El cor del món es troba a l'illa de Manhattan, el districte més famós de Nova York. Tot i ser només un districte, la Gran Poma és ben bé com tota Barcelona, amb desenes de barris i indrets on perdre's. Els new yorkers divideixen l'illa en tres grans zones artificials:
- el downtown, la part sud de l'illa, on els carrers tenen noms propis i no formen quadrícules. Al downtown hi ha el principal centre financer del món, China Town i Little Italy, tres dels indrets més clàssics de la ciutat. També hi ha el Soho (el nom prové de South Houston Street, res a veure amb el Soho de Londres) i Greenwich Village (un antic poblet que, aquest sí, va copiar el nom del mític Greenwich de Londres). Salvant les distàncies, el Soho és el Born i el Village el Sarrià de Nova York.
- el midtown, the largest central business district in the world, on els carrers ja formen una quadrícula -com si fos una espècie d'eixample barceloní- i on hi ha la majoria de gratacels emblemàtics -l'Empire State, el Chrysler, la Seu de les Nacions Unides- i altres indrets arxiconeguts, com Times Square, Macy's o la Grand Central Station. El midtown es desenvolupà especialment durant la primera meitat del segle XX.
- l'uptown comença aproximadament a l'alçada de Central Park i s'exten fins al nord de l'illa. Tot i que la majoria de museus són a l'Upper Manhattan, aquí no es respira la màgia de la part sud de l'illa. A l'uptown hi ha també els contrastos més espectaculars del món: de les mansions urbanes vora Central Park al barri humil de Harlem als límits septentrionals de Manhattan.
- el downtown, la part sud de l'illa, on els carrers tenen noms propis i no formen quadrícules. Al downtown hi ha el principal centre financer del món, China Town i Little Italy, tres dels indrets més clàssics de la ciutat. També hi ha el Soho (el nom prové de South Houston Street, res a veure amb el Soho de Londres) i Greenwich Village (un antic poblet que, aquest sí, va copiar el nom del mític Greenwich de Londres). Salvant les distàncies, el Soho és el Born i el Village el Sarrià de Nova York.
- el midtown, the largest central business district in the world, on els carrers ja formen una quadrícula -com si fos una espècie d'eixample barceloní- i on hi ha la majoria de gratacels emblemàtics -l'Empire State, el Chrysler, la Seu de les Nacions Unides- i altres indrets arxiconeguts, com Times Square, Macy's o la Grand Central Station. El midtown es desenvolupà especialment durant la primera meitat del segle XX.
- l'uptown comença aproximadament a l'alçada de Central Park i s'exten fins al nord de l'illa. Tot i que la majoria de museus són a l'Upper Manhattan, aquí no es respira la màgia de la part sud de l'illa. A l'uptown hi ha també els contrastos més espectaculars del món: de les mansions urbanes vora Central Park al barri humil de Harlem als límits septentrionals de Manhattan.
Times Square és una de les icones de la Gran Poma, un indret sempre en moviment que rerpresenta a la perfecció l'estil de vida consumista i cosmopolita de Manhattan. De plaça en té poc car es tracta de la intersecció de la Setena Avinguda -les avingudes són carrers que creuen l'illa de nord a sud- amb Broadway -una espècie d'Avinguda Diagonal novaiorquina- i es creuada d'est a oest pels carrers 42St, 43 St, 44 St, 45 St, 46St i 47 St (els Street travessen l'illa d'est a oest; estan numerats de manera que els primers números es troben a la part sud de l'illa i els últims -fins a 212- a la part nord, a Harlem).Al voltant de Times Squares hi gira la major part de l'activitat lúdica dels habitants de Manhattan, i per això sol ser l'indret preferit pels new yorkers a l'hora de quedar o celebrar quelcom especial com és l'arribada de l'any cada 31 de desembre. Restaurants internacionals, centres comercials de tota mena i no gaire més amunt, el Theater District, el paradís pels amants del teatre, envolten aquest enclavament tan mític.
Alçant-se per damunt de tots els altres gratacels, l'Empire State Building és una altra de les grans icones de la Manhattan. Ubicat a la Cinquena Avinguda, aquest gegant de més de 70 anys ja no és l'edifici més alt del planeta però encara continua mantenint-se dins del top 10 amb una dignitat i majestuositat incomparables. 102 pisos i més 400 metres d'alçada (comptant les antenes) construïts seguint l'Art Deco, un estil de principis de segle XX que buscava unir l'elegància, la funcionalitat i la modernitat del segle XX.
De nit, les llums de colors fan acte de presència al cim de Nova York. Com que el flash va desenfocar els nostres rostres, amb el Photoshop vaig optar per fer aquesta petita obra d'art :-P 
Pujar al mirador de l'Empire State és una experiència única que permet veure Manhattan i, si tens sort, Queens, Brooklyn, New Jersey... No exageren els americans quan diuen que és l'observatori més espectacular del món (normalment només obren el de la planta 86. Els més afortunats poden gaudir de la planta 102). Les vistes des de l'Empire State són infinitament superiors a les de la Torre Eiffel de París, la Sears Towers de Chicago, el Mont Victòria de Hong Kong o el Jin Mao de Shanghai. Com a punt negatiu: les llarguíssimes cues que hi ha per poder pujar i gaudir del capvespre.
La Ground Zero, o Zona Zero, antigament la parcel·la del World Trade Center. La veritat és que no sé com deu estar ara, però quan jo hi vaig anar, encara no feia ni un any de l'atac a les Torres Bessones, de manera que tot era, malauradament, encara molt recent. És impossible fer-se una idea de la magnitud de la tragèdia si no veus tu mateix en persona les mides reals de l'escenari. Els edificis del voltant, que a les fotos sempre es veien com a petits edificis al costat de les Torres Bessones, en realitat són gratacels de més de 200 metres d'alçada.
Aquestes dues fotos tenen un valor històric només comprables a les que tinc jugant amb el Mur de Berlin, l'any abans i l'any després de la Caiguda del Teló d'Acer. No menys destacable és el fet que en menys d'un any els americans ja havien retirat tota les runes d'una parcel·la tan i tan colossal.
Però per mi, el millor edifici de Manhattan i per extensió del món, és el Chrysler. Acabat l'any 1930, aquest colós de bellesa inigualable, fou durant un any la construcció més alta del planeta, fins que l'Empire State el superà. El Chrysler pot presumir de tres proeses: 1) ser el primer edifici que superà la barrera dels 300 metres d'alçada, 2) ser la primera construcció que superà la Torre Eiffel -però actualment la Torre Eiffel és més alta si comptem les antenes i 3) ser el primer edfici que ostentà el títol de construcció més alta del planeta (anteriorment ho havien estat les Piràmides de Giza -Egipte- i la Torre Eiffel de París). El Chrysler és un edifici singular. En principi segueix l'Art Deco, com l'Empire State i la majoria de gratacels de la primera meitat del segle XX, però una sèrie d'afegits o detalls arquitectònics decoratius -la cúpula, les àguiles i altres ornamentacions a la façana- el fan, definitivament, diferent a la resta. El nom, evidentment, el deu al primer propietari, la casa d'automobils Chrysler. Per gaudir del Chrysler.
Vet aquí un dels edificis més bonics i antics (1902) que es conserven a Manhattan: el Flatiron. L'indret on s'ubica aquest proto-gratacels (gairebé 100 metres d'alçada) no és menys espectacular: la intersecció de la Cinquena Avinguda amb Broadway i amb el carrer 23.
També a la Cinquena Avinguda hi ha la majoria de museus de la ciutat, si bé bastant més amunt d'on es troba el Flatiron. A la foto, l'entrada del Museu d'Història Natural amb un dels jaciments de dinosaures més espectaculars i famosos del món. Es tracta de l'atac d'un Allosaurus (carnívor del Juràssic a mig camí entre un Tyranosaurus i un Velociraptor) a una família de sauròpodes (hervíbors quadrúpedes de grans dimensions), el nom de l'espècie ara mateix no recordo. Com es pot observar a la foto, l'espectacularitat del jaciment recau en la postura defensiva del gegantí hervíbor, alçant-se sobre dues potes.
La Catedral de Sant Patrici, una de les moltes esglésies de Manhattan, la més important pels catòlics i, sobretot, els irlandesos. Poques ciutats europees tenen esglésies tan belles com les de la Gran Poma, si bé a mi, el que més m'impresionava, era com apareixien del no res, enmig de tants gratacels.
Més edificis singulars a la Cinquena Avinguda amb el carrer 57 (un xic més avall de Central Park i els museus). El gratacels de façana de vidre corba, de més de 200 metres d'alçada, és el Solow Building, des del qual alguns afortunats poden gaudir de magnífiques vistes de Central Park i l'Uptown. I pel que fa al "chateau" de la foto es tracta, naturalment, del magnífic Plaza Hotel, un dels molts hotels de luxe que té Manhattan (el meu preferit, però, el Grand Hyatt at Grand Central Station).
China Town, el paradís asiàtic al món occidental. Antigament, San Francisco podia presumir de tenir la colònia asiàtica més gran del món occidental però al segle XXI és a Nova York, que té petits barris xinesos tant a Queens com a Broolkyn i Manhattan. Especialment conegut és el Chinatown de Manhattan, ubicat al sud de l'illa. Es diu que els millors restaurants xinesos fora de Xina estan a Chinatown. És possible. També s'hi poden trobar tot tipus de productes asiàtics com són herbes exòtiques, massatges, acupuntura, temples budistes i fins i tot, magnífiques imitacions de rellotges, bolsos, roba de marca, vestits a mida...
Little Italy, el paradís dels llatins europeus, actualment només és una ombra del que fou a principis del segle XX. La majoria de descendents italians, màfia inclosa, actualment viuen al luxós districte de Staten Island i molts dels antics carrers de Little Italy actualment han estat ocupats per xinesos. Amb tot, val molt la pena passar-se per l'antic barri italià, idioma per cert, que ja gairebé no es parla a Nova York. El millor de Little Italy, per mi, foren els restaurants. El pitjor, que Chinatown s'està cruspint Little Italy que va camí de desapareixer del mapa (de fet actualment els quatre carrers italians que queden viuen exclusivament del turisme).
I si parlem de minories hem de parlar de Harlem, a l'altra punta de l'illa, al nord. Antigament Harlem era la llar dels negres, on es podia sentir el millor jazz o veure el millor basketball del món (els Harlem Globbetrotters). Actualment, bona part de l'est de Harlem se l'anomena l'Spanish Harlem car està habitat majoritàriament per gent de Puerto Rico i altres indrets de l'Amèrica llatina.
També a l'est de Manhattan, però bastant més al sud que Harlem, hi ha la Seu de les Nacions Unides, un gratacels de bellesa nul·la.
Al sud de l'illa, entre Battery Park i China Town hi ha el Financial District i el Civic Center, dues zones amb desenes d'edificis de gran valor arquitectònic. Al Financial District hi ha, entre altres, Wall Street i malaguanyada Zona Zero. Al Civic Center, en canvi, hi ha la majoria d'edificis governamentals i de caràcter oficial, entre ells l'ajuntament. 
El gratacels més bell del downtown és, segurament, el Woorlworth, una meravella arquitectònica d'estil neo-gòtic de 241 metres d'alçada i que data del 1913. Durant més de 20 anys fou l'edifici més alt del món. Enllaç per gaudir de la bellesa d'aquest edifici.
L'Ajuntament de Nova York, de gairebé de 200 metres d'alçada, és facilment reconeixible per l'estàtua daurada que corona l'edifici. Personalment, m'encanten aquests gratacels-catedrals de principis de segle XX.
THE BEST OF THE BEST: volar amb helicòpter per damunt deManhattan. Al 2002, costava 60 dòlars, i s'oferia el viatge als voltants de l'Empire State Building.
Vet aquí un dels edificis més bonics i antics (1902) que es conserven a Manhattan: el Flatiron. L'indret on s'ubica aquest proto-gratacels (gairebé 100 metres d'alçada) no és menys espectacular: la intersecció de la Cinquena Avinguda amb Broadway i amb el carrer 23.També a la Cinquena Avinguda hi ha la majoria de museus de la ciutat, si bé bastant més amunt d'on es troba el Flatiron. A la foto, l'entrada del Museu d'Història Natural amb un dels jaciments de dinosaures més espectaculars i famosos del món. Es tracta de l'atac d'un Allosaurus (carnívor del Juràssic a mig camí entre un Tyranosaurus i un Velociraptor) a una família de sauròpodes (hervíbors quadrúpedes de grans dimensions), el nom de l'espècie ara mateix no recordo. Com es pot observar a la foto, l'espectacularitat del jaciment recau en la postura defensiva del gegantí hervíbor, alçant-se sobre dues potes. La veritat és que pels amants de la paleontologia, la biologia i l'arqueologia, Nova York és un paradís. Tanmateix, no és menys cert que el principal Museu de la ciutat és el MoMA (Museum of Modern Art), amb quadres tan famosos com La nit estrellada de Vicent van Gogh o Les senyoretes d'Avinyó de Pau Picasso (pintat a Barcelona, de fet, el nom d'Avinyó ret homenatge al carrer Avinyó del barri gòtic) i amb una secció dedicada a claustres on destaca el millor romànic del món, original de Sant Miquel de Cuixà, Catalunya Nord.
La Catedral de Sant Patrici, una de les moltes esglésies de Manhattan, la més important pels catòlics i, sobretot, els irlandesos. Poques ciutats europees tenen esglésies tan belles com les de la Gran Poma, si bé a mi, el que més m'impresionava, era com apareixien del no res, enmig de tants gratacels.
Més edificis singulars a la Cinquena Avinguda amb el carrer 57 (un xic més avall de Central Park i els museus). El gratacels de façana de vidre corba, de més de 200 metres d'alçada, és el Solow Building, des del qual alguns afortunats poden gaudir de magnífiques vistes de Central Park i l'Uptown. I pel que fa al "chateau" de la foto es tracta, naturalment, del magnífic Plaza Hotel, un dels molts hotels de luxe que té Manhattan (el meu preferit, però, el Grand Hyatt at Grand Central Station).
China Town, el paradís asiàtic al món occidental. Antigament, San Francisco podia presumir de tenir la colònia asiàtica més gran del món occidental però al segle XXI és a Nova York, que té petits barris xinesos tant a Queens com a Broolkyn i Manhattan. Especialment conegut és el Chinatown de Manhattan, ubicat al sud de l'illa. Es diu que els millors restaurants xinesos fora de Xina estan a Chinatown. És possible. També s'hi poden trobar tot tipus de productes asiàtics com són herbes exòtiques, massatges, acupuntura, temples budistes i fins i tot, magnífiques imitacions de rellotges, bolsos, roba de marca, vestits a mida...
Little Italy, el paradís dels llatins europeus, actualment només és una ombra del que fou a principis del segle XX. La majoria de descendents italians, màfia inclosa, actualment viuen al luxós districte de Staten Island i molts dels antics carrers de Little Italy actualment han estat ocupats per xinesos. Amb tot, val molt la pena passar-se per l'antic barri italià, idioma per cert, que ja gairebé no es parla a Nova York. El millor de Little Italy, per mi, foren els restaurants. El pitjor, que Chinatown s'està cruspint Little Italy que va camí de desapareixer del mapa (de fet actualment els quatre carrers italians que queden viuen exclusivament del turisme).I si parlem de minories hem de parlar de Harlem, a l'altra punta de l'illa, al nord. Antigament Harlem era la llar dels negres, on es podia sentir el millor jazz o veure el millor basketball del món (els Harlem Globbetrotters). Actualment, bona part de l'est de Harlem se l'anomena l'Spanish Harlem car està habitat majoritàriament per gent de Puerto Rico i altres indrets de l'Amèrica llatina.
També a l'est de Manhattan, però bastant més al sud que Harlem, hi ha la Seu de les Nacions Unides, un gratacels de bellesa nul·la.
Al sud de l'illa, entre Battery Park i China Town hi ha el Financial District i el Civic Center, dues zones amb desenes d'edificis de gran valor arquitectònic. Al Financial District hi ha, entre altres, Wall Street i malaguanyada Zona Zero. Al Civic Center, en canvi, hi ha la majoria d'edificis governamentals i de caràcter oficial, entre ells l'ajuntament. El gratacels més bell del downtown és, segurament, el Woorlworth, una meravella arquitectònica d'estil neo-gòtic de 241 metres d'alçada i que data del 1913. Durant més de 20 anys fou l'edifici més alt del món. Enllaç per gaudir de la bellesa d'aquest edifici.
L'Ajuntament de Nova York, de gairebé de 200 metres d'alçada, és facilment reconeixible per l'estàtua daurada que corona l'edifici. Personalment, m'encanten aquests gratacels-catedrals de principis de segle XX.
THE BEST OF THE BEST: volar amb helicòpter per damunt deManhattan. Al 2002, costava 60 dòlars, i s'oferia el viatge als voltants de l'Empire State Building.
Després d'allò, vaig entendre que a la vida podia fer encara moltes coses però que cap igualaria l'experiència viscuda a New York.
L'escenari i la posada en escena de Wicked és una obra mestre de l'enginyeria. Els efectes especials competeixen amb les magnífiques veus dels artistes, autèntics mestres de l'actuació. El guió, enginyós i trempat, no escatima en bromes i sorpreses contínues.
Aquesta magnífica foto ens la va fer en Nach quan vam sortir del teatre. La veritat és que va ser una tarda-nit (3 hores en total, amb una pausa al mig) inolvidable.
Una excursió curta, divertida i relativament barata -9 lliures- et permet anar des de Westminster fins al mític emplaçament de Greenwich tot navegant pel Thames. Els vaixells surten cada 45 minuts davant de l'Eye of London, just a l'altra banda del riu.
La Universitat de Greenwich conserva l'encant i l'elegància tan característics dels britànics.
Sembla mentida que a escassos quilòmetres del centre hi pugui haver-hi un indret tan tranquil i acollidor com Greenwich. És com un poble dins de Londres! Per desgràcia, el mític observatori, està damunt d'un turó, força més enllà del Pier...
No oblidem que a Greenwich, antiga Acadèmia de la Royal Navy, hi ha un magnífic Museu Naval. A la foto, un servidor fotografiant-se amb una estàtua del capità James Cook, un dels grans herois d'Anglaterra, no pas per la seva carrera militar sinó per la seva increïble habilitat com a cartògraf i geògraf. Els plànols que va fer de Terranova (Canadà) i algunes illes del Pacífic Austral (a l'altra punta del món) són d'una precisió esgarrifosa.
Dins del museu -naturalment gratuït- no vaig poder estar-me de fer una fotografia dels diferents rangs dels oficials de la Royal Navy. A dalt a l'esquerra, mon germà assenyala el rang màxi, el de Lord Admiral of the Fleet. El segueixen Admiral, Vice-Admiral, Rear-Admiral i Commodore. A sota, d'esquerra a dreta, Captain, Commander, Liutenant-Commander, Liutenant i finalment Sub-Liutenant.
En un marc incomparable, sota l'abadia de Westminster... què estarà tramant Lord Nach of the Palm?
Evidentment no podien faltar unes passejades pels museus. A la foto, la meva sala preferida del Victoria&Albert Museum.
El Covent Garden ben entrada la tarda. La veritat és que vam tenir molta sort amb el clima. No ens va ploure cap dia i el sol va fer acte de presència gairebé sempre. Feia més bon temps a Londres que a Barcelona!
Un matí d'un diumenge qualsevol a Camden Lock, la zona de mercadillos més gran de Londres. Fou un dels millors moments de la meva estada, i tot per gentilesa de Lord Gispi :-) Destacable una petita zona on hi ha xiringuitos amb menjars de tots els racons del món... o gairebé, perquè jo no recordo haver vist cap de Catalunya. També hi ha moltíssimes botigues amb souvenirs i samarretes divertides com "Good" (un home amb una noia), "Better" (un home amb dues noies), "the best" (un home jugant a videojocs). En definitiva, un indret ideal per comprar petits detalls així com respirar l'ambient alternatiu, hippiorro- punkarra-gòtic, d'una metropolis com Londres.
Els dos Lords davant de l'imponent catedral de Sant Pau, obra mestre de Sir Christopher Wren, l'arquitecte imperial amic i contemporani de Sir Isaac Newton.
Pobre Nach! A Londres, pel que es veu, no es fa festa l'1 de Maig! Després de gaudir de la seva inestimable companyia el cap de setmana, el dilluns no el vam poder veure fins ben entrada la tarda. A la foto, el Nach amb l'equip de combat tornant de la feina i posant davant del seu pis en exclusiva pel Double A Blog ;-) En Nach viu a Edwards Street, un lloc francament cèntric, a escassos metres de Marble Arch. És un indret fascinant el centre de Londres, que cada cop més s'assembla al centre de Manhattam per la seva diversitat i vitalitat a totes hores. Em va fer molta gràcia els dos restaurants més pròxims al pis d'en Nach: un de libanès i un d'indi (com si estigués a la Plaça del Sol!!!). Per no parlar de la magnífica perruqueria que té sota de casa, la Babylon, que a les 22h de la nit encara estava oberta!!! 
I ja per acabar, una foto entranyable: el meu germà i en Nach, dos autèntics fans de Sherlok Holmes, a Baker Street 221 B, l'antiga llar del mític detectiu londinec. 
