El més gran i mític heroi dels aqueus (els ancestres dels grecs), protagonista indiscutible de la Il·líada: "el dels peus lleugers", "el de la daurada cabellera", "Pèlida", fill de Peleu, etc. Aquil·les fou el guerrer més poderós de tots els que participaren a Troia.
Era fill de Tetis, ninfa del mar, i Peleu, rei dels mirmidons de Tessàlia Ftiòtida. Tetis era una bella filla de Nereu, senyor del mar, de la qual s’enamoraren Zeus i Posidó. Però com que l’oracle havia dit que el fill de Tetis seria molt superior al seu pare, els olímpics hagueren de renunciar a l’amor de Tetis. Per evitar que el fill de Tetis pogués desbancar els olímpics, es decidí que el marit de Tetis seria un mortal. L’elegit fou Peleu, considerat el més just dels mortals. Peleu havia estat deixeble del centaure Quiró i havia participat en dos dels capítols més importants de la mitologia grega: la cacera del porc senglar de Calidó i l’expedició dels argonautes.
El gran tret característic del bell Aquil·les era la seva aparentment invulnerabilitat. La llegenda que diu que quan era un nen la seva mare el va submergir a l’Estígia per fer-lo immortal és posterior a Homer. Segons aquesta versió, com que en el moment de submergir el petit Aqui·les a les aigües de l’Estígia Tetis agafava Aquil·les pel taló que uneix la cama amb el peu, el taló no hauria resultat invulnerable com la resta del cos. En realitat, Homer va descriure Aquil·les com un guerrer mortal, més hàbil, més fort, més valent que qualsevol altre, però un mortal com tots els altres herois. Homer sí que atribueix a Tetis un intent macabre per fer immortal el seu fill. Tetis volia cremar la part mortal d’Aquil·les llençant-lo al foc però Peleu es negà i salvà el seu fill. Fruit d’això, Tetis abandonà Peleu.
Aquil·les fou entregat al centaure Quiró, que l’alimentà amb lleons per augmentar el seu coratge, li ensenyà música, medicina, el tir amb l’arc i la tècnica del combat.
Era fill de Tetis, ninfa del mar, i Peleu, rei dels mirmidons de Tessàlia Ftiòtida. Tetis era una bella filla de Nereu, senyor del mar, de la qual s’enamoraren Zeus i Posidó. Però com que l’oracle havia dit que el fill de Tetis seria molt superior al seu pare, els olímpics hagueren de renunciar a l’amor de Tetis. Per evitar que el fill de Tetis pogués desbancar els olímpics, es decidí que el marit de Tetis seria un mortal. L’elegit fou Peleu, considerat el més just dels mortals. Peleu havia estat deixeble del centaure Quiró i havia participat en dos dels capítols més importants de la mitologia grega: la cacera del porc senglar de Calidó i l’expedició dels argonautes.
El gran tret característic del bell Aquil·les era la seva aparentment invulnerabilitat. La llegenda que diu que quan era un nen la seva mare el va submergir a l’Estígia per fer-lo immortal és posterior a Homer. Segons aquesta versió, com que en el moment de submergir el petit Aqui·les a les aigües de l’Estígia Tetis agafava Aquil·les pel taló que uneix la cama amb el peu, el taló no hauria resultat invulnerable com la resta del cos. En realitat, Homer va descriure Aquil·les com un guerrer mortal, més hàbil, més fort, més valent que qualsevol altre, però un mortal com tots els altres herois. Homer sí que atribueix a Tetis un intent macabre per fer immortal el seu fill. Tetis volia cremar la part mortal d’Aquil·les llençant-lo al foc però Peleu es negà i salvà el seu fill. Fruit d’això, Tetis abandonà Peleu.
Aquil·les fou entregat al centaure Quiró, que l’alimentà amb lleons per augmentar el seu coratge, li ensenyà música, medicina, el tir amb l’arc i la tècnica del combat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada