Qui vulgui més informació sobre el viatge que consulti el post titulat West Coast (més). Allà hi trobarà un entranyable relat del viatge (incloses unes fotos francament sensacionals). Jo, aquí, simplement em dedicaré a penjar algunes fotos addicionals i comentar la West Coast des d'un punt de vista cultural.
Fotos del Gran Canyó. Només per veure el Gran Canyó -des del mirador i des d'un helicòpter- ja val la pena creuar l'Atlàntic. Believe me (aquest comentari està especialment dedicat a SPQ).Per cert, els malvats americans que tant contaminen resulta que tenen uns parcs naturals immensos sense brutícia. Allà no hi ha incendis provocats ni boscos plens de deixalles. Potser no són progressistes i ecològics però tenen boscos nets i lliures de vàndals i incívics (aquest comentari naturalment està dedicat a tots els meus amics verds...).
Las Vegas. The best of the West. Si el Gran Canyó és l'espectacle natural que s'ha veure abans de morir, Las Vegas és l'espectacle artificial que has de visitar abans de morir. A la foto podem veure l'entrada sud de la ciutat amb el mític cartell "Welcome to the fabulous Las Vegas - Nevada". Ubicada enmig d'un desert, amb temperatures superiors als 40º, que Las Vegas tingui centenars de piscines, fonts i rius artificials és simplement al·lucinant.
Post dedicat íntegrament als hotels de Las Vegas: Passejant per Las Vegas Strip
Sabíeu que... Las Vegas no només és joc, luxe i horterades inimaginables, també és una font de treball (els Hotels, que són immensos, estan oberts les 24 hores) i la ciutat que malbarata més recursos energètics (l'electricitat i l'aigua provenen del riu Colorado gràcies a una gran central hidroelèctrica). Las Vegas és una ciutat dinàmica que no para de créixer. L'any 1.980 Las Vegas tenia 400.000 habitants. 25 anys després la ciutat ja passa dels 2.000.000 d'habitants. El riu Colorado cada dia està més eixut. Els aparells de climatització, que són els que gasten més energia elèctrica, funcionen gairebé tot l'any, a l'estiu refrigerant i a l'hivern escalfant, perquè a Las Vegas la meitat de l'any estan per sobre dels 30º però a l'hivern hi fot un fred de l'òstia. Sempre neva a Nevada. Tinc pendent visitar Las Vegas a ple hivern, amb els carrers gelats i les voreres plenes de neu.
A dins del mític Caesar Palace hi trobareu un mega boulevard de botigues de luxe i no tant luxe, entre elles Custo Barcelona i Playboy (a la foto). Però per impressionant l'estoc de cotxes de luxe -Ferrari, Lamborghini i Aston Martin bàsicament- que hi ha dins del mateix hotel, o el concessionari Ferrari dins de l'hotel Mym, actualment el més car de la ciutat.
Informació sobre l'estat de Nevada (The Silver State): la capital és Carson City (un poblet perdut que jo només conec per ser la ciutat on fan escala els presos de Con Air) i la ciutat més gran és Reno, però la ciutat més famosa és, òbviament, Las Vegas. Al nord de l'estat de Nevada hi ha les mines d'or més grans del món, per tant, que ningú s'equivoqui, Las Vegas només és la capital del joc però en cap cas és la capital econòmica de l'Estat. Al sud de Nevada a més de Las Vegas, hi ha l'enigmàtica Zona 51 i el terrible Death Valley.
La Zona 51 és una zona secreta vigilada dia i nit per militars. Està relativament a prop de Las Vegas, enmig del desert, i només s'hi pot accedir amb avió. Cada dia hi ha vols des de Las Vegas, els famosos avions amb la línia vermella. No se sap què hi ha ni què s'hi fa en aquella zona però el què si se sap és que fou la zona triada pel govern americà per fer proves nuclears durant molts anys. Diuen que als anys 40, 50 i fins als 60, des de Las Vegas es podien veure les deflagracions i els canvis de llum que es produïen en el cel. Als anys 60 la gent, que ja sabia dels perills de la radiació, es va queixar i el govern federal va haver de renunciar a les proves nuclears... a l'Estat de Nevada, és clar. En definitiva, que Las Vegas és una ciutat on segur que encara ara hi ha radiació tot i que desconec si s'han fet estudis sobre l'esperança de vida de la zona. Bill Clinton va ser el primer president americà que va reconéixer que a la zona 51 encara avui en dia els govern federal fa experiments i prova noves tecnologies. Es creu que sota el desert de Nevada hi ha l'arsenal nuclear més gran del món. També hi ha rumors que allà hi ha restes d'OVNIs i altres paranoies múltiples.
Finalment, el Death Valley és, com el seu nom indica, una vall mortal que pertany tant a Nevada com a Califòrnia. El Death Valley és la zona més baixa del continent americà (222 metres per sota del nivell del mar) i els americans n'han fet un Parc Nacional. A Death Valley s'hi registren les temperatures més altes del continent americà (superiors als 50º). La xafogor i la falta de vapor d'aigua en l'aire és tan gran que és fàcil deshidratar-se, marejar-se i quedar-t'hi per sempre. Circular amb un vehicle per Death Valley també és perillós ja que 1) pocs cotxes tenen un sistema de refrigeració que funcioni en ambients tan exigents (en altres paraules, que els motors solen petar) i 2) l'interior dels cotxes absorveix més calor que no pas en cedeix a l'ambient, de manera que és fàcil que a l'interior del vehicle s'arribi a temperatures superiors als 60º. Els aires condicionats dels cotxes no funcionen. Els que sàpiguen una mica de termodinàmica sabran el perquè, la resta simplement dir-vos que el concepte de fred només és una sensació humana però en cap cas és un concepte físic. El fred no existeix i per tant no es pot crear fred, només es pot produir/allunyar calor.
I del Death Valley passem a Yosemite, el fabulós parc natural Californià de la Sierra Nevada tocant al nord de l'estat de Nevada.
Yosemite és un fabulós parc que destaca per: 1) grans extensions verdes plenes de rius, llacs i torrents 2) precioses valls en una zona muntanyosa, algunes de més de 3.000 metres 3) enormes roques, o murs de pedra pelada, algunes de més de 800 metres. A més també té fabuloses sequoies gegants i grizzlies, tot i que els arbres més grans del món estan més a prop de la costa, al poble de Mariposa en concret, mentre que els ossos gegants (grizzlies) abunden més al nord del continent.
Monterey: ciutat californiana que per mi no té res d'especial (que l'escriptor John Steinbeck visqués i s'inspirés allí, o que hi hagi foques a la costa no és suficient, en la meva opinió, per fer-la una ciutat digne d'atenció).
A Monterey hi havia un restaurant-botiga Bubba-Gump a l'estil Hard Rock Cafe però basant-se en els mítics personatges de la peli Forrest Gump. Stupid is as stupid as.
San Francisco: la mítica ciutat fundada per catalans, la ciutat que honora el seu fundador, Gaspar de Portolà born in Balaguer, la ciutat del microclima, del Golden Gate, Alcatraz, dels carrers empinats, del tramvia... Per què ens enganyem? San Francisco és la ciutat dels maricons i els xinets.
Diuen que San Francisco és la ciutat més europea dels Estats Units. Potser és cert, però jo tampoc la definiria així. És europea per què hi ha banderes gay i pidolaires cada 200 metres? Per mi San Francisco és una ciutat americana que, com New York, és extraordinàriament cosmopolita, és a dir, mancada d'un caràcter o tret identitari i en canvi marcada per un conglomerat bestial de cultures i maneres de fer unides sota una bandera que ha portat la llibertat al continent americà. San Francisco és coneguda per dos esdeveniments. El primer al 1.849, la famosa febre de l'or. En un sol any hi van arribar 100.000 persones. L'equip de futbol americà -els mítics San Francisco 49ers- així com l'equip de bàsquet (els Golden State Warriors) recorden aquell esdeveniment amb els seus respectius noms. El segon esdeveniment que va fer famosa la ciutat és el terratrèmol i posterior incendi que va destruir completament la ciutat el 1.905. Quan hom visita San Francisco està visitant una ciutat construïda a partir del 1.905. No en queda res de l'antiga ciutat.
Per acabar, dir que molts dels nombrosos xinesos americans que viuen a San Francisco són descendents dels xinesos semi-esclaus del segle XIX -comprats pels americans a l'emperador xinès- que van construir el ferrocarril americà. Actualment se senten americans però no obliden les seves arrels i per això viuen en un barri que recorda els seus origens: Chinatown, el paradís dels compradors d'electrònica i souvenirs a preu tirat. A Chinatown també hi ha descendents de ciutadans de Hong Kong (sabreu on viuen perquè pengen als seus balcons/terrats la bandera de Hong Kong i no la bandera xinesa).
La costa del Pacífic: Santa Maria, Santa Barbara, Santa Monica, Malibú, Venice Beach. Tots aquest indrets llegendaris són, francament, decepcionants un cop els veus. En primer lloc perquè el clima a Califòrnia és gairebé mediterrani però no del tot. M'explico. A l'hivern el clima certament és moderat, com aquí, i a l'estiu fa calor... durant el dia però al vespre i a la nit refresca, i a primera hora del matí sol formar-se boira. Per tant, l'ambient és una mica diferent que a casa nostra, allà no pots anar només amb samarreta i banyador tot el dia. En segon lloc tenim el tema de l'aigua. L'Oceà Pacífic és extraordinàriament fred, de manera que banyar-se allà molt de goig no fa. Sí que és, en canvi, un paradís pels windsurfistes ja que el vent i les onades solen ser més generosos que a casa nostra. Finalment, en tercer lloc haig de dir que els americans tenen dos tipus de platges: les públiques i les privades. Les platges públiques són una autèntica tifa. Obessos, hip-hop, rap, samarretes de bàsquet, skaters... Jo no sé a on filmaven els Vigilants de la Platja però us puc assegurar que a Santa Mònica segur que no. Per contra les platges privades solen ser la òstia però clar són privades i no hi pots anar, excepte algunes que pagant pots visitar-les, que no usar-les. A nosaltres ens van portar a la famosa "urbanització" de les 17 milles (Clint Eastwood viu allí), un autèntic paradís ple de mansions a prop del mar, enmig de la naturalesa -amb cèrvols passejant!- amb camp de golf inclòs. Juro que no havia vist mai un indret tan bonic.
Los Angeles és una ciutat grisa que si té turisme és gràcies a Hollywood i als parcs d'atraccions de la zona. L.A és la segona ciutat nordamericana en nombre d'habitants i la primera de California. Se la coneix per ser la ciutat de l'entreteniment tot i que en la meva humil opinió New York no té res a envejar-li (Broadway, el Metropolitan Opera...). La zona metropolitana de Los Angeles és gairebé com mitja Catalunya.
A Los Angeles hi viuen prop de 4 milions d'hispans que no han nascut als Estats Units. Amèrica és la terra de les oportunitats i San Diego i Los Angeles estan realment a prop de la frontera mexicana, per tant, no ens ha d'estranyar el fet que a L.A poguem parlar en castellà gairebé a tot arreu. El centre de la ciutat és un centre de negocis que els caps de setmana es buida. A prop del centre hi ha els barris marginals de negres i hispans. Com més t'allunyes del centre més poder adquisitiu trobes. El famós Hollywood, la seu dels estudis de cine i on hi ha el passeig de la fama, antigament era un barri ric i burgès però actualment és un barri més aviat humil. Al costat de Hollywood trobem Beverly Hills, la zona més luxosa del planeta Terra. Allà no només hi viuen estrelles de cine sinó que també hi tenen mansió els homes més rics del planeta, inclosos sultans i caps de la màfia russa, italiana i colombiana. Anècdotes divertides: a L.A pots beure al bar de Jonnhy Deep, guaitar la mansió on Marilyn i el Kennedy fornicaven, l'hotel de Pretty Woman, els boulevars de les sèries Sensación de Vivir... etz. Jo em quedo però, amb els freakies que pots trobar al passeig de la fama, com per exemple, en Darth Vader i un pilot imperial.
Informació sobre l'Estat de California: l'Estat de California, actualment dirigit per Arnold Governator, és l'estat més poderós dels Estats Units. De nord a sud fa més de 700 km i té més de 30 milions d'habitants. Es diu que si California fos un país independent, seria la quarta potència mundial, només per sota dels Estats Units, el Japó i Alemanya. La capital de California és Sacramento, i les ciutats més importants són Los Angeles, amb més de 10 milions d'habitants, San Francisco (2 milions) i San Diego (1 milió) que és on viu la nostra orca Ulisses. California viu bàsicament de l'agricultura (la meitat dels productes que consumeixen els americans es produeixen a California), tot i que també disfruta d'una poderosa indústria cinematogràfica i tecnològica (Silicon Valley). A California s'hi troba de tot (megaciutats, parcs d'atraccions i estudis de cine, platges, costa, muntanya, parcs naturals, els arbres més grans del món, pistes d'esquí, deserts...) i per això jo considero aquest estat americà una autèntica meravella que cal visitar i això que em falta saber que tal és San Diego i Fresno. Si algú hi ha estat que no dubti en deixar la seva opinió.
L'Escala. Fou un cap de setmana magnífic. A continuació espectacle en estat pur. Donem tots gràcies al magnñific fotògraf: en Sergio.
Westminster, el Big Ben, i jo partint-me el cul i aguantant com més bé podia.
Així és la Torre de Londres de nit (bé, eren les 18 h però al novembre ja se sap...)
Oxford Circus. Foto feta des dalt d'un autobús. El ticket diari val 3 lliures. L'any 2003 en valia 2!!! Què cabrons!!! Londres és mooolt car. Ara bé, també és cert que és un plaer passejar-se i moure's amb autobús. Des del segon pis les vistes són magnífiques. Londres té un servei d'autobusus bastant bo. Els autobusos potser no són últim model com a Barcelona, però hi ha mil milions de línies i passen a totes hores. Tots els dies de la setmana fins a les 12 de la nit! Els dies de cada dia amb freqüències inferiors als 7 minuts i els diumenges amb freqüències inferiors als 12 minuts! Després de les 12 de la nit hi ha gairebé les mateixes línies (tot i que s'anomenen N-X on N significa "night" i X és el número de la línia) però passen cada 15-30 minuts.
Oxford Sreet, el mític carrer comercial. Foto feta des d'un autobús. A Londres no hi trobaràs grans avingudes però si petits carrers entranyables com aquest. Ja fa més de 2 segles que el centre de Londres conserva la mateixa estructura de carrers.
I del casc antic (antic però digne no com el de Barcelona...) passem a una foto de l'sky line londinenc. Aigües de Barcelona? Nooo!!! Els londinencs ja fa anys que tenen un edifici així.
Entrada del barri xinès. Londres, com totes les ciutats cosmopolites de debò (i no pordioseras i brutes com la nostra) té una petita zona on s'hi concentren orientals. Avís important, més que barri són 3 carrers. Els que, com jo, han estat a New York i San Francisco, el barri xinès de Londres més aviat ens fa riure.
Londres està ple de locals i tavernes centenàries i mítiques com el White Lion de Coven Garden. Els britànics m'encanten perquè són tan tradicionals, tan clàssics, tan nets i pulits, tan diferents al model barceloní... Ep! Això no vol dir que Londres no tingui locals moderns, ni que no hi hagi "alternatius". Simplement vol dir que conserven allò que els hi agrada, i que no permeten que ningú ho destrossi o s'hi pixi com alguns que jo em conec... eh samurai? ;-) :-PPPPPP (de bon rollo!!!!)
Knigts Bridge, el luxós carrer on hi ha el Harrods (l'edifici de la dreta). En aquest centre comercial fins i tot el De Gispert se sentiria pobre ;-) Mobles i catifes de més de 10.000 euros, roba italiana, rellotges de luxe... De tot però tot a preus inassumibles per la majoria de mortals. Algunes coses no deixen de ser horteres però d'altres fan tant de goig... Pels carrerons annexes a Knights Bridge hi ha autèntiques mansions victorianes. És espectacular veure Rolls Royce, Ferraris i Aston Martins aparcats al carrer. No cal ni dir que la seguretat i el civisme londinencs són dues virtuts que ja m'agradaria tenir a Barcelona...
La primera locomotora de la història. No podia faltar una foto dedicada als magnífics 
I per acabar, una foto amb el meu amic Horace Nelson, a la plaça Trafalgar. No hi ha res més més típic i cèntric que això. Com podeu veure, a l'hora de fer grans places a l'estil Paris, els londinencs fan figa. Trafalgar Square és bastant lamentable tot i que té el seu caràcter. 
