DAMASC

Damasc, l'ancestral capital de Síria, és la ciutat àrab més important del Pròxim Orient. No és tan gran com el Caire o Istambul però és la capital més antiga del món (habitada ininterrumpudament fa més de 4.000 anys). Amb una història extraordinàriament rica i un casc antic ple de vida, i amb una gent amable i hospitalària, Damasc resultà ser una ciutat encisadora.

La famosa Mesquita Omeia de Damasc, símbol de l’esplendor musulmana a Síria. Una de les millors fotos que vaig fer. Noteu com es veu la lluna a ple dia.

Grandíssima foto la que vaig fer des del "Tibidabo de Damasc" (ni idea del nom de les muntanyes). Entre les muntanyes i Damasc hi ha la grandíssima mansió-residència del President de Síria, el Doctor Bashar al-Assad. La vam poder veure mentre pujàvem -amb autubús- al mirador i la veritat és que és espectacular, més a prop del Palau de Versalles que d'una residència d'un president modern.

A la foto es poden apreciar àrees verdes però també -al fons- el desert de Síria. Antigament, els voltants de Damasc eren verds i fèrtils, però actualment cada cop hi ha menys aigua i més contaminació. El riu Barada, abans cabalòs, cada dia està més eixut . El desert cada dia creix més. A banda de la geografia, la foto també mostra alguns dels edificis més representatius de Damsc, entre ells la Torre de Damasc (l'edifici més alt de la capital siriana, de 20 plantes a tot estirar), un hotel de luxe que si no m'equivoco era el Hilton (a la dreta de la imatge) i la Gran Mesquita Omeia.

El centre de la ciutat, com en el cas de Barcelona, és bàsicament una ciutadella medieval tot i que encara es conserven certes runes de civilitzacions més antigues, com per exemple el Temple de Zeus davant de la Mesquita Omeia. A la foto, les imponents muralles i l'heroi dels musulmans: el kurd Salah al-Din (Saladí pels catalans). Com a curiositat dir que aquest monument em recordà el de Ramón Berenguer a la Via Laietana de Barcelona.

A tocar del monument de Saladí hi ha la Gran Mesquita Omeia i la Tomba de Saladí (a la foto un servidor i la Sandra que pel fet de ser noia s'hagué de tapar amb aquesta túnica (?) grisa). Pels musulmans, aquests dos són els llocs més emblemàtics de la ciutat. No endebades estem parlant de la Tomba de Saladí el Magnífic, Soldà d'Egipte i de Síria, el Portador de la Fe i conqueridor de Jerusalem, i de la Gran Mesquita de Damasc, una de les mesquites més grans del món i també una de les més antigues.

El pati interior de la Gran Mesquita de Damasc és d'una bellesa extraordinària. A la foto, la Sandra ben tapada i, com tots, descalça per a l'ocasió.

El pati interior vist de s de l'altra banda. Vaig tenir la sort d'enxampar la pregària del migdia i gravar-la amb vídeo, primer la crida i després la pregària pròpiament dita. Brutal.

D'una majestuositat indescriptible, l'interior de la Gran Mesquita de Damasc amaga un petit secret: les restes del cap de Sant Joan Baptista. És un indret de veneració tot i que no és tan important com els sirians afirmen (les tres mesquites sagrades pels musulmans són: la de la Meca -la més gran del món- la de la Medina -indret natal del Profeta- i la Mesquita de la Roca de Jerusalem).

Damasc és coneguda per ser una de les ciutats amb més mesquites del món. Vaig fer fotos de vàries però, naturalment, cap es pot comparar a la Gran Mesquita Omeia (als afores de Damasc n'hi ha una que és potser millor, la Mesquita on hi ha enterrada una néta del Profeta, veure el post de Síria).

I de la Mesquita Omeia als carrerons plens de vida de la ciutat antiga. A la segona foto es pot veure la bandera de Síria, una foto del seu president, Bashar al-Assad, una foto de Hassan Nasrallah, el líder del Partit de Déu (Hezbollah) al Líban, i una bandera d'aquest partit on es pot llegir "el Partit de Déu guanyarà. Resistència islàmica al Líban". Síria és un Estat Àrab majoritàriament musulmà, antiamericà, antiisraelià i pro-Hezbollah. A tots els comerços, o a gairebé tots, hi havia fotos i pancartes de suport al nacionalisme àrab i als islamistes (puc no compartir la seva ideologia però reconec que l'autoestima d'aquesta gent és admirable i potser els catalans n'hauríem d'aprendre d'ells).

Al voltant de la Ciutadella, hi ha barris populars i petits reductes de kurds i cristians. Em va fer gràcia que hi hagués un petit barri jueu -cada dia més petit- i algunes esglésies cristianes -no gaire maques la veritat. De fet, poca gent ho sap però Damasc en realitat no només és una ciutat mítica per la seva extensa història i per haver estat una antiga capital dels regnes musulmans sinó que també és una ciutat gairebé sagrada pels cristians. Això ho sé no pas pel guia sinó per la meva àvia que em va explicar que a Damasc un tal Saule de Tars, més conegut com a Sant Pau, es convertí al cristianisme.

També per aquella zona -per desgràcia no em vaig poder acabar d'orientar, en part perquè em distreia mirant l'ambient, en part perquè parlava i xerrava molt amb els companys de viatge, en part per la dificultat d'orientar-se en una ciutat nova i plena de carrerons mancats de qualsevol ordre- destaca la Capella d'Ananies. Sant Ananies (no confonfre amb altres personatges bíblics amb el mateix nom, com el Sume Sacerdot de Jerusalem a mitjans del segle I després de Crist, o Ananies, marit de Safira, un dels primers cristians pecadors de la història -defraudà Sant Pere- pels seus comportaments capitalistes -va vendre unes terres a la comunitat comunista, ai, vull dir cristiana) era originari de Damsc i se suposa que allà on hi ha la capella és on va viure l'home. No sé perquè no en tinc cap foto, si perquè era un monument poc atractiu per a un europeu occidental -de capelles i capelletes n'he vist milers- o si perquè simplement no deixaven fer fotos. Anyway, sempre es poden trobar fotos per internet.

Com totes les capitals culturalment islàmiques, Damasc té un magnífic Bazaar (tot i que rídicul comparat al Gran Bazaar de Teheran o el Gran Bazaar d'Istambul). Botigues i més botigues, riuades de gentades, "bars" i demés locals de reunió, venedors ambulants de suc de móra... L'experiència fou indescriptible. Fou aquí on vam prendre uns gelats boníssims (no recordo de què eren :-P només recordo que eren molt bons XD).

Foto feta pel nostre estimat guia, en Zafer, un paio molt trempat. Aquí em va fer entrar en aquest "bar" i em va fer algunes fotos, la majoria força mal fetes, per cert. Damunt del florescent hom pot veure tres banderes grogues de Hezbollah.

A més de centres religiosos, Damasc destaca per haver estat l'antiga capital de vàries civilitzacions àrabs (com l'Imperi Omeia que arribava fins a Andalusia, els aiuubides -descendents de Saladí i els mamelucs -uns bàrbars segons el guia). Els califes i els soldans varen fer vàries obres importants, com els jardins i la mesquita de la foto.

També és destacable l'antic Palau dels Califes -veure el post de Síria- i actualment Museu Nacional d'Història. Per desgràcia, no deixaven fer fotos dins del Museu (ple de restes sumèries, acadies, aramees, assirianes, gregues, romanes, omeies, mameluques... que inclouen, entre d'altres, el primer alfabet del món).

Un servidor fa la foto i la mesquita i els seus minarets surten perfectament.

En Zafer em fa una foto i surt el què surt... què hi farem!

Viatge a Síria