HI HAVIA UNA VEGADA TXERNÒBIL

Aquest dissabte gràcies al Big Vic vaig tenir el privilegi d’assaborir una magnífica exposició al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB): “Hi havia una vegada Txernòbil”. Està oberta fins les 20 hores. Quan tanquen podeu fer una birra al carrer Tallers, sopar pel centre i després de sopar... Nosaltres vam fer copes a la Plaça Reial i vam acabar al mític Sidecar.

Una exposició francament interessant. Dura, directe, punyent, amb centernars d’imatges, vídeos, documents, vestits, objectes... de cap manera pot deixar-nos indiferents.

El 26 d’abril de 1986 el reactor RBMK 4 [el Cap del Departament de l'Energia Atòmica de la URSS havia dit que aquests reactors eren tan segurs que fins i tot es podrien tenir centrals nuclears a la Plaça Roja...] de la central nuclear de Txernòbil (Ucraïna) va patir un accident que va culminar en dues explosions que van ocasionar l’emissió de tones de material altament radioactiu a l’atmosfera [el govern comunista va obligar als científics a fer un informe fals on es minimitzaven els danys. L'enginyer responsable d'aquest informe, incapaç de viure amb els remordiments, es va suicidar pocs mesos després]. Les conseqüències immediates i a llarg termini de l’accident industrial més greu del planeta són encara incalculables.

Com es va gestionar l’accident? Com va reaccionar la societat soviètica? I el món? Com ha quedat la zona? Quines són les conseqüències del desastre? Tot això i molt més a l’exposició.

En termes generals crec que és una magnífica exposició. Llàstima que, com sempre, en aquest país nostre les classes dirigents (llegiu polítics, artistes, periodistes, etc) aprofitin qualsevol cosa per oferir-nos la seva visió de la jugada, la única i la correcte, la del políticament correcte. En aquest cas, per sort, la manipulació és mínima però no per això justificable. Destaquen dues idees que deixen a l’aire com si res:

1) Criminalitzar l’energia nuclear és com criminalitzar el foc. El perill és una mala gestió, un mal disseny, una mala construcció, un mal manteniment... El perill és el comunisme. Per què els ecologistes utilitzen Txernòbil per criticar l’energia nuclear i en canvi no utilitzen els piròmans per criticar el foc?

2) Algun il·luminat obre l’exposició amb una petita introducció al món soviètic i un comentari francament patètic: els russos tenien hidrocarburs i grans rius i en canvi van decidir fer centrals nuclears per mostrar al món que ells també eren una superpotència. Insinua que no eren conscients del perill. Ha ha ha. Va petar un reactor nuclear com els hi hagués pogut petar una presa.

Independentment del context històric, els motius per apostar per l’energia atòmica són bàsicament dos. En primer lloc perquè és el futur, és la font d’energia més extraordinària que hi ha, permet produir en quantitats inimaginables tot l’any i en un espai relativament petit (a diferència de la solar i la eòlica, per exemple) i sense gasejar la població (centrals tèrmiques) o destruir conques fluvials (energia hidroelèctrica, la meva preferida perquè em fascinen les preses i les turbines hidràuliques). En segon lloc, l’energia nuclear no només permet donar electricitat, sinó que permet obtenir moltíssims productes i béns, des d’armament fins a tecnologia mèdica.

Tornant a la segona meitat del segle XX, és obvi que els comunistes volien ensenyar al món i a la seva gent el seu poder, la seva grandesa, però en última instància, no ho oblidem, estaven en guerra (freda) contra els americans. La guerra i només la guerra produeix les grans revolucions tecnològiques. En aquest context de necessitat militar, si per “seguretat nacional” decideixes enriquir urani, jo crec que no està de més aprofitar la vida entesa i produir energia elèctrica. En definitiva, que la Unió Soviètica matava dos ocells d’un tret: augmentava el seu poder militar i augmentava el confort del poble.

PD: Per cert, amb el Vic ens hem quedat amb les ganes de repetir (bàsicament perquè hi vam anar a quarts de set i ens va faltar temps). Si algú hi vol anar que ens avisi!