El cap de setmana del 18 al 20 de novembre 3 catalans (Happy Hippo, Danelor i un servidor, en Maverik) van conquerir Madrid. Fou un cap de setmana esplèndid (descontant les ressaques XD): dues fabuloses nits madrilenyes adornades amb una magnífica victòria blaugrana al Bernabeu (el ja històric 0-3 del 19-N del 2005).
Llàstima que només els golaaaaassos de Ronaldinho hagin quedat gravats per a l'eternitat. No hi ha imatges de cap dels tres intrèpids catalans que vam assaltar la capital espanyola. No vam portar càmares! Una autèntica llàstima.
Divendres: l'aeroport de barna és, certament, depriment. Podria ser un aeroport del Congo. Quan vam arribar a Madrid, Happy Hippo va deixar anar uns comentaris finíssims. "Estamos en un país del tercer mundo. Vigilad con el agua, sobretodo no bebais agua sin embotellar" i coses per l'estil... just quan passava per davant de la Guàrdia Civil. Sort que sa mare li havia dit "seny" minuts abans per sms.
La nit del divendres fou fantàstica. Amb un amic del català "menys català" (i no serà pel cognom!) del grup dels 3 intrèpids vàrem realitzar una sortida nocturna d'aquelles que jo recordaré tota la vida. Vam sopar a la Latina, en 4 o 5 bars diferents. Picàvem tapes (inclòs un filet d'estruç!) mentre ens enxufàvem precioses copes de vi. L'últim dels locals on vam menjar era un restaurant fashion ben diferent dels que abunden per aquella zona madrilenya que s'anomena la latina. Els 3 intrèpids dèiem que ens recordava els restaurants de barna, tot disseny, tot modernitat, tot imatge. Naturalment havíem de menysprear tota la movida madrilenya i enlluernar el madrileny (que era molt simpàtic i molt enrotllat, tot sigui dit. A més, com que estiuejava a Menorca amb en Danelor parlava i entenia el català!!! De fet, bastant millor que en Danelor :-PPP). En aquell local fashion ens vam enxufar un paté que estava boníssim, i altres coses em sembla XD. Després del menjar i del got de vi de rigor (quines copes!) va arribar el primer cubata. I en això haig de felicitar els madrilenys. A tot arreu tenen Ron de Santo Domingo, l'aquí poc conegut Brugal, una delícia que un servidor coneixo gràcies a Danelor. Viele danke Herr Danelor!!! (més si tenim en compte que al 2004 jo patia una crisis de beguda).
Tot seguit vam anar a un garito on en Luís, el madrileny, havia treballat de relacions públiques o d'algo que no vaig acabar de pillar. Allà van caure 2 cubates més acompanyats de 2 xupitos. No cal ni dir que, a partir d'aquell moment, la festa va ser moooolt grossa. Llàstima que ja gairebé no me'n recordi dels detalls. Vam agafar tots un pedal ideal per anar a fer mal a les madrilenyes.
El següent local no sé on era exactament. Sé que vam agafar el cotxe però no em feu dir per on vam anar. Era un local pijo al barri de Salamanca, que podríem anomenar el "sala B" de Madrid. En aquell local hi havia un altre amic d'en Danelor, el Miguel, un autèntic freshman. L'intrèpid grup de catalans vam tenir uns papers força destacats. Vaig parlar amb unes catalanes, pel que sembla eren semi-búfales (pot ser, tot i que al capdavall molt educades car em van arribar a saludar a la sortida... em va costar reconeixer-les... més que res perquè a la sortida hi havia llum i jo les havia conegut a la foscor :-PPP). Mentrestant, Danelor va excitar el Miguel amb un "moloaria que le tocases el culo" (a la catalana) i el paio ho va fer! La tia es va refugiar vés a saber on, ara bé, espectacular va ser el piltrafilla que va sortir (jo encara no sé d'on) i ens va amenaçar: "se acabó" "eso sí que no" i similars. Era un paio altet però malgirbat, prim i amb unes ulleres patètiques. Ben bé podia ser un estudiant d'enginyeria informàtica. O sigui, un orc del 15. No sé com va acabar la cosa però està clar que anàvem tajes; altrament li haguessim fotut una pallissa al piltrafilla amb aires de superman. Com es pot ser tan pallasso? Tu sol contra 4 tios???
Llàstima que només els golaaaaassos de Ronaldinho hagin quedat gravats per a l'eternitat. No hi ha imatges de cap dels tres intrèpids catalans que vam assaltar la capital espanyola. No vam portar càmares! Una autèntica llàstima.
Divendres: l'aeroport de barna és, certament, depriment. Podria ser un aeroport del Congo. Quan vam arribar a Madrid, Happy Hippo va deixar anar uns comentaris finíssims. "Estamos en un país del tercer mundo. Vigilad con el agua, sobretodo no bebais agua sin embotellar" i coses per l'estil... just quan passava per davant de la Guàrdia Civil. Sort que sa mare li havia dit "seny" minuts abans per sms.
La nit del divendres fou fantàstica. Amb un amic del català "menys català" (i no serà pel cognom!) del grup dels 3 intrèpids vàrem realitzar una sortida nocturna d'aquelles que jo recordaré tota la vida. Vam sopar a la Latina, en 4 o 5 bars diferents. Picàvem tapes (inclòs un filet d'estruç!) mentre ens enxufàvem precioses copes de vi. L'últim dels locals on vam menjar era un restaurant fashion ben diferent dels que abunden per aquella zona madrilenya que s'anomena la latina. Els 3 intrèpids dèiem que ens recordava els restaurants de barna, tot disseny, tot modernitat, tot imatge. Naturalment havíem de menysprear tota la movida madrilenya i enlluernar el madrileny (que era molt simpàtic i molt enrotllat, tot sigui dit. A més, com que estiuejava a Menorca amb en Danelor parlava i entenia el català!!! De fet, bastant millor que en Danelor :-PPP). En aquell local fashion ens vam enxufar un paté que estava boníssim, i altres coses em sembla XD. Després del menjar i del got de vi de rigor (quines copes!) va arribar el primer cubata. I en això haig de felicitar els madrilenys. A tot arreu tenen Ron de Santo Domingo, l'aquí poc conegut Brugal, una delícia que un servidor coneixo gràcies a Danelor. Viele danke Herr Danelor!!! (més si tenim en compte que al 2004 jo patia una crisis de beguda).
Tot seguit vam anar a un garito on en Luís, el madrileny, havia treballat de relacions públiques o d'algo que no vaig acabar de pillar. Allà van caure 2 cubates més acompanyats de 2 xupitos. No cal ni dir que, a partir d'aquell moment, la festa va ser moooolt grossa. Llàstima que ja gairebé no me'n recordi dels detalls. Vam agafar tots un pedal ideal per anar a fer mal a les madrilenyes.
El següent local no sé on era exactament. Sé que vam agafar el cotxe però no em feu dir per on vam anar. Era un local pijo al barri de Salamanca, que podríem anomenar el "sala B" de Madrid. En aquell local hi havia un altre amic d'en Danelor, el Miguel, un autèntic freshman. L'intrèpid grup de catalans vam tenir uns papers força destacats. Vaig parlar amb unes catalanes, pel que sembla eren semi-búfales (pot ser, tot i que al capdavall molt educades car em van arribar a saludar a la sortida... em va costar reconeixer-les... més que res perquè a la sortida hi havia llum i jo les havia conegut a la foscor :-PPP). Mentrestant, Danelor va excitar el Miguel amb un "moloaria que le tocases el culo" (a la catalana) i el paio ho va fer! La tia es va refugiar vés a saber on, ara bé, espectacular va ser el piltrafilla que va sortir (jo encara no sé d'on) i ens va amenaçar: "se acabó" "eso sí que no" i similars. Era un paio altet però malgirbat, prim i amb unes ulleres patètiques. Ben bé podia ser un estudiant d'enginyeria informàtica. O sigui, un orc del 15. No sé com va acabar la cosa però està clar que anàvem tajes; altrament li haguessim fotut una pallissa al piltrafilla amb aires de superman. Com es pot ser tan pallasso? Tu sol contra 4 tios???
No gaire més tard jo també vaig fer el pop. Però clarr, l'ancestral tècnica del pop només és vàlida quan el local està a petar. I no era el cas. Per tant, jo, com en Miguel, vaig fer l'animal. Mentrestant en Happy Hipo i Danelor disfrutaven de la joiosa companyia d'un grup de búfales. Van saber fugir a temps, gràcies a Déu, per atacar a unes esplèndides... mexicanas!!! Danelor lligant amb una tal Fernanda (ex-fernando? :-P). Sí ho heu sentit bé, FERNANDA. Quin nom tan bonic, eh?
En fi, que la nit fou divertida. El local tenia una distribució força caòtica, o això ens va semblar als tres catalans. Danelor reconeixia dies més tard que ni s'havia percatat que hi havia dues plantes. Jejeje, anàvem francament bé. A la sortida, Danelor havia perdut el tiquet del guardaroba. Ja ho he dit, anàvem bé. Li va tocar esperar fins al final. Mentrestant en Happy Hippo i un servidor ens vam dedicar a rajar dels madrilenys. Es pot ser clàssic, es pot ser elegant amb aires retro, es pot ser pijo... però és que els madrilenys són provincians i sobretot, carcas. Encara porten nautiques!!! I tots amb la seva gomina i clenxa, camisa per dins i pantalons de pinça. Semblava que haguéssim fet un viatge en el temps. Los años 80 en Madri? Nooooo, finals de 2005. Patètic.
I així va acabar la primera nit. Deuríem arribar a casa vora les 7. Tocava dormir. L'endemà una bona ressaca m'esperava.
Dissabte: turisme zero. En Happy Hipo se les va pirar a les 14 h a veure una amiga seva i en Danelor i jo vam aprofitar per fer el gandul i anar a dinar amb la calma. Pel carrer vam poder veure cartells d'una mani ultra que s'havia de fer el diumenge. 3 fotos. Carod rient, ZP rient i MaraGAL rient. "De que se ríen? Se ríen de ej-paña, se ríen de ti. ¿Vas a permitirlo? Por la unidad de España, manifestación a la Plaza del Sol."
A la tarda, a les 17 aproximadament, va venir un dels moments més mítics de la fabulosa estada a Madrid. La migdiada. En Danelor i jo ens vam fotre a l'únic llit del piset. És un llit mooolt ample. Ara bé, dos cavallers que dormen al mateix llit... dormen vestits. Doncs no tothom ho creu així. Poc després arriba en Happy Hipo i per sorpresa nostre es treu la roba... es queda amb gallumbos i es fot al mig, entre els dos!!! Una escena francament romàntica. 3 homes en un llit fent la migdiada i evitant tocaments impurs.
La veritat és que estàvem molt petats. En un tres i no res ja eren les 19 i tocava anar a veure el partit: Barça-Madrid. Vam quedar amb en Miguel, el freshman amic del Danelor. Vam acabar en un bar francament patètic però al final va valdre la pena. Estava ple de xampinyons (o sigui sudamericans) i algun castizo madrileny. Per sort nostre, els xampis eren del Barça i al final vam poder celebrar els gols com si estiguessim a casa. La veritat és que el Barça va humiliar el Madrid com feia molt de temps que no es veia. Va ser un partit fantàstic.
En acabar, tocava farra once again. Vam anar al Palace i al Ritz, per la zona de Huertas. Tremendo. Té tants bars Madrid. Genial. El sopar va tocar en un restaurant interessant i econòmic (20 euros). Era d'arrossos. Llàstima que les postres eren francament lamentables. No es pot tenir tot. La nit de dissabte fou més light que la del divendres. Suposo que estàvem petats i ja no hi havia aquella força inicial del dia anterior. Al final vam acabar fotent-nos un plat de pasta (sí, heu llegit bé) a les 6 del matí.
Diumenge fou un dia curt i tranquil. Ens vam llevar amb la calma i com qui no vol la cosa ja era hora de dinar i fotre el camp.
En resum: un cap de setmana genial. Espero repetir-ho algun dia. No hi ha res com canviar d'aires de tant en tant.
Westminster, el Big Ben, i jo partint-me el cul i aguantant com més bé podia.
Així és la Torre de Londres de nit (bé, eren les 18 h però al novembre ja se sap...)
Oxford Circus. Foto feta des dalt d'un autobús. El ticket diari val 3 lliures. L'any 2003 en valia 2!!! Què cabrons!!! Londres és mooolt car. Ara bé, també és cert que és un plaer passejar-se i moure's amb autobús. Des del segon pis les vistes són magnífiques. Londres té un servei d'autobusus bastant bo. Els autobusos potser no són últim model com a Barcelona, però hi ha mil milions de línies i passen a totes hores. Tots els dies de la setmana fins a les 12 de la nit! Els dies de cada dia amb freqüències inferiors als 7 minuts i els diumenges amb freqüències inferiors als 12 minuts! Després de les 12 de la nit hi ha gairebé les mateixes línies (tot i que s'anomenen N-X on N significa "night" i X és el número de la línia) però passen cada 15-30 minuts.
Oxford Sreet, el mític carrer comercial. Foto feta des d'un autobús. A Londres no hi trobaràs grans avingudes però si petits carrers entranyables com aquest. Ja fa més de 2 segles que el centre de Londres conserva la mateixa estructura de carrers.
I del casc antic (antic però digne no com el de Barcelona...) passem a una foto de l'sky line londinenc. Aigües de Barcelona? Nooo!!! Els londinencs ja fa anys que tenen un edifici així.
Entrada del barri xinès. Londres, com totes les ciutats cosmopolites de debò (i no pordioseras i brutes com la nostra) té una petita zona on s'hi concentren orientals. Avís important, més que barri són 3 carrers. Els que, com jo, han estat a New York i San Francisco, el barri xinès de Londres més aviat ens fa riure.
Londres està ple de locals i tavernes centenàries i mítiques com el White Lion de Coven Garden. Els britànics m'encanten perquè són tan tradicionals, tan clàssics, tan nets i pulits, tan diferents al model barceloní... Ep! Això no vol dir que Londres no tingui locals moderns, ni que no hi hagi "alternatius". Simplement vol dir que conserven allò que els hi agrada, i que no permeten que ningú ho destrossi o s'hi pixi com alguns que jo em conec... eh samurai? ;-) :-PPPPPP (de bon rollo!!!!)
Knigts Bridge, el luxós carrer on hi ha el Harrods (l'edifici de la dreta). En aquest centre comercial fins i tot el De Gispert se sentiria pobre ;-) Mobles i catifes de més de 10.000 euros, roba italiana, rellotges de luxe... De tot però tot a preus inassumibles per la majoria de mortals. Algunes coses no deixen de ser horteres però d'altres fan tant de goig... Pels carrerons annexes a Knights Bridge hi ha autèntiques mansions victorianes. És espectacular veure Rolls Royce, Ferraris i Aston Martins aparcats al carrer. No cal ni dir que la seguretat i el civisme londinencs són dues virtuts que ja m'agradaria tenir a Barcelona...
La primera locomotora de la història. No podia faltar una foto dedicada als magnífics 
I per acabar, una foto amb el meu amic Horace Nelson, a la plaça Trafalgar. No hi ha res més més típic i cèntric que això. Com podeu veure, a l'hora de fer grans places a l'estil Paris, els londinencs fan figa. Trafalgar Square és bastant lamentable tot i que té el seu caràcter. 
