Ahir, 17 de Maig del 2006, el Barça es va proclamar per segona vegada en la història, Campió d'Europa. Des d'ahir sempre ens quedarà París. El capità, el català Carles Puyol, l'encarregat d'aixecar la flamant copa de campions, ja és una llegenda del nostre club.
L'estadi de Saint Dennis feia molt de goig. Més de 20.000 culers es van desplaçar per veure el barça.PETIT RESUM DEL PARTIT PER A LA POSTERITAT
F.C. Barcelona: Valdés, Oleguer (substituit a la segona per Belleti), Puyol, Van Bronkhorst, Van Bommel (substituit a la segona per Larsson), Deco, Edmilson (subsituit a la segona part per Iniesta), Ronaldinho, Eto'o i Giuly.
Quin sofriment. Als primers minuts el Barça va jugar adormit. Thierry Henry, l'estrella dels Gunners, va estar a punt d'obrir el marcador però un immens Víctor Valdès va aturar els seus xuts enverinats. El porter blaugrana va ser un dels millors sobre el terreny de joc.
Al minut 17 va arribar la jugada clau del partit. Ronaldinho va fer una passada màgica que permeté a Eto'o quedar-se tot sol davant el porter Lehmann a la frontal de l'àrea. El camarunès va dribar hàbilment el porter de l'Arsenal que només pogué aturar-lo amb un penal flagrant. Giuly, ràpid i astut de mena, va arribar des del darrera per recollir la bola, xutar a plaer i marcar d'aquesta manera el primer gol del partit. Incomprensiblement, l'àrbrit va anul·lar el gol i va pitar falta a la frontal de l'àrea (i no penal!). Lehmann, com a últim defensor que era, fou expulsat. L'Arsenal es quedava amb deu i el Barça sense el merescut gol. Tot i el gol anul·lat, després d'aquella acció, la Champions quedava més a prop del Barça. L'Arsenal es tancà i esperà a la contra.
El Barça dominava però no aconseguia marcar. En una jugada aïllada, l'àrbrit pità una falta inexistent a favor de l'Arsenal. Henry centrà la bola a l'àrea i el poderós Campbell rematà de cap per obrir el marcador. Quin cop tan dur. El partit canvià per complet a partir d'aquell moment. El Barça semblava tocat i enfonsat. Per a més inri, just abans d'arribar a la primera part, Eto'o envià la pilota al pal. Semblava que la deesa Fortuna s'havia aliat amb l'Arsenal.
La segona part començà amb una pluja que a mesura que passaven els minuts s'anà intensificant. Fins i tot la metereologia s'aliava amb l'Arsenal. El Barça intentà controlar el centre del camp amb Iniesta, que substituí Edmilson, però les coses no acabaven de funcionar. Passaven els minuts i el Barça continuava navegant. No era el dia del crack Ronaldinho, i Puyol tenia problemes per frenar Henry. Davant d'una situació tan adversa, l'entrenador Frank Rijkard decidí jugar-s'ho tot a una carta: doble substitució, Van Bommel i Oleguer per Larsson i Belleti.
Aleshores, quan faltava menys d'un quart d'hora per acabar va arribar el gol de l'empat. Iniesta per Larsson i aquest cap Eto'o que s'internà a l'àrea petita i s'inventà un gol sensacional. Era el gol de l'esperança, el gol que salvava el Barça i condemnava l'Arsenal.
Els anglesos es van enfonsar. Els catalans vam ressucitar. Saint Dennis era blaugrana a la gespa i a les grades. El barça va passar a dominar per complet el partit. Era obvi que la Champions seria nostra. Només era qüestió de minuts. Ara bé, ni el més optimista pensà que el gol de la victòria arribaria tan ràpid. En menys de 5 minuts, Larsson assistí a Belleti i el lateral brasiler no dubtà en internar-se i xutar amb força una pilota que rebotaria al porter i acabaria entrant a porteria.
Belleti, un lateral, ens donava la segona copa d'Europa i entrava així a la història del Barça. És curiós perquè Belleti, que no havia marcat cap gol aquesta temporada, ahir en va fer un que va valdre una Champions.
Deu minuts després, el partit s'acabava i el Barça es proclamava campió. Belleti, Eto'o i Valdés nous herois del F.C. Barcelona. Llarga vida al Barça!!!
F.C. Barcelona: Valdés, Oleguer (substituit a la segona per Belleti), Puyol, Van Bronkhorst, Van Bommel (substituit a la segona per Larsson), Deco, Edmilson (subsituit a la segona part per Iniesta), Ronaldinho, Eto'o i Giuly.Quin sofriment. Als primers minuts el Barça va jugar adormit. Thierry Henry, l'estrella dels Gunners, va estar a punt d'obrir el marcador però un immens Víctor Valdès va aturar els seus xuts enverinats. El porter blaugrana va ser un dels millors sobre el terreny de joc.
Al minut 17 va arribar la jugada clau del partit. Ronaldinho va fer una passada màgica que permeté a Eto'o quedar-se tot sol davant el porter Lehmann a la frontal de l'àrea. El camarunès va dribar hàbilment el porter de l'Arsenal que només pogué aturar-lo amb un penal flagrant. Giuly, ràpid i astut de mena, va arribar des del darrera per recollir la bola, xutar a plaer i marcar d'aquesta manera el primer gol del partit. Incomprensiblement, l'àrbrit va anul·lar el gol i va pitar falta a la frontal de l'àrea (i no penal!). Lehmann, com a últim defensor que era, fou expulsat. L'Arsenal es quedava amb deu i el Barça sense el merescut gol. Tot i el gol anul·lat, després d'aquella acció, la Champions quedava més a prop del Barça. L'Arsenal es tancà i esperà a la contra.El Barça dominava però no aconseguia marcar. En una jugada aïllada, l'àrbrit pità una falta inexistent a favor de l'Arsenal. Henry centrà la bola a l'àrea i el poderós Campbell rematà de cap per obrir el marcador. Quin cop tan dur. El partit canvià per complet a partir d'aquell moment. El Barça semblava tocat i enfonsat. Per a més inri, just abans d'arribar a la primera part, Eto'o envià la pilota al pal. Semblava que la deesa Fortuna s'havia aliat amb l'Arsenal.
La segona part començà amb una pluja que a mesura que passaven els minuts s'anà intensificant. Fins i tot la metereologia s'aliava amb l'Arsenal. El Barça intentà controlar el centre del camp amb Iniesta, que substituí Edmilson, però les coses no acabaven de funcionar. Passaven els minuts i el Barça continuava navegant. No era el dia del crack Ronaldinho, i Puyol tenia problemes per frenar Henry. Davant d'una situació tan adversa, l'entrenador Frank Rijkard decidí jugar-s'ho tot a una carta: doble substitució, Van Bommel i Oleguer per Larsson i Belleti.
Aleshores, quan faltava menys d'un quart d'hora per acabar va arribar el gol de l'empat. Iniesta per Larsson i aquest cap Eto'o que s'internà a l'àrea petita i s'inventà un gol sensacional. Era el gol de l'esperança, el gol que salvava el Barça i condemnava l'Arsenal.Els anglesos es van enfonsar. Els catalans vam ressucitar. Saint Dennis era blaugrana a la gespa i a les grades. El barça va passar a dominar per complet el partit. Era obvi que la Champions seria nostra. Només era qüestió de minuts. Ara bé, ni el més optimista pensà que el gol de la victòria arribaria tan ràpid. En menys de 5 minuts, Larsson assistí a Belleti i el lateral brasiler no dubtà en internar-se i xutar amb força una pilota que rebotaria al porter i acabaria entrant a porteria.Belleti, un lateral, ens donava la segona copa d'Europa i entrava així a la història del Barça. És curiós perquè Belleti, que no havia marcat cap gol aquesta temporada, ahir en va fer un que va valdre una Champions.Deu minuts després, el partit s'acabava i el Barça es proclamava campió. Belleti, Eto'o i Valdés nous herois del F.C. Barcelona. Llarga vida al Barça!!! 
Per més informació sobre la Final, de com es va viure en un bar i de la celebració posterior a Canaletes veure Amos d'Europa
I per veure com es va celebrar des de Madrid(!) veure l'Oree a Cibeles.
Altres posts del Barça: el Barça es venja del Chelsea, Campions de Lliga.
1 comentari:
Felicitats als culés, i a tots els que han disfrutat aquest any amb aquest equipàs que és el Barça de Rijkard i Ronaldinho!
Publica un comentari a l'entrada