Article a l'AVUI de rabiosa actualitat. Per mi descriu molt bé, amb dosis d'humor i ironia, com la societat ens estem allunyant cada dia més de polítics i periodistes.
El còctel és letal. Agafi, a part iguals,
1) uns mitjans de comunicació, sobretot els audiovisuals, que no donen notícies sinó espectacle i
2) uns senyors (i senyores) que no sabem d'on surten i que aprofiten causes nobles per treure'n un benefici mediàtic (i potser algun altre?).
Exemples recents? Aquells que es deien els Fills del Quixot i aquests dels llums apagats.
Efectivament, el problema de l'habitatge (real) i el del canvi climàtic (ja veurem al final el percentatge de realitat) són causes nobles que voldríem veure resoltes, o almenys diem que voldríem veure resoltes perquè és la postura políticament correcta. Doncs bé, en tots dos casos han aparegut per art de màgia dues oenagés (totes dues franceses), de les quals la majoria dels ciutadans no sabíem res. Ni com es financen, ni qui hi ha darrere, ni de què viuen els seus membres portaveus. S'han autoproclamat defensores d'aquestes causes, han convocat grans mobilitzacions i... han fracassat.
Què ha passat exactament? Doncs que els mitjans hem bombardejat el personal durant dos o tres dies amb les bones paraules i les millors intencions d'aquests salvadors de la humanitat que, si grates una miqueta, de propostes ni una, de solucions encara menys i de demagògia tota. Ha passat també que algunes administracions s'han apuntat al carro perquè creuen que així les associarem amb la defensa de la noble causa, sobretot ara que s'acosten eleccions. Ha passat que dijous, dia de l'apagada de llums per salvar el planeta planetari, només van seguir la convocatòria alguns edificis oficials i alguns monuments de París i d'Ejpaña. I ha passat que, a pesar que la majoria dels ciutadans sabíem que hi havia convocada la jornada (això ho tenen, són experts en màrqueting), no vam seguir-la. I ara què passarà? Doncs que esperarem la pròxima ONG francesa que vingui a vendre'ns qualsevol moto per poder estar, novament, encantats de comprar-l'hi... o no.
Autor: Iu Forn
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada