El depredador més gran i poderós del continent africà és el lleó, un dels quatre grans felins juntament amb el tigre, el jaguar i el lleopard. Antigament, el lleó vivia a tot Àfrica i també gran part d'Europa i Àsia, i per això els romans l'anomenaven "el rei de la selva" (selvi en llatí és bosc). Malauradament, actualment el lleó només resisteix a la major part de l'Àfrica subsahariana i en un petit indret de l'Índia.
El lleó pertany al gènere Panthera que inclou tots els grans felins capaços de rugir: el panthera leo (el lleó, el felí més gran d'Àfrica), el panthera tigris (el tigre, el felí més gran del planeta), el panthera onca (el jaguar, el felí més gran d'Amèrica) i el panthera pardus (el lleopard, l'únic panthera que tem l'home; possiblement pel fet de ser l'únic del seu gènere que pesa menys de 100 kg).
Així com hi ha diferents espècies de rinoceronts, elefants i búfals segons el seu hàbitat i continent d'origen, en el cas dels grans felins, no és així, de manera que tan sols hi ha UNA espècie de lleó, UNA espècie de tigre, UNA espècie de lleopard i UNA espècie de jaguar. En altres paraules, els grans felins són com l'home, que tenen diferents "races" o subespècies; així, de la mateixa manera que hi ha homes blancs i negres, hi ha lleopards blancs i negres (vulgarment anomenats panteres negres), de la mateixa manera que distingim entre homes africans i homes asiàtics, hi ha qui distingeix entre el lleó africà i el lleó asiàtic... però només és una distinció superficial o racial.
Científicament, no hi ha cap criteri "oficial" a l'hora de dividir una espècie en subespècies o races. Per aquest motiu, segons la font consultada, hom pot trobar més o menys tipus de lleons. Hi ha qui considera ridícul diferenciar més enllà del lleó africà i el lleó asiàtic (força més petit i clar que el primer), mentre que hi ha qui s'atreveix a diferenciar entre lleó del Kruger, lleó del Kalahari, lleó de l'Okavango... De fet, passa exactament el mateix amb l'home, hi ha qui tan sols distingeix entre blancs, negres i grocs, mentre hi ha qui distigeix entre eslaus, nòrdics, alpins, mediterranis...
El lleó austral, el que viu a Sudàfrica, Namíbia i Botswana, és el lleó salvatge més gran actualment. Els mascles adults poden arribar a pesar 250 kg convertint. Antigament, al nord d'Àfrica, l'ancestral el lleó de l'Atles, el que vivia als boscos, era el lleó salvatge més gran de tots, arribant a superar els 250 kg. Malauradament, ja no queden lleons de l'Atles en estat salvatge. Tanmateix, es diu que encara hi ha lleons de l'Atles vius en alguns zoològics. És realment difícil demostrar-ho car com de lleó només hi ha una sola espècie, és molt fàcil que en els zoològics hi hagi mestissos (en principi el lleó de l'Atles té el pèl del cos clar i una crinera molt fosca que s'extén pel pit i els costats del tronc). D'altra banda, no té cap validesa afirmar que un zoològic té un lleó de l'Atles perquè té un exemplar que pesa més de 250 kg car és ben sabut que en captivitat és força fàcil aconseguir exemplars obessos que superin el pes mitjà dels seus parents que viuen en estat salvatge.
Al delta de l'Okavango hi ha dos fets excepcionals que condicionen la vida del lleó. En primer lloc, el terreny, sovint empantanegat, obliga els lleons a saber nedar i espavilar-se en el medi aquàtic. I en segon lloc, al delta hi ha sobrepoblació de grans mamífers, tant hervíbors com carnívors, fet que es tradueix en un ecosistema sumament dinàmic. Mentre la majoria de lleons són animals que cacen de nit, a l'Okavango, els lleons cacen tant de dia com de nit. Mentre la majoria de lleons mascles solen descansar i dormir la major part del dia, a l'Okavango, els mascles són força actius. Mentre la majoria de preses solen ser zebres, impales i altres hervíbors de dimensions similars, a l'Okavango predominen les preses de grans dimensions, com els búfals i les girafes, i a vegades fins i tot hipopòtams i elefants (cas únic en el món). Per aquest motiu, hom diu que al Delta hi mana el "lleó de l'Okavango" l'artífex de les caceres més espectaculars del món.
El cas del lleó és un clar exemple de diformisme sexual. Els mascles són molt més grans i forts que les femelles. Pocs animals, a excepció dels grans herbívors, poden resistir l'atac d'un lleó mascle. Encara que normalment cacen les lleones (si bé són els lleons mascles els primers en menjar; les lleones només mengen un cop els mascles s’han atipat), l'autèntic espectacle consisteix en veure dos o més mascles llançar-se al damunt d'un búfal i tomabar-lo per pura força. Mentre les lleones cacen en grup utilitzant l'agilitat i l'astucía sense escatimar força i potència física, els lleons mascles quan ataquen, tan sols utilitzen la força bruta.
La vida salvatge és molt dura, fins i tot pel rei, sobretot durant la infància que és quan tots els animals són més vulnerables. Sempre que poden, els búfals carreguen contra els cadells de lleó. Les hienes, per la seva banda, no estalvien esforços en atacar els lleons més vulnerables. Fins i tot les lleones, si s'allunyen del grup i no vigilen, poden ser atacades durament per una tribu sencera de hienes. Els lleons mascles en canvi, no temen les hienes. Ans al contrari, gaudeixen atacant-les i massacrant-les sempre que poden. Poques coses impresionen tant com veure una dotzena de hienes fugint d'un únic lleó mascle, però és que la retirada és el millor que es pot fer davant d'un lleó enfurismat (a no ser que siguis un elefant o un rinoceró adult). 
Esplèndides fotos feta per la Palmira (una companya de viatge). Si bé la majoria de fotos d'aquest post són d'ella, les dues primeres, que segurament són les més espectaculars, foren fetes amb la meva càmara digital "urbana" (i n'estic terriblement orgullós). Foren tan sols uns minuts, però quins minuts de joia i emoció al costat mateix d'una lleona i els seus cadells! Els lleons mascles són majestuosos i imponents mentre que les lleones i els seus cadells són fascinants i encisadors.
Llarga vida al rei de la sabana austral!!! 
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada