L'HIPOPÒTAM

Ningú ho diria que l’hipopòtam comú, aquest mamífer herbívor de grans dimensions i aparença tan simpàtica, és el segon animal més mortífer del continent africà. En contra del pugui aparentar, l’hipopòtam és un animal violent i agressiu, ràpid i poderós. El resultat: cada any moren més persones atacades per hipopòtams que no pas per cocodrils, lleons i mambes negres. Només el mosquit anopheles, portador de la malària, supera l’hipopòtam en aquest macabre rànquing (estrictament són els paràsits que injecten les femelles anopheles -els mascles són vegetarians i no piquen- els més grans assassins de l’espècie humana; en concret paràsits del gènere plasmodium).

La paraula hipopòtam ve del grec, i vol dir “cavall d’aigua”. No deixa de ser curiós el fet que segons la civilització, l’hipopòtam fou comparat amb un cavall (grecs), amb un porc (els egipcis l’anomenaven “porc de riu”) o amb un búfal (al Pròxim Orient l’anomenaven “búfal d’aigua”).

Els hipopòtams pertanyen al gènere Hippopotamidae del qual tan sols pengen dues espècies en tot el món: l’hipopòtam comú o amfibi (el que tots coneixem i l’únic que vam veure durant el nostre viatge) i l’hipopòtam pigmeu (pesa quinze vegades menys que el seu parent). Totes dues espècies viuen únicament a l’interior del continent africà, el pigmeu en zones boscoses i el comú a la sabana. Antigament, l’hipopòtam comú habitava al nord d’Àfrica, al Pròxim Orient i fins i tot a Europa, però com tantes altres espècies, l’home acabà eliminant-lo. En el cas de l’hipopòtam fou un cas d’autodefensa per part de l’home. El transport fluvial és gairebé impossible si hi ha hipopòtams al riu car els hipopòtams solen tenir predilecció per atacar les barques. Malauradament, la mala bava dels hipopòtams no es limita als rius. Durant la nit, els hipopòtams solen sortir de l’aigua i, mentre passegen per la terra ferma, devoren i destrossen plantacions. A vegades, fins i tot s’endinsen en els poblats humans.

L'hipopòtam és un animal gregari. La majoria de vegades els vam veure descansant en grup, dins i fora de l'aigua, tant al voltant del riu Chobe com del riu Zambezi, a tocar de les catarates Victòria (des de l'helicòpter) i, evidentment, a la desembocadura de l'Okavango. Suposo que deu ser perquè els que viuen en parcs naturals ja estan acostumats a la presència humana, però el cert és que ens hi vam acostar molt (massa i tot pel meu gust, sobretot quan anavem amb mokoros).

L’hipopòtam comú, una bèstia que pesa al voltant de les 3 tones, és un dels animals més perillosos del món, tant per la seva agressivitat com per la seva agilitat i velocitat, dins i fora de l’aigua. Pocs animals poden competir amb l’hipopòtam quan es tracta de nedar. Amb el seu pes i força, un hipopòtam és capaç de tombar una barca amb una facilitat insultant. Més sorprenent és el fet que fora de l’aigua també sigui un bon corredor (si bé per poca estona). Per increïble que sembli, els hipopòtams són capaços d’atropellar persones!

I acabem el post dels hipopòtams amb una sèrie la mar de divertida...

Una parella feliç ens va obsequiar amb una copulació al bell mig del riu Chobe.