L'ÚLTIMA JUGADA

- Ens tornem a trobar, Raistlin.
- Així és, gran Reïna meva.
- T'inclines davant meu, bruixot?
- Et rendeixo un últim homenatge.
- També jo et saludo amb respecte.
- És un honor excessiu el que em concedeixes, Majestat.
- Al contrari. He observat el teu joc amb el més viu dels plaers i he contemplat la contundència i serenitat amb la qual has respost cada un dels meus moviments. En més d'una ocasió, has arriscat tot el que tenies a canvi de cobrar tan sols una peça. Has demostrat ser un contrincant habilidós de manera que, indesperadament, la partida m'ha entretingut d'allò més. Però ara digne rival, ha arribat l'hora de finalitzar aquesta farsa. Et queda en el tauler tan sols el rei, la teva persona, mentre que en el meu costat s'alcen desafiants els meus peons i les meves tropes en el seu màxim esplendor. És evident que les meves legions et superen. Tanmateix, com que la teva actuació m'ha deixat satisfeta, he resolt concedir-te una gràcia.
- ...
- Torna amb la sacerdotessa. Jau moribunda, sola, flagel·lada en cos i ànima per una tortura com les que ningú, sinó jo, pot inflingir. Torna al seu costat, agenolla't i fes-la teva. Poc després, el mantell de l'oblit es desplegarà sobre vostre i us cobrirà amb tanta dolçor que, sota el seu vel t'abanadonaràs al buit fins a trobar el descans etern.
- Mi Senyora...
- Negues amb el cap. Que refuses potser?
- Takhisis, Gran Sobirana, agraeixo un oferiment tan generós com el que em proposes... però participo en aquest joc, com tu l'anomenes, per guanyar. Us he desafiat, Reïna meva, i penso arribar fins al final, sigui quin sigui.
- Un de molt cruel per tu, no ho dubtis! T'he ofert l'oportunitat d'acabar dignament tal i com es mereixia algú tan brillant i osat com tu. T'obstines a refusar-la?
- Sa Majestat és massa desmesurada amb mi. No mereixo ni tanta atenció i ni tanta consideració.
- Et burles de mi? Què poc assenyat! Adopta aquesta ganyota, grotesca rèplica de somriure, mentre puguis, perquè tan bon punt facis un pas en fals o cometis el més mínim error, cauré damunt teu. Clavaré les meves ungles a la teva carn i una fiblada mortal recorrerà el teu cos. Imploraràs clemència i no la tindràs. Suplicaràs morir però només obtindràs dolor etern. Els dies duren eons en els meus dominis, Raistlin Majere. No passarà ni un sol dia en el qual no vingui a visitar-te a la teva presó, que no serà cap altre que la del teu propi pensament, per tal que em segueixis divertint com has fet fins ara. Et turmentaré en cos i ànima. I seré tan despietada, que després de cada sessió sucumbiràs i moriràs a causa dels insoportables dolors; tanmateix, no t'arribarà el descans etern, no hi haurà nit infinita, perquè et tornaré a la vida en l'instant de trànsit. No conciliaràs la son, sinó que et mantindràs despert, tremolant, tot esperant la següent jornada. Tan bon punt es faci la llum, després de l'interval de foscor que en res ha de beneficiar-te, el meu rostre serà el primer que veuràs.
- ...
- Noto que el teu rostre s'està empal·lidint, bruixot. El teu cos fràgil s'esgarrifa, les teves mans tremolen i els teus ulls es dilaten de por. Inclina't davant meu i suplica el perdó!
- Mi Senyora...
- Com? Encara no t'has agenollat?
- Reïna meva, et toca a tu jugar.

Dragonlance Legends
Traducció lliure