LA XINA 2006

Un imperi ancestral, una cultura mil·lenària, una terra extraordinàriament rica que permet dues collites a l'any (blat al nord i arròs al sud), rius cabalosos i muntanyes fabuloses, i grans ciutats a la costa: això és la Xina, els país que enguany he visitat a l'agost.

L'espectacular skyline de Shanghai (foto feta amb angular). No menys espectacular és el paisatge natural de la província de Guangxi. Però el millor és sens dubte en Maverick lluint la samarreta que els seus amics li van regalar quan va fer 25 anys (cliqueu la foto de Shanghai per veure-la ampliada) o amb barret de pescador zhuang, una piloteta de promès i un cormorà al braç.

El meu viatge ha consistit en visitar:

- Beijing, la capital política i cultural de la Xina
- la muralla Xina a Badaling
- Xian, la primera capital de la Xina, una ciutat històrica de l'interior
- Shanghai, la ciutat més gran i moderna de la Xina
- Guilin, una petita ciutat del sud de la Xina, de majoria ètnica zhuang (a la Xina hi ha 56 nacionalitats reconegudes).
- Turisme rural a la província de Guangxi, amb els mítics paisatges verds, muntanyes boiroses, camps d'arròs, rius cabalosos i camperols que cultiven la terra amb búfals d'aigua i que pesquen amb cormorans. Fou sens dubte un dels moments més mítics del viatge, i la gran diferència entre el meu tour i els que fan la majoria de gent, que surten de la Xina sense haver vist la Xina rural
- Hong Kong, l'antiga colònia anglesa i la única ciutat de la Xina on hi predomina la classe mitjana

La Xina és el gegant asiàtic, el país més poblat del planeta (més de 1.300 milions de persones) i un dels països més grans del món (juntament amb Rússia, Canadà i U.S.A). En conseqüència, seria impossible que en dues setmanes un servidor pogués visitar i conèixer la totalitat del país, i més si tenim en compte la dificultat per entendre una llengua i una cultura tan diferents a la nostra. Ara bé, dues setmanes, si s'aprofiten, donen per molt. Si un disposa d'un mínim de cultura, i el què és més important, un cert nivell de "vida viatgera", si un es preocupa per saber de primera mà què pensen els natius i s'atreveix a "callejear" (com diu un psiquiatra mexicà que ha viatjat moltíssim al llarg de la seva vida), i es busca un viatge complet i variat (com en el meu cas), pot arribar a desxifrar certs aspectes de la vida de Xina així com constatar si els tòpics i la imatge que tenim aquí és certa o no. Personalment he constatat que la ignorància és molt atrevida.

Dues visions simples i contràries sobre la Xina: una és la que té la gent que el seu primer i únic viatge ha estat a la Xina, que es pot resumir en: la Xina és la òstia i Shanghai és la millor ciutat del món. L'altra és la que tenen tots els que opinen sense haver trepitjat mai la Xina, visió que es pot resumir en: la Xina és com Afganistan i Cuba és molt millor (tot i que l'illa caribenya té una renta per càpita que no arriba a la meitat de la xinesa). Totes dues opinions em semblen rídicules i absurdes (Shanghai i Beijing molen però per arribar al nivell de Londres i Nova York encara els falta un llarg camí per recórrer... i de l'altra, algú es pensa que els camperols cubans tenen assistència mèdica i medicaments a l'abast? I suposo que la prostitució a Cuba deu ser lúxuria i no necessitat...). La Xina ni és la superpotència que molts es volen creure, ni és el país més pobre i cruel del món com molts altres també ens volen fer creure. Què és la Xina? Doncs la veritat: no ho sé del cert. Com deia Sòcrates: només sé que no sé res.

Visitar la Gran Muralla (l'obra d'enginyeria més gran que mai hagi realitzat l'home, més de 6.000 km de construcció) a Badaling és com pujar al Pedraforca: absurd però divertit, cansat però reconfortant. El desafiament era doble en el meu cas; d'una banda en Mao i la seva cèlebre frase "no ets un home si no has pujat la Gran Muralla" i de l'altra el fet que ara fa un any un cèlebre enginyer d'Abrera la va pujar ;-) A l'hora de la veritat l'ascensió és bastant més que simple. Els meus pares (més de 50 anys) la van pujar amb mi com si res. El pitjor és, si de cas, com el Pedraforca, la baixada, on t'hi deixes els genolls.

Per cert, la Gran Muralla NO es veu des de la Lluna .

A mi la Xina m'ha semblat un país molt interessant: mà d'obra barata, una gran cultura de treball i un govern fort que amb repressió aconsegueix els índexs de criminalitat més baixos del planeta. M'encanta que a la Xina la corrupció es pagui amb la mort, i que fins i tot els membres del partit siguin ajusticiats sense pietat ni òsties. Com em va dir el professor Dong, un exprofessor del partit afincat a Xian: "los europeos sois de palabras, los chinos somos de acciones". Conyes a part, el cert és que jo diria que la Xina és un país semblant al Brasil, és a dir, amb forts contrastos i amb grans diferències, amb gent rica i pobre, i amb poquíssima classe mitjana. En altres paraules, millor que Cuba (on només hi ha pobres i molt pobres) però bastant pitjor que un país occidental.

Els famosos guerrers de terracota de Xian foren, sens dubte, la gran decepció del viatge. És una mica com el partenó d'Atenes: un mite, una obra extraordinària... però en runes. Personalment vaig gaudir més de la ciutat (impressionant les muralles) que no pas de la cèlebre tomba del primer emperador de la Xina.

El comunisme, gràcies a déu, comença a ser cosa d'un passat llunyà que més val oblidar. Tant és així, que la gent de Xina amb prou feines sap explicar-te que significa la "seva" bandera, el fons vermell amb una estrella gran i quatre de petites al voltant. A tots els que vaig preguntar em van donar respostes diferents. Només coincidien en una cosa: que l'estrella gran significa el partit. Per les altres estrelles les respostes foren: "no ho sé", "no ho recordo", "l'exèrcit, els camperols, els obrers i els funcionaris" i "l'exèrcit, els camperols, els obrers i els estudiants". No sé quina de les dues últimes és la correcta.

Hong Kong vista des del Passeig de les Estrelles de Kowloon. L'antiga llar d'en Danelor té una badia francament al·lucinant, amb un skyline semblant al de Manhattan vist des de Brooklyn (sense els grans ponts però amb més gratacels a la línia de mar). No menteixen els habitants de Hong Kong quan diuen que la seva ciutat té la silueta nocturna més maca del món.

Més coses: a la Xina és on hi ha més McDonalds i on es consumeix més tabac americà. És a la Xina on la gent més vol consumir i més vol viure com un occidental. En definitiva, que a la Xina el partit dicta lleis i governa amb mà de ferro, però com als Estats Units, qui mana no és ni el poble ni els seus representants; manen els grans lobbies, les grans empreses.

Però el què més ens sobta a tots els occidentals és el peculiar comportament que tenen els xinesos quan es troben grans aglomeracions. Com deia el meu pare "els xinesos no tenen el concepte d'espai vital que tenim els occidentals". No veureu gaires xinesos fent cues. Més aviat es llancen com bojos i s'intenten colar sempre. Tampoc respectaran un turista fent una foto. Passaran pel davant o es plantaran al mig i es quedaran tan amples. Es clar que tampoc s'enfaden si tu et coles, els passes pel davant, els hi fots un cop de colze "sense voler" o els hi espatlles una foto. Són així. No és mala educació, és simplement la seva manera de viure. Suposo que hi fa molt el fet que el seu sigui en un país amb excedent de persones.

I ja per acabar, una altra sorpresa que vaig tenir: molts xinesos només poden tenir un fill però també n'hi ha molts que no tenen restriccions. En concret, el 58% de la població, que és camperola, pot tenir tants fills com vulgui. El control de la natalitat tampoc s'aplica a minories ètniques com són tots aquells xinesos musulmans. I per això la població de la Xina continua creixent espectacularment any rera any. La Xina és i serà el país amb més habitants del planeta per molts anys.