dissabte, de febrer 11, 2006

NOSTÀLGIA

Ja fa molt de temps que vam deixar el warhammer. És llei de vida. Amb l'edat, un es torna més responsable, es relaciona amb el sexe femení, disfruta del sexe, canvia de hobbies... i totes aquestes coses tan pròpies dels adults. En definitiva, que alguns hem deixat de ser freaks... (no tots eh? Alguns juguen al hattrick, altres disfruten veient vídeos de la RDA i algun escriu en un blog... XD ). Però això no vol dir que a vegades passi pel costat d'una Games Workshop (o hauria de dir Stealshop?) i per curiositat i nostàlgia entri i faci una ullada. Això és el que va passar la tarda del divendres. Va ser força divertit. Ha canviat tot tant! Ara les miniatures són francament millors, però el joc en canvi, s'ha simplificat fins a reduir-lo a un joc sense background ni èpica. Abans molts erem freaks dels relats, l'ambientació i la fantàstica caracterització del món de Warhammer. Ara, això és impossible. Actualment, les Games Workshops estan plenes de freaks de les miniatures i de les regles del joc. En altres paraules, jo i els meus amics erem freaks de "sóc Gilfor, fill de Gilmor, Guardià del Castell Sagrat de Gundaband, i porto l'Espasa Encantada de Wrildor" i ara en canvi els freaks parlen més aviat així "mis semielfos ballesteros son mejores que tus lanceros mediohumanos porque se benefician de la regla especial...".

L'imperi per fi té miniatures interessants dels soldats a peu. Abans anaven tan adornats que semblaven pallassos. Ara per fi semblen soldats d'estil renaixentista. L'Imperi és un exèrcit molt interessant tant per jugar com per col·leccionar, car té moltíssimes miniatures: soldats a peu, cavallers, mags, màquines de guerra... i personatges tan espectaculars com en Valten, l'Avatar de Sigmar (una de les meves miniatures preferides).

Al mig, el poderós Valten, amb el Martell de Sigmar a les mans. És una miniatura plena de detalls. Actualment l'Imperi també té una petita col·lecció de miniatures de Kislev, com la del veterà de la foto. A mi personalment, m'agraden molt.

El Nans han millorat molt, fins al punt que, en conjunt, potser són les millors miniatures actualment: infanteria compacte i artilleria brutal. Llàstima el tema personatges individuals, que no acaben de molar.

Les màquines de guerra són miniatures fantàstiques. Mireu quants detalls! Ja em perdonaran els senyors de Games Workshop però francament, és bastant estúpid pensar que una civilització que coneix la pólvora no jubili les catapultes...

Gran encert la nova tropa de Matadors solitaris armats amb "cadenes". Els han batejat amb el nom de "Buscamorts".

Els Elfs Foscos han canviat però no sé si per a bé o per mal... Ara són més prims i esbelts, i semblen malvats i cruels, és cert, però les miniatures antigues a mi m'agradaven molt. De fet, diria que a molta gent li encantaven els Elfs Foscos per la seva història i per les seves magnífiques miniatures. Actualment, em sembla que els Elfs Foscos continuen sent un exèrcit marginal. Abans la gent no col·leccionava Elfs Foscos per manca de miniatures, i actualment em sembla que és perquè són molt gòtiques i poc atractives visualment parlant.


En general les criatures ara són més "terribles" i menys "còmiques". M'encanten els genets foscos tot i que els antics eren gairebé iguals (ara les armes i els cascs són més "proporcionats".

Els Alts Elfs també han patit alguns retocs en algunes de les seves miniatures. Moltes miniatures s'han conservat (els llancers, els carruatges...), de manera que en general, jo diria que ara els exèrcits d'Ulthuan són força fluixos pel que fa a miniatures. Personalment trobo impresentables els nous arquers. Semblen del ram de l'aigua.

El mític Tyrion ara és així. Ja no té aquell casc tan estrambòtic i ridícul però déu n'hi do.

Els cavallers de Bretonia ara tenen moltes més miniatures, i quan es formen tropes, el resultat és simplement espectacular. El nivell de detall dels cavallers roça la perfecció. A nivell de miniatures, Bretònia és l'excèrcit més espectacular juntament amb els Nans. Els Nans potser tenen més varietat de tropes i màquines de guerra, però Bretònia té unes miniatures individuals (de personatges) brutals. A més, ara l'excèrcit de Bretònia és molt més divertit de portar perquè hi ha tropes voladores (els cavallers amb pegassus) i fins i tot una màquina de guerra. Recordes, Danelor, quan només tenies cavallers i només podies avançar i carregar? La primera batalla era divertida, la segona també... la tercera ja no era tan divertida... i a partir de la quarta et cagaves en tot perquè sempre era el mateix.

Per fi Bretonia té una màquina de guerra!!! Ja era hora!

Un altre exèrcit francament atractiu és el dels Reis Funeraris de Nehekhara (els freaks de la meva època recordem Khemri, que és la capital de Nehekhara) tant pel que fa a la història ("Los relámpagos hendirán el cielo, los ríos bajarán convertidos en sangre y la guerra sacudirá la tierra. Las legiones de los reyes de antaño se alzarán de sus tumbas, la muerte guiará sus pasos y su único propósito será conquistaros". Settra, Rey Eterno de Nehekhara.") com pel que fa a les miniatures (un exèrcit de d'esquelets i mòmies vestits i ambientats en una civilització que recorda l'Egipte dels faraons).

Les miniatures dels sacerdots i els reis (i reïnes) són genials, però no menys espectaculars són els carruatges esquelètics. La miniatura de Settra és la que va en el gran carruatge de l'última foto, i això que veieu a l'esquerra no és cap dibuix, és un detall de la miniatura de Settra. "¡He aquí el todopoderoso dios rey Settra, que ha despertado de su bendito sueño! Sus legiones, enterradas bajo las arenas, han formado tras él y esperan sus órdenes. Y su única palabra ha sido "¡Guerra!" y el mundo ha temblado".

L'exèrcit dels Comtes Vampirs vindria a ser l'exèrcit no-mort més clàssic, el dels zombies, espectres, nigromants i vampirs. A Warhammer la regió maleïda s'anomena Sylvània (que òbviament recorda Transilvània, la terra del Comte Dràcula). La majoria de miniatures són les de la nostra "segona època" (primer curs a la universitat, quan encara jugàvem a Blood Bowl). Personalment, els vampirs em fascinen però no m'agrada gaire l'exèrcit dels vampirs.

Les miniatures dels vampirs són francament interessants, ara bé, abans els no-morts eren molt més divertits i variats car tenien màquines de guerra i criatures molt poderoses com les mòmies i els dracs zombie.

L'exèrcit per excelència: les forces del Caos, actualment dividits en dos exèrcits: les Hordes d'humans renegats per una banda, i per l'altra les Bèsties del Caos. Crec que ha estat una actualització molt ben feta. Abans, els Guerrers del Caos i els Homes Bèstia èstaven a la mateixa llista d'exèrcit però a l'hora de la veritat només utilitzaves o uns o altres (perquè tots dos són el mateix: infanteria d'elit). Tant per tant, millor separar-los, i de pas ampliar les tropes d'humans renegats i bèsties del Caos. Però no sé que és millor, si la magnífica actualització i ampliació dels exèrcits del Caos o les noves miniatures.

"Cuernos y pezuñas, el poder está ahí". Carruatges, personatges, infanteria... i també cavalleria (els centigors), minotaures i bèsties mostruoses. Els fills del Caos ara són simplement brutals.

Per miniatura individual l'Ogre Drac Shaggoth: això sí que és una bèstia del Caos!


Els exèrcits de renegats estan formats per tribus de bàrbars del nord que adoren els Déus del Caos. L'èlit la formen els temibles cavallers dels Caos. Però no menys espectaculars són les miniatures individuals...

Aquesta última miniatura representa l'Elegit del Caos: Archaon, el Paladí del Caos Absolut, l'únic personatge del joc que té dues miniatures, una a peu i una altra damunt d'un magnífic cavall (veure més avall).

Els Paladins del Caos són els mortals predilectes dels Déus del Caos. Es tracta de poderosos guerrers i bruixots que han venut les seves ànimes a canvi de promeses d'immortalitat.

Els guerrers del Caos ja no són aquelles miniatures tan simples del joc antic. Ara, els guerrers del Caos realment semblen poderosos i malèfics. "Temedme, mortales, porque yo soy el Ungido, el Hijo Predilecto del Caos, el Azote del Mundo. Los ejércitos de los dioses están a mis órdenes y vuestros insignificantes imperios no podrán sino caer bajo el peso de mi espada y de mi férrea voluntad". Archaón, Senyor de la Fi dels Temps, possiblement la millor miniatura del joc.

Naturalment, el Caos no seria el mateix sense els Dimonis, l'essència pura de la maldat, dividits en quatre faccions. La lúxuria i la depravació de les concubines del Príncep Negre Slaanesh, els canvis i les il·lusions del Gran Conspirador Tzeench, la malaltia i l'horror del Senyor de la Desesperació Nurgle, i la fúria i la ira del Senyor dels Cranis Khorne.

Acabem les fotos del Caos amb la criatura més poderosa del joc: un Devorador d'Ànimes, un Gran Dimoni de Khorne, el Déu de la Guerra, la destrucció, l'assassinat i la sang.

Els exèrcits d'Orcs i Goblins han variat molt poc ( cosa totalment comprensible ja que sempre havia estat l'exèrcit més variat i complet tant a nivell de tropes com de miniatures).

Els Skaven o homes-rata, han variat bastant, amb un resultat que a mi personalment no m'acaba de fer el pes. Com els Elfs, ara els homes-rata ara són "més realistes" (abans eren una mica còmics) però també menys atractius.

Els Elfs Silvans són l'exèrcit més nou de Games Workshop i la veritat és que crec que han fet una bona feina. Encara recordo quan el Juanfer jugava amb Elfs Silvans... Quants records... Ara, els Elfs Silvans semblen Elfs dels boscos i no marietes o transvestits com abans. Gaudiu de les fotos perquè crec que valen molt la pena. Abans la gent col·leccionava sobretot Alts Elfs (perquè tenien moltes miniatures i perquè tenien una història molt elaborada) però amb la nova gamma de miniatures d'Elfs Silvans em sembla que aviat els Elfs dels Boscos passaran a ser l'exèrcit Elf més nombrós.



Per cert, hi ha miniatures que són mascles i d'altres que són femelles. Realment s'ho han currat.

Conclusió: les miniatures realment són molt realistes i atractives. Els exèrcits disposen d'àmplies gammes de miniatures que permeten una gran caracterització. Tots els que havíem jugat només podem sentir una cosa: nostàlgia.

Conclusió d'un ésser adult: això dels freaks és com la dita castellana: "aunque la mona se vista de seda, mona se queda". XD

1 comentari:

Raisen ha dit...

Quina canya de figures! A mi tb m'entra un xic d'enyorança. Tot i que ara el background del joc sigui inversament proporcional a la qualitat de les miniatures.