Vet aquí una petita mostra d'alguns dels mamífers hervíbors salvatges que vam anar veient al llarg del viatge.
Només hi ha una espècie de girafa en tot el món, la giraffa camelopardis, que amb el seu llarguíssim coll és la més alta de les espècies vivents d'animals terrestres (els mascles poden arribar a menjar vegetació situada a més de 5 metres d'alçada respecte el terra).
La família dels porcs es coneix, científicament, amb el nom de suidae i inclou fins a 16 espècies diferents (totes elles omnívores, si bé jo per comoditat els he inclòs dins dels herbívors per no fer un post només parlant de porcs). No deixa de ser curiós el fet que si no hagués estat per l'home blanc a Amèrica i Oceania no hi hauria porcs. I encara més curiós resulta el fet que els parents més propers dels porcs siguin els hipopòtams. Ningú ho diria! A Botswana hi ha vàries espècies de porcs salvatges o senglars si bé jo només recordo haver vist el Phacochoerus africanus.
Un dels hervíbors més forts i perillosos del continent africà és el búfal africà o búfal cafre (Syncerus caffer). El búfal africà pot pesar més 900 kg i per això molt pocs animals depredadors s'atreveixen a desafiar-lo (el lleó i el cocodril del Nil, bàsicament). 
La zebra comú o Equus burchelli en honor al naturalista William John Burchell és un animal força més petit que els cavalls que nosaltres estem acostumats a veure a Europa. Les recordo com a animals molt porucs que al mínim soroll marxaven corrents.
El nyú blau o connochaetes taurinus és l'espècie de nyú més comú i coneguda. L'aparença del nyú és força patètica, de fet les tribus africanes el consideraven una espècie inferior a la resta d'herbívors, un creuament entre una vaca (per les banyes i el tronc), un antílop (per la cara allargada i les extremitats primes) i una zebra (per la crinera i la forma de la cua). El nyú no és cap creuament d'espècies però sí que és un parent pròxim tant de les vauqes com dels antílops i les zebres. També se sap que és mamífer força limitat mentalment. 
Finalment, tenim unes quantes fotos d'antílops, destacant el Gran Kudú o Tragelaphus strepsiceros, els nombrosos impales o Aepyceros melampus i l'antílop sable o Hippotragus niger (en perill d'extinció). Recordo que vam veure una dotzena d'espècies d'antílops, ara bé, ni tinc fotografies memorables de totes les espècies ni tinc prou coneixements per determinar quines espècies vam veure exactament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada