EMILIA-ROMAGNA

Al nord de la Toscana i al sud del Venetto i Llombardia romàn Emilia-Romagna, una de les regions més riques i belles d’Itàlia. No endebades, a Emilia-Romagna hi ha ciutats tant emblemàtiques com Bologna, Ferrara, Modena, Ravena, Rímini i Parma, així com productes tant coneguts com el formatge parmesà, el vinagre de Mòdena i el vi Lambrusco. A banda de l’agricultura i el turisme, Emilia-Romagna també viu de la passió pel motor, la velocitat i el luxe. Entre les marques que van néixer i s’han desenvolut posteriorment en aquesta regió del nord d’Itàlia destaquen el pòquer d'asos: Ferrari (Modena i Maranello), Maserati (Bologna i Modena), Lamborghini (Sant'Agata Bolognese) i Ducati (Bologna). En aquest sentit, cap aficionat a les carreres i als automòbils pot eludir la mítica població d’Imola, seu del llegendari circuit de Fórmula 1, l'Autodromo Enzo e Dino Ferrari (oficialment, Gran Premi de San Marino).

D’origen etrusc, la capital d’Emilia-Romagna és una ciutat culta i refinada. A Bolonya romàn la universitat més antiga del món (fundada l’any 1088, entre els seus estudiants hi hagueren genis de la categoria de Dante, Petrarca i Copèrnic) així com un dels centres històrics més bells del món.

Les dues torres -Due Torri- són, segurament, el monument més famós de Bolonya, la ciutat mundialment coneguda per donar nom a la salsa més popular del món, la salsa bolonyesa. Les torres en qüestió s’anomenen Garisenda i Asinelli, en honor a les famílies que les construïren a principis del segle XII d.C. Garisenda és la més baixa (48 metres actualment, inicialment era ostensiblement més alta fins que al segle XIV fou "retallada" per motius de seguretat) i la seva inclinació respecte a la vertical és de 3,2 metres. Asinelli, la més alta, té una altura actual de 97,6 metres i una inclinació de 1,3 metres. Durant l’Edat Mitjana, especialment durant els segles XII i XIII, Bolonya fou la ciutat de les torres. No se sap quina era la finalitat exacta de les torres, bé podrien haver estat baluards defensius, calabossos o simplement construccions que donaven prestigi a les famílies propietàries, o les tres coses segons el període. Amb el temps, a mesura que anaven quedant obsoletes, moltes torres foren derruïdes de manera que segurament no podrem saber mai quantes torres va arribar a tenir la ciutat de Bolonya (s’especula una centena). Actualment encara es conserven una vintena de torres medievals de les quals les més famoses són les Due Torri.



La Piazza Maggiore és la plaça principal de la ciutat de Bologna i una de les més maques del món per la quantitat d’edificis medievals que l’envolten, a saber: el palazzo D'Accursio o Palazzo Comunale, el palazzo dei Notai, el palazzo del Podestà, el palazzo dei Banchi i la Basílica de San Petronio.



Adjacent a la Piazza Maggiore hi ha la meravellosa Fontana del Nettuno (s XVI d.C). Poques estàtues són tan imponents com el Neptú de bronze, el trident del qual inspirà els germans Maserati (originaris de Bolonya) a l’hora de crear el seu emblema, el ja cèlebre trident platejat (Nota: la seu central de Maserati en canvi, està a Modena).


Ubicada a escassos quilòmetres del mar Adriàtic, la ciutat de Ravenna destaca per tenir magnífics momuments paleocristians (s. V i VI d.C) i bizantins (s VI d.C). El motiu d’aquesta particularitat cultural dins de la península itàlica es podria resumir de la següent manera:

Ravenna fou la residència dels darrers emperadors de l’Imperi Romà d’Occident. A principis del segle V d.C, per garantir-ne la seva seguretat, l’emperador i llur cort es traslladaren a la inexpugnable ciutat de Ravenna. Poc després, els visigots guiats per Alaric saquejaven Roma. Era l’any 409 d.C i tot i que l’Imperi Romà d’Occident quedava tocat de mort, els emperadors continuarien regnant -de manera gairebé fictícia- fins al 476 d.C. Paradoxalment, mentre l’Imperi s’esfondrava (pèrdues de Britania, les Gal·lies, Hispània i Nord d’Àfrica a mans dels bàrbars), Ravenna visqué els seus dies de glòria. Tot i que la cort imperial es tornaria a traslladar a Roma fugint dels huns d’Atila que havien saquejat el nord d’Itàlia i amenaçaven Ravenna, Ravenna continuaria mantenint-se com a la ciutat més important de l’Europa occidental. Atila morí sobtadament i l’Imperi se salvà en última instància, si bé no per a gaire temps. L’any 476 d.C., el hèruls conquerien Roma el 4 de setembre i poc després, Oroacre, el seu líder, es convertia en el primer rei bàrbar d’Itàlia, tot i que no per gaire temps. Els ostrogots de Teodoric el Gran decidiren invadir la península itàlica i Ravenna fou el darrer lloc on Odoacre resistí. Finalment, l’any 494 d.C Odoacre fou assassinat i Ravenna es convertí de retruc en la capital del nou regne ostrogot. Així fou com Rávena tornà a prosperar i acumular riqueses, cultura i monuments. Aquest és l’origen dels monuments paleocristians, tant d’origen romà com d’origen bàrbar, de la ciutat de Ravenna.

Però com ja s’ha dit anteriorment, Ravenna també destaca pels seus nombrosos monuments bizantins de la segona meitat del segle VI d.C. I és que poc després de la mort de Teodoric, l’emperador bizantí Justinià I decidí conquerir Itàlia. L’excusa oficial era la religió (els bizantins eren ortodoxos). D’aquesta manera, l’any 540, Ravenna es convertí en la Seu del govern bizantí a Itàlia i en conseqüència, tornà a prosperar i acumular riqueses, cultura i monuments, aquest cop d’estil bizantí.

La tomba de Teodoric, rei dels ostrogots a finals del segle V i principis del segle VI d.C, és possiblement el monument fet per gots més important d’Europa.

Es diu que Modena és la capital mundial de l’automobilisme esportiu per tenir una relació molt estreta amb vàries marques mítiques: Ferrari (el seu fundador, Enzo Ferrari, era originari de Modena tot i que la llegendària Scuderia Ferrari té la seu a Maranello, un poblet proper a Modena), Maserati (la seu central és a Modena), Pagani (la seu central és a Modena) i DeTomaso (la seu central és a Modena). No endebades, Ferrari homenatjà la ciutat de Modena fabricant el model 360 Modena entre 1999 i 2004. Tanmateix, Modena és molt més que una capital automobilística. És una ciutat monumental i cultural amb una gran tradició universitària (des del s. XII d.C.) i gastronòmica (formatge parmesà, vi Lambrusco, vinagre de Modena, i molts més). El símbol de Modena és la Torre Ghirlandina, el magnífic campanar de la catedral de Modena.

Ferrara és una ciutat que encara conserva bona part del seu passat renaixentista, muralles incloses. No endebades, durant els segles XV i XVI, Ferrara fou un dels centres humanistes més importants del món. A banda dels monuments d’origen renaixentista, a Ferrara també destaca la seva catedral romànica (s XII d.C.).

Amb una magnífica arquitectura medieval i frondosos boscos que envolten la ciutat, Parma és coneguda per la seva potent indústria agroalimentària (destaquen les empreses Parmalat i Barilla). A banda d’una excel·lent gastronomia, Parma també destaca per ser la ciutat natal del gran Giuseppe Verdi.