Abans de començar el relat d’aquest entretingut cap de setmana, fem un petit recordatori…
No fa pas tant, en un Imperi no tan llunyà…
CAPÍTULO I: LA AMENAZA FANTASMA
El Imperio está envuelto en un caos. Desde los bordes exteriores, el Tripartito prepara un Estatut y Gas Natural lanza una OPA a Endesa.
Mientras el Congreso Imperial debate infinitamente esta alarmante cadena de eventos, tres jóvenes liberales asaltan la capital a mediados de noviembre del 2005.
En su periplo por Madrid, las mujeres son sobadas, la cama es compartida y el Barça humilla al Real en el Bernabeu.
CAPÍTULO II: EL IMPERIO CONTRAATACA
Son tiempos oscuros para la rebelión. Aunque el Barça ha ganado la Copa de Europa, los imperiales han recortado el Estatut y han hundido el Tripartito.
Evadiendo a la temible caverna imperial, un grupo de luchadores de la libertad han establecido una nueva base secreta en la Plaça del Sol.
El malvado imperio, obsesionado con encontrar a estos jóvenes rebeldes, ha enviado a dos de sus lacayos más viciosos, Don Luís The fucker y Miguel Ángel “El Bueno”, para aplastar definitivamente cualquier forma de librepensamiento…
CAPÍTOL III: DEL SOL A PLATAFORMA
Era l’últim cap de setmana del mes de maig. S’esperava festa, gresca, alcohol, nenes, cossos suats, contacte físic, mirades lascives, llavis ardents i molta, molta conya i diversió.
Com sempre, tot va començar divendres a la nit... Danelor, el fucker, el bueno i un servidor es trobaren en un restaurant de l’eixample (Aragó amb Balmes) per celebrar l’aniversari (26) d’una de les cosines del primer. Físicament sóc capaç de distingir algunes cosines Danelorianes però no em feu dir els seus noms perquè no els recordo.
Cervesa, vi blanc i brougal. Ah! Visca la bona vida. A la festa a part dels rostres ja citats hi havia més danelorians i danelorianes, unes búfales i dues ciutadanes de la Deutsche Bundesrepublik, una de les quals tenia un piercing al clítoris. Quin morboooooo!!! La noia (només té 21 anyets) va anar al W.C i els hi va ensenyar a unes quantes noies. Incomprensiblement, als nois no ens ho va ensenyar :-P
A quarts d’una va tocar marxar cap a Santaló. Per alguns, la festa ja havia començat hores abans...
No recordo a quin bar musical varem anar. Només recordo que estava molt a prop de la tasca i poca cosa més... Passades les dues fotíem el camp del bareto per anar a la disco que té per nom Sol. Quants records... Allí vam celebrar la “graduació del 2n de batxillerat”. M’estic referint, naturalment, a l’antro pijo que hi ha a Villarroel, a escassos metres de la meva antiga llar.
Més brougal, més balls, més contacte físic, més diversió i a fer nones.
Dissabte em vaig despertar a quarts d’onze del matí amb una bona ressaca. Per increïble que sembli, fins a l’hora de dinar només vaig fer tres coses: jeure al sofà cagant-me en tot, mirar per internet ofertes de mòbils i baixar-me la melodia del Senyor dels Anells. Si hi hagués un doctorat de com perdre el temps segurament en Maverick seria una eminència.
Encara no havia dinat quan en Danelor em trucà. La meva veu era ronca i mancada del to viril que torna boges a les dones. En Danelor no estava gaire millor que jo però em va animar per anar a veure X-Men 3. Quin gran pla. Segur que era el somni del fucker i el bueno, venir a Barna a veure una puta pel·li de nens petits. Però com que un servidor no tenia res millor a fer, vaig acceptar la proposta. Així que vaig dinar, vaig fer una petita migdiada i cap al cine falta gent.
X-Men (la primera) és una gran pel·lícula per passar una bona estona. Personalment m’esperava una porqueria i em va sorprendre gratament. No fa pas tant que la vaig veure en una cova a prop de la Meridiana (o el què és el mateix, un pis de votants del PSOE, famílies que gasten més en la televisió, la Playstation i el telèfon mòbil que en el pis). La veritat és que trobo que els personatges estan molt ben caracteritzats (des d’en Logan àlies Wolverine fins al Magneto) i el guió és àgil i amè. No he vist X-Men 2 però m’han dit que encara és millor. X-Men 3 ja us ho dic ara, NO. És entretinguda i vistosa però ja no conserva aquella frescor de l’original. Suposo que per mi el factor “sorpresa agradable” de la primera part és insuperable (igual que em va passar amb les trilogies de Matrix i el Senyor dels Anells. La primera extraordinària, la segona alts i baixos i la tercera entretinguda però decebedora). D’altra banda, els anys pesen massa a algunes de les fèmines. L’actriu holandesa que feia de nòvia del Cíclop, fa 5 anys estava per sucar-hi pa però ara és més aviat una dona demacrada, la Pícara abans era una noieta entranyable i ara és una noia que podria ser una caixera de la Maquinista... i així un llarg etc.
Eren les set de la tarda quan fotíem el camp del Cinesa Diagonal. Estàvem rebentats i tocava descansar si volíem arribar en condicions a la nit. Aleshores va ocórrer. Quatre homes i un únic llit. Les conyes foren vàries, algunes previsibles, altres originals, totes divertides. El Fucker va comentar algunes postures que havia practicat la nit anterior. Explicava tot emocionant una postura que jo ja fa anys que practico sempre que puc. És una de les meves favorites i li dec el descobriment a Lord Filip de Fenek (les millors, però, són sempre les penetracions per darrera, acompanyades dels cachetes al cul i un “Who is your daddy?”). Aquest tipus de postures, tècnicament s’anomenen “la profunda” i no solen agradar a les dones... a no ser que tinguis el penis petit. El motiu és ben simple, les envestides són molt més llargues i violentes que en qualsevol altre posició, de manera que la noia sol acabar feta pols. Sí, es clar que es pot fer “lentament” i amb “delicadesa” però no és el mateix, collons. Ídem quan l’enganxes per darrera.
Era l’últim cap de setmana del mes de maig. S’esperava festa, gresca, alcohol, nenes, cossos suats, contacte físic, mirades lascives, llavis ardents i molta, molta conya i diversió.
Com sempre, tot va començar divendres a la nit... Danelor, el fucker, el bueno i un servidor es trobaren en un restaurant de l’eixample (Aragó amb Balmes) per celebrar l’aniversari (26) d’una de les cosines del primer. Físicament sóc capaç de distingir algunes cosines Danelorianes però no em feu dir els seus noms perquè no els recordo.
Cervesa, vi blanc i brougal. Ah! Visca la bona vida. A la festa a part dels rostres ja citats hi havia més danelorians i danelorianes, unes búfales i dues ciutadanes de la Deutsche Bundesrepublik, una de les quals tenia un piercing al clítoris. Quin morboooooo!!! La noia (només té 21 anyets) va anar al W.C i els hi va ensenyar a unes quantes noies. Incomprensiblement, als nois no ens ho va ensenyar :-P
A quarts d’una va tocar marxar cap a Santaló. Per alguns, la festa ja havia començat hores abans...
No recordo a quin bar musical varem anar. Només recordo que estava molt a prop de la tasca i poca cosa més... Passades les dues fotíem el camp del bareto per anar a la disco que té per nom Sol. Quants records... Allí vam celebrar la “graduació del 2n de batxillerat”. M’estic referint, naturalment, a l’antro pijo que hi ha a Villarroel, a escassos metres de la meva antiga llar.
Més brougal, més balls, més contacte físic, més diversió i a fer nones.
Dissabte em vaig despertar a quarts d’onze del matí amb una bona ressaca. Per increïble que sembli, fins a l’hora de dinar només vaig fer tres coses: jeure al sofà cagant-me en tot, mirar per internet ofertes de mòbils i baixar-me la melodia del Senyor dels Anells. Si hi hagués un doctorat de com perdre el temps segurament en Maverick seria una eminència.
Encara no havia dinat quan en Danelor em trucà. La meva veu era ronca i mancada del to viril que torna boges a les dones. En Danelor no estava gaire millor que jo però em va animar per anar a veure X-Men 3. Quin gran pla. Segur que era el somni del fucker i el bueno, venir a Barna a veure una puta pel·li de nens petits. Però com que un servidor no tenia res millor a fer, vaig acceptar la proposta. Així que vaig dinar, vaig fer una petita migdiada i cap al cine falta gent.
X-Men (la primera) és una gran pel·lícula per passar una bona estona. Personalment m’esperava una porqueria i em va sorprendre gratament. No fa pas tant que la vaig veure en una cova a prop de la Meridiana (o el què és el mateix, un pis de votants del PSOE, famílies que gasten més en la televisió, la Playstation i el telèfon mòbil que en el pis). La veritat és que trobo que els personatges estan molt ben caracteritzats (des d’en Logan àlies Wolverine fins al Magneto) i el guió és àgil i amè. No he vist X-Men 2 però m’han dit que encara és millor. X-Men 3 ja us ho dic ara, NO. És entretinguda i vistosa però ja no conserva aquella frescor de l’original. Suposo que per mi el factor “sorpresa agradable” de la primera part és insuperable (igual que em va passar amb les trilogies de Matrix i el Senyor dels Anells. La primera extraordinària, la segona alts i baixos i la tercera entretinguda però decebedora). D’altra banda, els anys pesen massa a algunes de les fèmines. L’actriu holandesa que feia de nòvia del Cíclop, fa 5 anys estava per sucar-hi pa però ara és més aviat una dona demacrada, la Pícara abans era una noieta entranyable i ara és una noia que podria ser una caixera de la Maquinista... i així un llarg etc.
Eren les set de la tarda quan fotíem el camp del Cinesa Diagonal. Estàvem rebentats i tocava descansar si volíem arribar en condicions a la nit. Aleshores va ocórrer. Quatre homes i un únic llit. Les conyes foren vàries, algunes previsibles, altres originals, totes divertides. El Fucker va comentar algunes postures que havia practicat la nit anterior. Explicava tot emocionant una postura que jo ja fa anys que practico sempre que puc. És una de les meves favorites i li dec el descobriment a Lord Filip de Fenek (les millors, però, són sempre les penetracions per darrera, acompanyades dels cachetes al cul i un “Who is your daddy?”). Aquest tipus de postures, tècnicament s’anomenen “la profunda” i no solen agradar a les dones... a no ser que tinguis el penis petit. El motiu és ben simple, les envestides són molt més llargues i violentes que en qualsevol altre posició, de manera que la noia sol acabar feta pols. Sí, es clar que es pot fer “lentament” i amb “delicadesa” però no és el mateix, collons. Ídem quan l’enganxes per darrera.
Aprofito aquest comentari per encetar una polèmica i ja em direu què opineu. La gent o bé fornica molt... però repeteix poc, cosa que es tradueix en poca tècnica i originalitat, o bé han repetit molt amb una sola tia i no han provat res més, cosa que es tradueix en rutina i deliris de grandesa (cada noia, agradi o no, és un món). En el cas de les noies és completament diferent... perquè tots els tios som iguals!!! Una noia que ha estat molt de temps amb un tio és genial perquè sap com donar-te plaer, en canvi, una dona que ha estat amb mil tios però sempre poc temps no sap agafar una verga i succionar-la com Déu mana.
Després de descansar una estona al costat (per dir-ho finament) d’en Danelor, vaig decidir aixecar-me i gaudir dels grans coneixements d’internet del bueno. Vídeos de tots els gustos: Dragostea, el Chivi, el Koala, “Me peto a la Laura" ... Senzillament sensacional.
A les 22 tocava sortir. El destí aquest cop fou el Born, un indret francament magnífic: els seus carrers, els seus bars, l’ambient bohemi... En un dels bars ens vam reunir amb el Faisà i una amiga d’en Danelor. A les 23:10 va anar cap a la zona olímpica. Destination: l’Agua, el magnífic restaurant amb terrassa a la platja. Allà vam beure i menjar com autèntics animals (40 euros per persona) fins que a les 2 ens van fer fora.
Teníem clar que els madrilenys no podien abandonar Barna sense trepitjar el nostre Temple. Naturalment m’estic referint al Plataforma, el paradís dels homes que no tenim temps per perdre ;-) Abans però, vaig proposar fer una copa al mític Marsella, l’ancestral bar del Raval que, ben mirat, cau més a prop del Paral·lel que de la Plaça Reial. Allí van poder assaborir cubates autèntics tot i que per desgràcia, l’amiga i the fucker ens van abandonar. El cansament en mi també era notable, de manera que vaig respectar la seva decisió. Eren poc més de les 3 i ja només ens quedava fer una cosa: assaltar el Plataforma. Per acabar-ho d’arrodonir, el Tigre de Sarrià, també conegut com el Ligre, un dels homes més valents d’aquest planeta, es va unir a la festa.
Opá, yo viazé un Plataformá
Els que no hi vareu ser us dic: el què us vau perdre!!!
Després de descansar una estona al costat (per dir-ho finament) d’en Danelor, vaig decidir aixecar-me i gaudir dels grans coneixements d’internet del bueno. Vídeos de tots els gustos: Dragostea, el Chivi, el Koala, “Me peto a la Laura" ... Senzillament sensacional.
A les 22 tocava sortir. El destí aquest cop fou el Born, un indret francament magnífic: els seus carrers, els seus bars, l’ambient bohemi... En un dels bars ens vam reunir amb el Faisà i una amiga d’en Danelor. A les 23:10 va anar cap a la zona olímpica. Destination: l’Agua, el magnífic restaurant amb terrassa a la platja. Allà vam beure i menjar com autèntics animals (40 euros per persona) fins que a les 2 ens van fer fora.
Teníem clar que els madrilenys no podien abandonar Barna sense trepitjar el nostre Temple. Naturalment m’estic referint al Plataforma, el paradís dels homes que no tenim temps per perdre ;-) Abans però, vaig proposar fer una copa al mític Marsella, l’ancestral bar del Raval que, ben mirat, cau més a prop del Paral·lel que de la Plaça Reial. Allí van poder assaborir cubates autèntics tot i que per desgràcia, l’amiga i the fucker ens van abandonar. El cansament en mi també era notable, de manera que vaig respectar la seva decisió. Eren poc més de les 3 i ja només ens quedava fer una cosa: assaltar el Plataforma. Per acabar-ho d’arrodonir, el Tigre de Sarrià, també conegut com el Ligre, un dels homes més valents d’aquest planeta, es va unir a la festa.
Opá, yo viazé un Plataformá
Els que no hi vareu ser us dic: el què us vau perdre!!!
3 comentaris:
Hablando de X-Men 2... Hoy la dan por la tele.
Ligar en el metro a última hora... no se puede caer más bajo.
Crá-pu-la
=P
Publica un comentari a l'entrada