’illa de Lantau. Una altra opció per anar a Lantau és anar amb ferri –més car i infinitament més lent que el tren- i després... no sé on et deixa el ferri :-P Per als més comodons hi l’opció d’anar a una agència local, pagar 60 euros i perdre tot un dia per veure el Buda. Nosaltres vam anar-hi al matí i al migdia ja tornàvem a ser a Kowloon, i tot per menys de 5 euros persona.
Altres posts de l'extrem Orient
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada