La veritat és que el mal temps i l'empat del Barça contra el València ha tocat els collonets, però no només això. Enguany no hi havia concerts a Plaça Catalunya, la festa no estava al centre sinó al Fòrum, l'esplanada més lletja del món on només hi ha ciment i més ciment, i això que els nostres grans líders municipals són d'esquerres i ecoloxistes... A més, el Fòrum és l'indret de Barcelona més allunyat de casa meva, un espai mal comunicat i sense ambient -on són els baretos? i les terrasses acollidores? per no parlar dels blocs de pisos de la Mina i la Central Tèrmica del Besós que envolten el Fòrum... mmmm què romàntic! Per a més inri, la gran festa, els grans concerts eren dilluns a la nit, l'últim dia de festa. Què intel·ligents!
Definitivament, l'any passat m'ho vaig muntar millor. La Mercè 2005 va tenir una nit apoteòsica, amb bon temps, una gran companyia, molt d'alcohol, gresca, bromes, anècdotes, bars, ambients mítics i un final feliç a Plaça Reial. Què més es pot demanar? Com diria Groucho Marx, allò fou una festa de veritat: dones calentes i cervesa ben freda. Com ha de ser XD
La Mercè del 2006 ha estat força més tranquil·la. De nit memorable només una, la de diumenge, quan vam sortir a muerte amb en Marian de Locksley, àlies Red o Gallardo, i en Big Vic, àlies el Ligre de Sarrià. Quina gran companyia! Feia molt de temps que no veia l'amo del Gran Volvo. Quin paio! Tot allò em va recordar els vells temps, el 2002, quan ell i un servidor anaven de festa sovint. I què puc dir del Ligre? Un depredador letal, un caçador nocturn, un carnívor incansable. Abans d'acabar a Sala B (mig buida però amb un alt percentatge de noies guapes i calentes... si sempre fos així hi aniria cada setmana!), vam fer dos grandíssims cubates a preu familiar (gràcies a la cosina d'en Red) a La Tasca. Vam tocar força temes, tot i que principalment vam parlar de fútbol (sortíem de veure el partit del Barça...) i de dones (como no!).
Schelotto es va quedar a casa fornicant (?). Tenia el mòbil apagat. Fes el que fes, va fer bé. Us puc assegurar, per experiència pròpia, que deixar el mòbil encès quan s'està practicant sexe pot ser un greu error. Llei de Murphy. Us trucaran en el pitjor moment. I no només un servidor ho pot corroborar... oi Fenek? XD (és que en el seu cas vaig ser jo l'autor de la trucada...).
El millor tema de la nit fou el següent: "el roce hace el cariño, per tant, -vaig dir jo- no hi ha dona amb la qual no puguis acabar la nit. Tot és qüestió de l'estat d'ànim i la proximitat física -que no mental- que hi hagi amb una noia". En Marian va estar-hi d'acord. És una realitat, més o menys humiliant o penosa, però és una realitat. Però aleshores va apreixer en Big Vic tot indignat: "per acabar enrollant-se amb una tia cal que hi hagi un seguit d'afinitats". Quin filòsof que estàs fet Vic! I quines mentides que dius! Es clar, al capdavall, ets d'esquerres... XD En realitat, s'estava referint al fet que no és del tot cert que un pugui acabar amb qualsevol, perquè, segons ell, "jo no podria acabar amb una Yeni". Però vet aquí l'error d'en Big Vic: el problema no és l'afinitat mental sinó la proximitat física. Si tant tu com jo no acabem mai amb una Yeni no és perquè una Yeni és vulgar i mentalment nul·la sinó perquè no anem a llocs on hi ha Yenis, i si per casualitat ens creuem amb alguna Yeni ni ens hi acostem. I aquí està la clau de tot: no hi ha proximitat física. Ara bé, espera tu el dia que una Yeni se t'acosti i et busqui... aleshores ni en Xuan Saura et salvarà.
Òbviament, en Vic té raó quan es tracta de de compartir quelcom més que la llengua. Quan se surt amb algú, si no hi ha un seguit d'afinitats la relació estarà abocada al fracàs. Però aquest no era el tema que tractàvem...
També no deixa de ser graciós que algú com en Vic Big parli de llistons i afinitats... XD Després dels dos cubatots i el cubata de rigor a la disco, en Vic va rectificar i va reconeixer el seu error. Ja ho diuen, rectificar és de savis.
Feia temps que no veia el Ligre en acció. Fins i tot corrien rumors que s'havia extingit sense deixar decendència. Però què collons! No va parar de ballar i atacar amb l'elegància i superioritat que el caracteritzen. Sí, definitivament, el Ligre encara és viu i té corda per molts anys XD
L'altra gran anècdota de la nit fou el preu del quart cuabta, el segon a la disco. Agafeu-vos fort: 14 euros. Sí, heu llegit bé. 14 euros l'amic Jack. No ens ho podíem creure. Tant era així que vam estar una bona estona discutint amb el cambrer. En fi, ara ja ho sabem...
Més coses d'aquesta Mercè 2006. Doncs que he passat força temps amb en Schelotto (un plaer compartir conversa amb l'home elàstic XD ), que vaig veure en Danelor (i diria que ja ha passat el pitjor de l'operació i que d'aquí quatre dies tornarà a ser el Ligre de Plaça del Sol...), que vaig parlar amb en Fenek (a veure si ens veiem), que he passat agradables nits barcelonines (i feia molt de temps que no passava una nit a Barcelona! Entre la Xina, Jordània, Síria i Vilafranca...) i que també he anat bastant al cine.
Per mi, la pel·lícula Alatriste és molt fluixa, amb molts alts i baixos. Hi manca ritme narratiu. Et perds. T'adorms. I de sobte han passat 10 anys. Pel que es veu la pel·lícula, de més de 2 hores, és un mega resum de 5 llibres. El resultat es clar, no podia ser gaire bo. Pel que fa a les caracteritzacions i al vestuari, crec que la feina ha estat molt bona. Genial tres detalls o picadetes d'ullet a la història: 1) la carcaterització d'en Quevedo, el vaig reconeixer abans que diguessin qui era, 2) el fabulós quadre de Velazquez, "La rendició de Breda" amb un Alatriste com a espectador de luxe, i 3) efectivament, les piques de Velazquez són inventades; durant la rendició només hi havia banderes i estandards (per alguna cosa fou una rendició!). Pel que fa a en Viggo Mortensen, com sempre impecable a l'hora de caracteritzar aventurers, però molt fluix a l'hora d'enraonar. Xiujiuejava (no sé si per exigències del personatge). I no tenia accent espanyol. A vegades fins i tot costava entendre'l. És cert que en Viggo va viure la seva infància a Buenos Aires, però alerta: 1) la seva mare era irlandesa, i per tant, la seva llengua materna és l'anglès, 2) el seu pare era l'ambaixador danès a Buenos Aires, de manera que la seva llengua paterna fou el danès; és a dir, el castellà és la tercera llengua de Viggo, i no pas la segona com molts afirmen; i 3) abans de complir la majoria d'edat se'n va anar a viure a Nova York, que és on viu actualment... Amb això vull dir que no tinc gens clar fins a quin punt sap parlar castellà en Viggo. A mi em fa l'efecte que el deu parlar com els francesos que viuen a Catalunya i van al Liceu Francès parlen el castellà... Correctament però no impecable, sobretot fonèticament.
Definitivament, l'any passat m'ho vaig muntar millor. La Mercè 2005 va tenir una nit apoteòsica, amb bon temps, una gran companyia, molt d'alcohol, gresca, bromes, anècdotes, bars, ambients mítics i un final feliç a Plaça Reial. Què més es pot demanar? Com diria Groucho Marx, allò fou una festa de veritat: dones calentes i cervesa ben freda. Com ha de ser XD
La Mercè del 2006 ha estat força més tranquil·la. De nit memorable només una, la de diumenge, quan vam sortir a muerte amb en Marian de Locksley, àlies Red o Gallardo, i en Big Vic, àlies el Ligre de Sarrià. Quina gran companyia! Feia molt de temps que no veia l'amo del Gran Volvo. Quin paio! Tot allò em va recordar els vells temps, el 2002, quan ell i un servidor anaven de festa sovint. I què puc dir del Ligre? Un depredador letal, un caçador nocturn, un carnívor incansable. Abans d'acabar a Sala B (mig buida però amb un alt percentatge de noies guapes i calentes... si sempre fos així hi aniria cada setmana!), vam fer dos grandíssims cubates a preu familiar (gràcies a la cosina d'en Red) a La Tasca. Vam tocar força temes, tot i que principalment vam parlar de fútbol (sortíem de veure el partit del Barça...) i de dones (como no!).
Schelotto es va quedar a casa fornicant (?). Tenia el mòbil apagat. Fes el que fes, va fer bé. Us puc assegurar, per experiència pròpia, que deixar el mòbil encès quan s'està practicant sexe pot ser un greu error. Llei de Murphy. Us trucaran en el pitjor moment. I no només un servidor ho pot corroborar... oi Fenek? XD (és que en el seu cas vaig ser jo l'autor de la trucada...).
El millor tema de la nit fou el següent: "el roce hace el cariño, per tant, -vaig dir jo- no hi ha dona amb la qual no puguis acabar la nit. Tot és qüestió de l'estat d'ànim i la proximitat física -que no mental- que hi hagi amb una noia". En Marian va estar-hi d'acord. És una realitat, més o menys humiliant o penosa, però és una realitat. Però aleshores va apreixer en Big Vic tot indignat: "per acabar enrollant-se amb una tia cal que hi hagi un seguit d'afinitats". Quin filòsof que estàs fet Vic! I quines mentides que dius! Es clar, al capdavall, ets d'esquerres... XD En realitat, s'estava referint al fet que no és del tot cert que un pugui acabar amb qualsevol, perquè, segons ell, "jo no podria acabar amb una Yeni". Però vet aquí l'error d'en Big Vic: el problema no és l'afinitat mental sinó la proximitat física. Si tant tu com jo no acabem mai amb una Yeni no és perquè una Yeni és vulgar i mentalment nul·la sinó perquè no anem a llocs on hi ha Yenis, i si per casualitat ens creuem amb alguna Yeni ni ens hi acostem. I aquí està la clau de tot: no hi ha proximitat física. Ara bé, espera tu el dia que una Yeni se t'acosti i et busqui... aleshores ni en Xuan Saura et salvarà.
Òbviament, en Vic té raó quan es tracta de de compartir quelcom més que la llengua. Quan se surt amb algú, si no hi ha un seguit d'afinitats la relació estarà abocada al fracàs. Però aquest no era el tema que tractàvem...
També no deixa de ser graciós que algú com en Vic Big parli de llistons i afinitats... XD Després dels dos cubatots i el cubata de rigor a la disco, en Vic va rectificar i va reconeixer el seu error. Ja ho diuen, rectificar és de savis.
Feia temps que no veia el Ligre en acció. Fins i tot corrien rumors que s'havia extingit sense deixar decendència. Però què collons! No va parar de ballar i atacar amb l'elegància i superioritat que el caracteritzen. Sí, definitivament, el Ligre encara és viu i té corda per molts anys XD
L'altra gran anècdota de la nit fou el preu del quart cuabta, el segon a la disco. Agafeu-vos fort: 14 euros. Sí, heu llegit bé. 14 euros l'amic Jack. No ens ho podíem creure. Tant era així que vam estar una bona estona discutint amb el cambrer. En fi, ara ja ho sabem...
Més coses d'aquesta Mercè 2006. Doncs que he passat força temps amb en Schelotto (un plaer compartir conversa amb l'home elàstic XD ), que vaig veure en Danelor (i diria que ja ha passat el pitjor de l'operació i que d'aquí quatre dies tornarà a ser el Ligre de Plaça del Sol...), que vaig parlar amb en Fenek (a veure si ens veiem), que he passat agradables nits barcelonines (i feia molt de temps que no passava una nit a Barcelona! Entre la Xina, Jordània, Síria i Vilafranca...) i que també he anat bastant al cine.
Per mi, la pel·lícula Alatriste és molt fluixa, amb molts alts i baixos. Hi manca ritme narratiu. Et perds. T'adorms. I de sobte han passat 10 anys. Pel que es veu la pel·lícula, de més de 2 hores, és un mega resum de 5 llibres. El resultat es clar, no podia ser gaire bo. Pel que fa a les caracteritzacions i al vestuari, crec que la feina ha estat molt bona. Genial tres detalls o picadetes d'ullet a la història: 1) la carcaterització d'en Quevedo, el vaig reconeixer abans que diguessin qui era, 2) el fabulós quadre de Velazquez, "La rendició de Breda" amb un Alatriste com a espectador de luxe, i 3) efectivament, les piques de Velazquez són inventades; durant la rendició només hi havia banderes i estandards (per alguna cosa fou una rendició!). Pel que fa a en Viggo Mortensen, com sempre impecable a l'hora de caracteritzar aventurers, però molt fluix a l'hora d'enraonar. Xiujiuejava (no sé si per exigències del personatge). I no tenia accent espanyol. A vegades fins i tot costava entendre'l. És cert que en Viggo va viure la seva infància a Buenos Aires, però alerta: 1) la seva mare era irlandesa, i per tant, la seva llengua materna és l'anglès, 2) el seu pare era l'ambaixador danès a Buenos Aires, de manera que la seva llengua paterna fou el danès; és a dir, el castellà és la tercera llengua de Viggo, i no pas la segona com molts afirmen; i 3) abans de complir la majoria d'edat se'n va anar a viure a Nova York, que és on viu actualment... Amb això vull dir que no tinc gens clar fins a quin punt sap parlar castellà en Viggo. A mi em fa l'efecte que el deu parlar com els francesos que viuen a Catalunya i van al Liceu Francès parlen el castellà... Correctament però no impecable, sobretot fonèticament.
En canvi, la gran sorpresa fou "Mi super exnovia". No és que sigui una gran pel·lícula, però sí que és molt divertida i entretinguda, i fins i tot té alguns gags francament sensacionals (i que no desvelaré aquí per si algú la vol anar a veure). Totalment recomenable si es vol riure una estona.
Pel que fa al Barça, la veritat es que em va fotre ràbia l'empat contra el València. D'una banda ja no sé quants anys fa que no veig el Barça guanyar el València al Camp Nou, i de l'altra, com sol passar sempre, el València és un equip lamentable que només s'emporta punts del Camp Nou per demèrits del Barça. Vam fer una primer part ridícula, sense ni tan sols xutar a porta. A la segona, en canvi, quan per fi vam decidir jugar, el València no va rascar bola. Només vam poder empatar a 1 perquè la sort i l'àrbritre es van aliar amb el València. Tanmateix, la ràbia i l'emprenyamenta no em van durar més que unes hores. Que hem deixat escapar dos punts? I què!!! El Barça, l'actual campió d'Europa (quin plaer poder escriure això), té un autèntic equipàs (tant a nivell col·lectiu com a nivell individual). Sempre ho he dit i sempre ho diré, a la Lliga de Campions, com en una final, no hi ha pronòstics que valguin. Ara bé, a la lliga, al final, sol guanyar el millor equip. I enguany, com l'any passat i l'altre, el Barça és el millor.
En fi, res més. Només comentar que aquest dijous començo les classes de ball i que aquest cap de setmana -l'últim amb 25 anys, snif- espero poder gaudir de la muntanya amb en Red, l'Esmolet i qui ens vulgui acompanyar.
3 comentaris:
Collons aquest post és molt complet. Filosofia de la vida tocant el tema de les sucies (sí, aquesta teoria de la proximitat física em sembla força correcta), furbol (n'estic fins els collons del puto València, i t'has descuidat dir que el soci del Barça és un element curt de gambals que aplaudeix un tio que es queda al club per pasta impedint cobrar una prima de traspàs i que l'any que vé anirà el Sevilla i ens tocarà els ous), festa de la Mercè, el timo del Fòrum i dels sociates (jo encara no hi he nat mai, i així resistiré!), cine (ja em van dir que la peli d'Alatriste és força fluixa i que els ties són bastant feas, però que hi ha un personatge italià que és un sobrat i mola -a qui em recorda? ;-D)... en fi veig que tres dies donen per a molt... per algú que no estigui estudiant pel MIR XD
Per cert m'has de dir on és això dels 14 euros per cubata que aniré a cremar el local.
y luego hablan del boom inmobiliario...
Collons... dos dies després d'escriure aquest magnífic post va i l'Eto'o se'ns lesiona de gravetat...
ai, ai, ai...
Publica un comentari a l'entrada