NOVEMBRE CALENT

L'any 2006 serà recordat per la segona copa d'Europa del Barça, pels meus viatges a la Xina i al Pròxim Orient, però també per haver tingut una tardor espectacularment càlida.

Últim cap de setmana de novembre i temperatures properes als 20ºC durant al dia. A la nit potser no són tan altes com al dia però com que no fa vent ni l'aire és fred, la sensació d'estar passant unes nits càlides de novembre és total. Ja el dijous, els mítics dijous de l'any 0 des que faig balls de saló, el clima era anormalment càlid. Els balls són a les 21 h però surto passades les 22 h, i passades les 23 h, perquè solem fer un petit vermut quan acabem. Anava amb camisa i jaqueta... però us asseguro que la jaqueta feia més nosa que servei. Per aquestes dates no recordo haver pogut passejar de nit amb una simple camisa. Tampoc recordo un aire tan benigne.

Dissabte ídem. A les 20 h directes cap al Camp Nou a gaudir del Barça. Des del gener del 2004 que el Barça de futbol és sensacional (llàstima que no poguem dir el mateix de basquetbol). El Camp Nou és un fortí i a tot Europa han provat el nostre futbol brillant (victòries al Bernabeu l'any 2004 i 2005, victòria a Stamford Bridge i San Siro l'any 2006...).

Ahir, la víctima fou el Vila-reial. Sense Eto i Messi, el Barça continua imparable gràcies al lideratge de Ronaldinho, el millor jugador del planeta, un home tan sensacional a nivell tècnic com físic. Llàstima que a vegades faci masses floridures així com certa manca de lideratge a la selecció canarinha perquè sinó estaríem parlant del millor jugador de tots els temps (ràpid i tècnic com Maradona, i alt i fort com un autèntic atleta).

El primer gol fou de penal.

El tercer un autèntic golàs d'Iniesta, una tisora a centre de Zambrotta.

Abans però, Gudy feu el segon gol. L'islandès és un jugador molt limitat tècnicament però molt voluntariòs i tenaç a l'hora d'utilitzar el seu físic imponent per treure petroli dins de l'àrea.

I el quart gol, senyores i senyors.... ah, el quart fou pura màgia. Ronaldinho para amb el pit, la bola se li escapa un xic per darrera i el noi res, es gira, mitja vlta i xilena . Increïble. Les imatges no descriuen la grandesa d'aquest gol que possiblement passarà als annals de la història juntament amb aquell golàs que li va fotre al Sevilla al Camp Nou (el recordeu?) o el golàs que li va fotre al Chelsea (el porter i els defenses encara estan rumiant per on va passar la bola entre aquella munió de cames rivals).

I després de la festa del Camp Nou a la festa nocturna. El sopar fou al Lobo, un local correcte a tocar de les Rambles i de la Plaça Catalunya, al Raval, en un d'aquestsa restaurants de disseny que últimament tan freqüento. D'allí vam pujar cap a Santaló on ens esperaven xaies impacients.

Fou una gran nit. Hi erem tots: Erris, Alvarinho, Vic, Marians, Felip, Nacho, Cornetes i Juli. Només una nota negativa: la calor, dins i fora dels locals -a tocar del mes de desembre i sentint-me imbècil per haver agafat la jaqueta... Be water my friend XD