Magnífica foto que resumeix a la perfecció la meva estada a Guilin i el posterior tour per la província de Guangxi, al sud-est de la Xina. Quins paisatges! Clima gairebé tropical, immenses plantacions i camps d'arrós, muntanyes sorgides del no res que s'amaguen entre la boira, camperols d'ètnia Zuang pescant amb cormorans o llaurant la terra amb búfals d'aigua... Més mític impossible. Sona a tòpic però és la pura veritat la dita xinesa que diu que el paradís a la Terra es troba al voltant del riu Li.
La vista des de l'hotel -als afores de Guilin- era d'una bellesa encisadora.
La ciutat de Guilin, per molt que diguin els xinesos, és poc menys que una tifa. El què és realment bell no és Guilin sinó els paisatges al voltant del riu Li. Guilin és una ciutat petita (mig milió d'habitants) del sud-est de la Xina mancada de monuments o relíquies del passat. El millor de Guilin és, sens dubte, el cost ínfim de la vida (el què pots fer amb 1 euro a Guilin!!!) i la peculiar gastronomia (els hi encanta la serp i una espècie de rata silvestre de dimensions mastondòntiques comparada a la rata de ciutat; i tot, naturalment, acompanyat d'arròs i salses ultrapicants). La foto de dalt la vaig fer mentre em dirigia al centre de la ciutat (sortint de l'hotel).
Les Pagodes del llac Fir són una les enganyifes turístiques de Guilin ciutat juntament amb la cova de la Flauta, la Muntanya del Camell i la Roca de la Trompa d'Elefant. Ningú dubta de la bellesa de les pagodes... construïdes al segle XX!!! Els paisatges naturals al costat de Guilin, com les muntanyes i roques amb nom d'animal, són d'una bellesa dubtosa. I pel que fa a les coves de la Flauta... a Catalunya tenim coves tant o més maques (per no parlar de les de Postojna -Croàcia).
Per sort, el meu viatge no es va limitar a Guilin. Després d'un dia fluixet dedicat a la ciutat i els seus afores, va arribar una jornada gloriosa, un dia que recordaré tota la meva vida. Tot va començar a primera hora del matí, quan la boira encara tapava l'hotirzó...
Ens vam embarcar en un vaixell i vam navegar pel riu Li durant tot el matí. De les planes de Guilin cap a les muntanyes interiors de la província de Guangxi.
A mesura que ens endinsàvem pel riu, el paisatge es feia més i més bell. Les muntanyes es tornaven més escarpades, la vegetació més frondosa, i la fauna i els camperols, els autèntics habitants de la província, començaven a fer acte de presència.
Finalment, després de vàries hores a bord del vaixell (dinar inclòs -amb serp en el menú, com ha de ser), vam arribar a un poblet de l'interior. L'escenari, com es pot apreciar a la foto, era molt bell. En efecte, es tractava d'un llogarret encisador malgrat la calor tropical que em feia suar contínuament. Tot i tractar-se d'un indret que vivia del turisme, els preus continuaven sent senzillament espectaculars.
Deurien ser les quatre de la tarda quan ens van proposar pujar en un dels cotxets de la foto per endinsar-nos a l'interior de la província. Estàvem a més de 50 km de Guilin i ja havíem vist paisatges encisadors, però la proposició era, certament, engrescadora.
A bord dels cotxets, mentre ens endissàvem per la Xina continental, vaig poder fer algunes instantànies tan fabuloses com aquesta.
També hi va haver temps per fer una mica de safari xinès. A la foto, búfals d'aigua en remull. La foto no està feta amb zoom. Senzillament ens vam acostar fins a gairebé tocar-los!
I finalment, després de deixar carreteres secundàries i endinsar-nos per camins de carros, uns camperols treballant la terra amb tecnologia d'última generació :-P Però les sorpreses encara no s'havien acabat...
A mitja tarda, vam deixar els cotxets per pujar damunt d'uns rais governats per un raier xinès i una noieta d'ètnia Zuang que ens va dedicar vàries cançons típiques (molt maques per cert).
Mentre fèiem un trajecte plàcid i tranquil vam topar-nos amb un campió de la pesca amb cormorans. Enlloc de canyes i xarxes, en aquestes latituds, hom empra els cormorans, o corbs marins, per pescar. L'ocell fa la feina i el xinès es queda el premi. El ritual és ésplèndid. El cormorà sura per l'aigua com si fos un ànec tot guaitant l'interior de les aigües. De sobte, sense previ avís, se submergeix -pot arribar als 5 metres de profunditat- per tornar a sortir de l'aigua al cap d'uns segons amb un peix al bec. Per desgràcia per a l'ocell, els xinesos els hi lliguen un cordill al coll de manera que no poden empassar-se el peix :O
La festa va acabar amb un servidor dominant a un cormorà (sobre els rais tots molt valents però només l'artista de la foto va acceptar el desafiament del xinès). Fins que no troba la postura adequada, el cormorà desplega les ales i el coll, i en aquells moments, us puc assegurar que la seva envergadura és considerable. Pel que fa als "peus" de l'animal, piquen i es claven una mica a la pell però per sort jo tinc pèl protector als braços :-P
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada