ROMA 2008

El darrer pont de l’1 de maig el passí a Roma. Era la tercera vegada que visitava la Ciutat Eterna i la primera que ho feia en parella. Diuen que a la tercera va la vençuda. Espero que aquest no sigui el meu cas pel que fa a número de visites a la capital italiana...

Poques ciutats poden competir amb Roma, antiga capital de l’Imperi Romà i actualment capital d’Itàlia. Ubicada al centre de la península itàlica, a la vora del mític riu Tíber, a uns 20 km del mar mediterrani, la Ciutat Eterna representa millor que ningú el bressol de la nostra cultura. Agermanada amb París, amb qui comparteix el títol de ciutat de l’amor, Roma destaca tant per la seva bellesa monumental com pels petits racons que la fan única i especial. I és que a la Ciutat Eterna s’hi respira màgia i romanticisme a cabassos, ja sigui passejant pel centre històric, ja sigui contemplant les seves ancestrals runes, ja sigui admirant les múltiples obres d’art. No menys destacable són els plaers que poden proporcionar-nos les fabuloses galeries i botigues de la ciutat així com les mítiques pizzeries i trattories.

Com a punts foscos de Roma jo en destacaria tres. 1) els preus abusius dels hotels. La relació qualitat-preu de l’hostaleria és indignant. 2) un servei públic molt fluix. Roma només té dues línies de metro -l’excusa oficial són les runes que impossibiliten fer línies com Déu mana- amb uns horaris patètics -a les 22:30 h tanquen. Els taxis són molt cars i en cap cas de confiança. Només el servei de bussos se salva i bàsicament pel fet que “no cal pagar” (almenys els romans no solen fer-ho). Pel que fa al servei de trens que uneix l’estació de Termini amb l’aeroport Leonardo da Vinci de Fiumicino (a 32 km de Roma), és força fluix, tant per freqüències -cada 30 minuts- com per qualitat del servei -la puntualitat no ha estat mai una característica dels llatins. A favor del Leonardo Express hi ha el seu preu: tan sols 11 euros, una ganga si considerem la fortuna que pot costar-nos agafar un taxi. 3) finalment, el tercer punt negre de Roma és el caos i el desordre tant a la circulació -és clar que a mi aquest punt no m’afecta gens ni mica gràcies al meu pare, que des de ben petit m’ha inculcat una cultura de guerriller urbà que no utilitza mai els passos de zebra ni respecta els semàfors- com a l’organització de les cues i visites als monuments -les cues que es creen al Vaticà són deplorables, sobretot si tenim en compte que no costa gens muntar un cordó de seguretat.


El clima de Roma és clarament mediterrani, si bé una mica més extremat que el de Barcelona per no tenir el mar al costat. Pels amants del sol i la calor, Roma és una ciutat amb un clima ideal però pels que ens atabala la xafogor, el clima de Roma és massa càlid. Enguany vaig visitar Roma pel pont de l’1 de maig, i tot i ésser primavera, les temperatures foren excepcionalment altes fins al punt que els migdies eren gairebé insuportables. Però no em puc pas queixar: durant el dia el cel era d’un blau intens mancat de núvols que embellia encara més la ciutat, mentre que les nits, normalment fredes durant aquesta època de l’any, foren molt agradables.

El paviment típic del centre de Roma, format per rajoles negres, s’anomena sampietrini (plural de sampietrino). Ningú nega la seva utilitat en temps pretèrits quan l’enginyeria civil era molt limitada (els sampietrini s’adapten molt fàcilment a les irregularitats del terreny) i els carruatges eren els únics vehicles que hi circulaven, però la pura realitat és que actualment són una “tocada de collons”. Els sampietrini formen un conjunt irregular que resulta francament incòmode i molest per a passejar-hi, per no parlar de la contaminació acústica quan els cotxes hi passen per damunt, o del perill que suposa per a les motos.


Malauradament, l'esglesia Trinita dei Monti, com altres monuments destacats, estava en obres. Tanmateix, la bellesa de la famosa Piazza Spagna continuava sent digne de veure i sobretot viure-la, tant de dia, com de nit (vegeu video al final del post).


A l’extrem est del Fòrum Romà, hi ha l’imponent Coliseu, l’amfiteatre romà més gran del món. Amb capacitat per a més de 50.000 persones, el Coliseu era una obra mestre de l’enginyeria que permetia representar tota mena d’espectacles, des de les clàssiques lluites entre gladiadors i bèsties fins a recreacions de batalles històriques i combats navals. El Coliseu data de finals del segle I d.C i s’utilitzà com a amfiteatre fins al segle VI d.C. Durant l’Edat Mitjana i bona part de l’Edat Moderna, en canvi, el Coliseu fou usat com a cantera fins que l’Església de Roma el declarà santuari sagrat (pel fet que allí varis cristians foren martiritzats). Des d’aleshores, el Coliseu, o més ben dit, el què en queda, s’ha convertit en un símbol de la ciutat.


Tot i ser menys conegut que el Coliseu, el Panteó (paraula grega que significa “temple de tots els Déus”) és el monument romà que més bon estat de conservació presenta. A l’entrada, gravat en pedra, hom pot llegir-hi la següent inscripció: construït per Marcus Agrippa, fill de Luci, cònsol per tercera vegada (traducció lliure feta per un servidor). Amic i general del primer emperador de la història, Octavi Cèsar August, Marc Agripa és conegut per haver realitzat vàries obres al Camp de Mart durant la primera meitat del segle I d.C. Tanmateix, el panteó actual no és l’original sinó una reconstrucció feta un segle després.

Clica aqui per veure una magnífica panoràmica de l’interior del Panteó


La Fontana di Trevi és, segurament, la font més bella i famosa del món. Ubicada al cor de Roma, d’ençà d’una pel·lícula s’ha estès la bonica llegenda que afirma que si hom hi tira una moneda, no morirà sense haver tornat a Roma una vegada més.



El castell de Sant’Angello fotografiat des de l’autobús turístic. Després de tres dies de llargues caminades, al quart dia vam decidir agafar el bus turístic per gaudir de Roma des d’un altre punt de vista. Hi ha diferents autobusos turístics, diferents preus i diferents itineraris. Nosaltres, per comoditat i proximitat, vam agafar el bus turístic que surt de Termini. Per 16 euros vam poder fer una última ullada a la major part dels monuments i carrers més emblemàtics de Roma.

Acabem aquest post amb dos petits videos de bonus.