Sorpresa! Pel Pont de l'1 de Maig, que enguany han estat 4 dies de festa, res millor que visitar la nova llar del Nacho: Londres. A la foto, els dos lords davant del Westminster i el Big Ben.
En un marc incomparable, sota l'abadia de Westminster... què estarà tramant Lord Nach of the Palm?
Evidentment no podien faltar unes passejades pels museus. A la foto, la meva sala preferida del Victoria&Albert Museum.
El Covent Garden ben entrada la tarda. La veritat és que vam tenir molta sort amb el clima. No ens va ploure cap dia i el sol va fer acte de presència gairebé sempre. Feia més bon temps a Londres que a Barcelona!
Un matí d'un diumenge qualsevol a Camden Lock, la zona de mercadillos més gran de Londres. Fou un dels millors moments de la meva estada, i tot per gentilesa de Lord Gispi :-) Destacable una petita zona on hi ha xiringuitos amb menjars de tots els racons del món... o gairebé, perquè jo no recordo haver vist cap de Catalunya. També hi ha moltíssimes botigues amb souvenirs i samarretes divertides com "Good" (un home amb una noia), "Better" (un home amb dues noies), "the best" (un home jugant a videojocs). En definitiva, un indret ideal per comprar petits detalls així com respirar l'ambient alternatiu, hippiorro- punkarra-gòtic, d'una metropolis com Londres.
Els dos Lords davant de l'imponent catedral de Sant Pau, obra mestre de Sir Christopher Wren, l'arquitecte imperial amic i contemporani de Sir Isaac Newton.
Pobre Nach! A Londres, pel que es veu, no es fa festa l'1 de Maig! Després de gaudir de la seva inestimable companyia el cap de setmana, el dilluns no el vam poder veure fins ben entrada la tarda. A la foto, el Nach amb l'equip de combat tornant de la feina i posant davant del seu pis en exclusiva pel Double A Blog ;-) En Nach viu a Edwards Street, un lloc francament cèntric, a escassos metres de Marble Arch. És un indret fascinant el centre de Londres, que cada cop més s'assembla al centre de Manhattam per la seva diversitat i vitalitat a totes hores. Em va fer molta gràcia els dos restaurants més pròxims al pis d'en Nach: un de libanès i un d'indi (com si estigués a la Plaça del Sol!!!). Per no parlar de la magnífica perruqueria que té sota de casa, la Babylon, que a les 22h de la nit encara estava oberta!!! És francament paradoxal. Edwards Street és un carrer ple d'àrabs -moltíssims rètols escrits en àrab així com molts paios vestits amb túniques i moltes dones tapades- però en canvi, et mous 300 metres i et trobes amb Aston Martins aparcats al carrer. Increïble però cert.
Taxaaaaaaaaaan! El pis d'en Nach en exclusiva mundial! Habitació espaiosa i acollidora, sí senyor. Pel que fa al desordre... bé, els que coneixeu en Nach ja sabeu que no és el seu fort precisament :-P
I ja per acabar, una foto entranyable: el meu germà i en Nach, dos autèntics fans de Sherlok Holmes, a Baker Street 221 B, l'antiga llar del mític detectiu londinec.
Taxaaaaaaaaaan! El pis d'en Nach en exclusiva mundial! Habitació espaiosa i acollidora, sí senyor. Pel que fa al desordre... bé, els que coneixeu en Nach ja sabeu que no és el seu fort precisament :-PI ja per acabar, una foto entranyable: el meu germà i en Nach, dos autèntics fans de Sherlok Holmes, a Baker Street 221 B, l'antiga llar del mític detectiu londinec. 
1 comentari:
Bravo por la serie de posts sobre London!
solo comentar que mi calle es edgeware road, no edwards. ;) pero con el acento de estos ingleses, cualquiera se entera!!
Publica un comentari a l'entrada