AI DELS VENÇUTS
Si bé és cert que els romans varen conquerir i ocupar totalment la Gàl.lia al segle I abans de Crist, no és menys cert que anteriorment (al segle IV a. de C) els gals cisalpins (gals que vivien als alps) havien arrassat la península itàlica. Fins Roma va haver de capitular i rendir-se als gals. En aquells temps Roma començava a ser rica, en canvi, els gals no eren poca cosa més que una civilització arcaica. A canvi de la seva llibertat, els romans havien de pagar en or un cert pes establert en unes balances. Els romans bé que podien pagar-ho i de sobres, aquella quantitat. Els gals no havien calculat bé les riqueses de Roma, però aviat se n’adonaren. Fou així com Breno, el cap dels gals, es presentà a Roma i exigí més or. Els romans indignats digueren que s’havia de donar allò que s’havia acordat, allò que marcaven les balances. Aleshores el cap dels gals posà llur espasa sobre un dels plats i la balança cedí a favor del plat on s’havia col.locat l’espasa. Orgullós i desafiant el gal digué en llatí als sorpresos romans: “Vae Victi” (“Ai dels vençuts”). I els romans no pogueren sinó que obeir tot humiliats.
Si bé és cert que els romans varen conquerir i ocupar totalment la Gàl.lia al segle I abans de Crist, no és menys cert que anteriorment (al segle IV a. de C) els gals cisalpins (gals que vivien als alps) havien arrassat la península itàlica. Fins Roma va haver de capitular i rendir-se als gals. En aquells temps Roma començava a ser rica, en canvi, els gals no eren poca cosa més que una civilització arcaica. A canvi de la seva llibertat, els romans havien de pagar en or un cert pes establert en unes balances. Els romans bé que podien pagar-ho i de sobres, aquella quantitat. Els gals no havien calculat bé les riqueses de Roma, però aviat se n’adonaren. Fou així com Breno, el cap dels gals, es presentà a Roma i exigí més or. Els romans indignats digueren que s’havia de donar allò que s’havia acordat, allò que marcaven les balances. Aleshores el cap dels gals posà llur espasa sobre un dels plats i la balança cedí a favor del plat on s’havia col.locat l’espasa. Orgullós i desafiant el gal digué en llatí als sorpresos romans: “Vae Victi” (“Ai dels vençuts”). I els romans no pogueren sinó que obeir tot humiliats.
Tres segles després, tota la Gàl.lia era ocupada per Roma, i sense haver oblidat, els romans obligaren a Vercingetòrix, últim dels prínceps gals, a llançar les seves armes als peus de Juli Cèsar, general romà, per després posar-les en un plat de balança i exigir el seu pes en or. Derrotats i humiliats, els gals hagueren de sentir dels romans el “Vae Victi”.
5 comentaris:
Cal dir que per a més inri, Vercingetorix va guanyar a Juli César la batalla d'Alèsia (actual Clermont-Ferrand). Va ser la única batalla que Juli César va perdre a la seva vida. Com? Bé, els gals tenien un fortí, dominaven el terreny boscós i eren superiors en aquelles condicions a unes tropes romanes habituades a atacar en camp obert, en una batalla típica i no en guerra de guerrilles.
Així que el bo d'en Juli va renunciar a conquerir les Gàl·lies, i amb la cua entre cames com uns USA al Vietnam se'n va tornar a Roma abans de perdre més homes.
És aleshores quan l'esperit gal va decidir que era hora d'apallissar als romans que fugien, i els gals van sortir a camp obert a aixafar les tropes que marxaven a casa. Juli César es va limitar a girar-les, i sense atacs sorpresa ni guerrilles ni emboscades, el pilum i les tàctiques a camp obert romanes no en van tenir ni per començar d'un grapat de gals incivilitzats (crec que 50.000 gals contra 30.000 romans).
Així va perdre Vercingètorix, quan ja havia guanyat, i així les Gàl·lies van passar a ser provincia romana.
Vae victi!
És una gran lliçó d'història, especialment després de llegir el comentari d'en rittmann (que inútils).
Bé, això és el que em van explicar els arqueòlegs quan ara fa tres anys vaig anar a excavar la zona del campament de Vercingetorix i del campament romà d'en Juli. Els propis que estaven estudiant el terreny de la batalla (el verdader, no la pifia d'en Napoleó III) van ser els que ens van explicar com va anar tot. Així que...
Sí, la verdad es que las tareas en el sitio arqueológico tenían un aire bastante chauvinista por parte de los miembros de la asociación que llevaba el tema. De todos modos, en lo referente a la batalla de Gergovia, una mañana se dedicaron a enseñarnos todos los sitios significativos hallados uno por uno, mostrándonos in situ las diferentes fases de aquella batalla. La imprecisión de las fuentes clásicas referentes al tema, también nos las explicaron: por un lado, los historiadores romanos obviaron muchas cosas del desastre del intento de toma de la fortificación gala (mala publicidad). Por el otro, los galos incluso olvidaron el lugar de la batalla, y de hecho cuando vas al museo oficial, está en el sitio declarado oficial por Napoleón III, una colina en la que jamás se ha hallado nada que está a unos kilómetros de la del sitio arqueológico. El problema es que cuando se halló el verdadero sitio a mediados de siglo, resultó estar en una colina de una potente cantera de la zona que trató de tapar el asunto para evitar que le quitaran los derechos de explotación del lugar (realmente, se han comido una cuarta parte de la colina, arrasada). Pero tanto en el museo como en la excavación pudimos ver la reconstrucción de la batalla y de sus fases basados en los datos extraídos de las excavaciones de finales de los 60, que revelaron bastantes cosas que los historiadores romanos de la época obviaron.
Publica un comentari a l'entrada