THE HIGHEST IN PRECEDENCE

1) Elizabeth II, Her Majesty the Queen of England, Wales, Scotland and Nothern Ireland (UK), Canada, Australia, New Zealand, Jamaica, Barbados, Bahamas, Grenada, Papua New Guinea, Solomon Islands, Tuvalu, Santa Lucia, Saint Vincent and the Grenadines, Antigua i Barbuda, Belize and Saint Kitts and Nevis; and Supreme Governor of the Church of England.

2) The Royal Family. Els familiars més directes són: His Royal Highness The Duke of Edinburgh (Queen's husband), His Royal Highness The Prince of Wales and Duke of Cornwall (the Queen's eldest son), his wife and his sons, His Royal Highness The Duke of York (Queen's second son), his wife and his daughters, His Royal Highness The Earl of Wessex (Queen's third son), his wife and his daughter, His Royal Highness The Princess Royal (Queen's daughter).

La família reial és molt àmplia car inclou tots els germans i cosins de la reïna (fills i néts inclosos) així com una sèrie de membres "indirectes" que són descendents (germans petits bàsicament) dels avantpassats directes de la Reïna. Oficialment, no hi ha cap criteri a l'hora de catalogar quins són exactament els membres de la família reial. Queda doncs, a criteri de Sa Majestat, decidir qui forma part de la família reial i qui no.

3) Depèn del territori hi ha: A Gal·les i Anglaterra: The Most Reverend, the Archbishop of Canterbury, by Divine Providence Primate of All England, a Escòcia: The Lord High Commissioner to the General Assembly of the Church of Scotland, a Irlanda: The Archbishops of Armagh and Dublin, whether of the Catholic Church or of the Anglican Church of Ireland.

4) Lord Chancellor (of Great Britain) and Secretary of State for Justice. Jack Straw ostenta actualment aquest títol, tot i que ni tan sols és Lord. Una autèntica vergonya. El darrer Lord Chancellor fou Lord Falconer of Thoroton.

5) Depèn del territori. A Anglaterra i Gal·les, The Most Reverend, the Archbishop of York. A Escòcia, The Moderator of the General Assembly. A Irlanda del Nord, diria que no hi ha cap càrrec en aquesta posició.

6) the Prime Minister, Head of the Government and First Lord of the Treasury.

7) Lord President of the Privy Council. Her Majesty's Most Honourable Privy Council is a body of advisors to the British Sovereign. The Council also performs judicial functions. The members of the Council are collectively known as The Lords of Her Majesty's Most Honourable Privy Council.

8) Speaker of the House of Commons, històricament The First Commoner of the Land.

9) Lord Speaker of the House of Lords (since July 2006). Antigament era el Lord Chancellor el qui feia les funcions de Lord Speaker of the House of Lords.

A partir d'aquí encara hi ha uns quants Great Officers com el Lord Chamberlain, Lord Privy Seal, Keeper of the Great Seal of Scotland, Earl of Marshal, Lord High Admiral... Tanmateix, aquests càrrecs ja no tenen un ordre tan directe i establert com els anteriors sinó que depenen del Regne (Anglaterra, Escòcia, Irlanda) i del grau de noblesa del personatge en qüestió.

A continuació, vénen els nobles. Lords rank in the following order:


1) Dukes

2) Marquesses

3) Earls

4) Viscounts

5) Bishops

6) Barons

IMPORTANT: el rang de noblesa només depèn de la categoria del títol (que no del nombre de títols) i dins d'una mateixa categoria, té preferència l'origen (primer Anglaterra, després Escòcia, Irlanda i finalment nobles del Regne Unit) i l'antiguitat de tal títol. Només hi ha una excepció: els nobles de la Família Reial sempre estan per damunt de tots els altres nobles. I dins de la família Reial, hi ha tres títols que superen el de Duke, que són el de King/Queen, Prince/Princess i Queen/King Dowager (title or status generally held by the widow of a deceased king; a Queen Mother is a particular type of queen dowager who is simultaneously a former queen consort and the mother of the current).

Els ducats més antics (i per tant poderosos) són el de Cornwall (creat inicialment el 1337 pel rei Eduard III, el Primer Duc de Cornualles fou el mític Príncep Negre, el primògenit d'Eduard III, i el segon Duc de Cornualles fou el fill gran del Príncep Negre, Ricard II. Des d'aleshores, el títol sempre ha recaigut en el fill gran del Rei -el Príncep Negre no fou mai rei perquè morí abans que el seu pare. Actualment, el Ducat de Cornwall l'ostenta el fill gran d'Elisabeth II. No cal ni dir-ho, el fill gran del sobirà pertany a la Família Reial, per tant, el duc de Cornwall és definitivament superior no ja als altres ducats sinó a tots els altres títols i càrrecs del Regne a excepció de Sa Majestat), el de Norfolk (creat inicialment l'any 1397 pel Rei Ricard II per al nét del germà del seu besavi, el Rei Eduard II) i el de Bedford (creat inicialment l'any 1414 per al germà d'Enric V, Joan Plantagenet). El ducat de Norfolk, tot i ser eliminat i tornat a crear fins a 3 vegades posteriorment, continua sent, actualment, el ducat que porta més temps ostentat per una mateixa família. El segon, en canvi, eliminat i creat fins a 4 vegades posteriorment, actualment és el setè ducat, és a dir, hi ha fins a 6 famílies de ducs que porten més temps ostentant un títol de duc.

Aquesta és la llista dels ducs més importants actualment:

1) His Grace The Duke of Norfolk (ostentat per la família Howard des del 1483). The Duke of Norfolk is is the Premier Duke in the Peerage of England and also as Earl of Arundel, the Premier Earl (creat l'any 1138, si bé la família Howard no l'ostentà fins ben entrat el segle XV). A banda de molts altres títols, the Dukes of Norfolk also hold the hereditary position of Earl of Marshal, which has the duty of organizing state occasions such as the State Opening of Parliament. Durant la cerimònia, the Duke of Norfolk is among the four individuals that precede the monarch, and one of the two of these that walks always facing the sovereign (thus backwards). Com a curiositat, dir que la família Howard sempre ha estat catòlica.

2) His Grace The Duke of Somerset (ostentat per la família Seymour des del 1547; inicialment fou creat per a la família Beaufort l'any 1443; ambdues cases eren "simples nobles"). El ducat de Somerset segurament no té el glamour d'altres ducats però actualment ocupa la segona posició.

3) His Grace The Duke of Richmond, Lennox and Gordon (ostentat per la família Gordon-Lennox des del 1675). Aquest ducat té una història francament apassionant. En primer lloc, cal dir que és un Ducat Triple, l'únic existent en el Regne Unit. Tanmateix, com ja s'ha dit anteriorment, no importa el número de títols sinó l'antiguitat. El Ducat de Richmond data de l'any 1525 i fou creat pel mític Enric VIII. El destinatari fou un fill bastard del rei però el títol no pedurà gaire car el bastard morí sense descendència. El títol acabaria en mans del segon Duc de Lennox, del clan escocès Stuart (Stewart) de Darnley (per ser escocès, el ducat de Lennox, que data del 1581, és "inferior" als ducats anglesos) l'any 1623, que d'aquesta manera es convertia en doble duc. Tanmateix, el flamant recent creat primer duc de Richmond i segon Duc de Lennox tampoc tindria descendència, de manera que ambdós ducats es tornarien a crear de nou per al seu nebot l'any 1641. Però el bi-ducat continuava gafat i poc després, tornava a desapareixer car el 3r Duc de Richmond i 6è de Lennox morí sense descendència. No fou fins al 1675 que el bi-ducat fou creat una altra vegada, aquest cop el destinatari fou un fill bastard del rei Carles II. I des d'aleshores fins ençà que els desendents d'aquell bastard (conegut com a Charles Lennox) ostenten ambdós ducats. La família Lennox s'amplià a Gordon-Lennox l'any 1876, quan el 6è Duc de Richmond i Lennox heretà per part d'àvia paterna un tercer títol de Duc, el de Gordon. El Ducat de Gordon -inicialment d'origen escocès, creat l'any 1684- s'havia extingit el 1836. D'aquesta manera, des del 1876, els Ducs de Richmond i Lennox són també Ducs de Gordon.

4) His Grace The Duke of Grafton (creat el 1675 i ostentat ininterrompudament des d'aleshores per la família FitzRoy). El primer Duc de Grafton fou el segon fill bastard del rei Carles II, Henry FitzRoy.

5) His Grace The Duke of Beaufort (creat el 1682 pel rei Carles II i ostentat ininterrompudament des d'aleshores pels descendents d'un fill il·legítim del Duc de Somerset). Com a nom familiar, els descendents il·legítims del 3r duc de Somerset van adoptar el nom de Somerset. No deixa de ser curiós doncs, que els Ducs de Somerset siguin la família Seymour i els Ducs de Beaufort siguin la família Somerset. No menys curiós és el fet que Beaufort és un castell que pertany a l'Estat Francès. El ducat de Beaufort és l'únic ducat anglès que es refereix a un territori lluny de les Illes Britàniques.

6) His Grace The Duke of St Albans (creat el 1684 pel rei Carles II i ostentat ininterrompudament des d'aleshores per la família Beauclerk, descendents d'un fill bastard del rei).

7) His Grace The Duke of Bedford (ostentat per la família Russell des del 1694). La família Russell començà a ostentar poder durant els regnats d'Enric VIII i Eduard VI, ara bé, el títol de Ducs de Bedford no l'obtingueren fins a finals del segle XVII, després de la Revolució Gloriosa, quan el protestant Guillem III (d'Orange-Nassau) es coronà rei d'Anglaterra. Com a anècdota que demostra l'immens poder dels ducs de Bedford, destaca el fet que la dona del setè Duc de Bedford instaurà el ritual tan anglès del tè a la tarda. Actualment, el Duc de Bedford és una de les 100 persones més riques del Regne Unit, amb unes propietats calculades (segons el Sunday Times l'any 2004) en més de 600 milions de lliures esterlines (uns 1000 milions d'euros). Bedford Estates owns 170 properties in and around Bedford Square, Woburn Square [la seu dels Ducs de Bedford és la Woburn Abbey] and Tavistock Square [els Ducs de Bedford són Marquesos de Tavistock]. No cal ni dir-ho, Russell Square i tots els voltants d'aquest mític indret de Londres (on hi ha, entre d'altres, el British Museum), és en honor a la família Russell.

8) His Grace The Duke of Devonshire (ostentat per la família Cavendish des del 1694, any de la seva creació per part del rei Guillem III d'Anglaterra). Poques famílies poden presumir de tenir un passat tan esplendorós com els Cavendish, sobretot durant els segles XVII i XVIII, quan van ostentar càrrecs tan importants com els de Lord President of the Council, Lord Privy Seal, Lord Lieutenant of Ireland, First Lord of the Treasury o Prime Minister of Great Britain. Al segle XIX i XX la seva influència es va extendre per tot l'Imperi Britànic, amb càrrecs de la categoria de Secretary of State for India o Governor General of Canada.

9) His Grace The Duke of Malborough (ostentat per la família Churchill des de l'any de la seva creació, el 1702). Actualment, l'ostenta John Spencer-Churchill, Earl of Sunderland and Marquess of Blandford. De la família Spencer-Churchill, el mític primer ministre Winston Churchill n'és el membre més famós, si bé NO era Duke of Malborough perquè tot i que era de la família, no era l'hereu primogènit. Malauradament, poca gent coneix el Primer Duke of Malborough, el General John Churchill, un dels talents més grans de tots els temps en el camp militar. Tot i no ser mai derrotat en combat, i tot i ser admirat per tot Europa, el títol de Duc no el guanyà tant per les seves increïbles victòries militars sinó més aviat gràcies a la seva dona, la preferida de la Reïna Anna. Ja ho diem en català "més val caure en gràcia que ser graciós". Com a nota final, dir que el Primer Duc de Malborough no tingué descendència masculina però que tot i això, la filla gran pogué heretar el títol (un cas únic dins dels ducats anglesos). Com que la filla es casà amb Lord Charles Spencer, 3rd Earl of Sunderland, des d'aleshores tots els descendents del Duc de Malborough adopten el nom de Spencer-Churchill. Desconec perquè coneixem el mític primer ministre simplement com a Winston Churchill i no com a Winston Spencer-Churchill, el seu cognom real.

Ja per acabar, comentar el fet que al 1687, el rei Jaume II va crear el Ducat de Berwick-upon-Tweed per al seu fill bastard James FitzJames. Actualment el descendent masculí més directe de James FitzJames és el Duque de Peñarrada, Jacobo FitzJames Stuart. Malauradament, el Duque de Peñarrada no pot ésser de cap manera Duke of Berwick-upon-Tweed ja que oficialment el ducat de Berwick va desapareixer l'any 1695, any en què James FitzJames s'exilià d'Anglaterra.